L'enroc fiscal de JxSí impedeix revertir per complet les retallades d'Artur Mas
La negativa del Govern a implementar una reforma a fons dels seus impostos propis i cedits, com Patrimoni o Successions, tornarà a llastrar la capacitat de despesa de la Generalitat el 2017, que no arribarà als nivells de despesa social anteriors a les retallades d'Artur Mas. En comparació amb l'any 2010 –el de major despesa social abans de l'ajust–, la partida en Sanitat és un 11% més baixa, idèntic percentatge que la diferència en Ensenyament entre 2010 i 2017. En xifres absolutes, les principals polítiques socials –salut, educació, protecció social, habitatge– van ascendir a 19.129 milions d'euros abans de les retallades, mentre que al projecte pel 2017 sumen 16.883 milions.
El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha xifrat aquest dimarts en uns 1.000 milions l'augment de la despesa social en el projecte de pressupostos de la Generalitat per 2017 respecte als últims aprovats, els de 2015. Aquest important augment és paral·lel a una millora substancial dels ingressos que, però, no surten d'una reforma fiscal, a la que Junts pel Sí s'oposa, sinó de les liquidacions d'anys anteriors pròpies del sistema de finançament autonòmic.
Economia ha preferit deixar l'augment de despesa social en mans de les anomenades “bestretes” que l'Estat fa dels impostos recaptats dos o més anys abans per les comunitats, abans de tocar els impostos de les rendes més altes a través de les competències de la Generalitat. Entre les possibilitats que tenia per fer-ho, una pujada del tram autonòmic IRPF a partir dels 60.000 euros o canvis progressius en l'impost de Successions o el de Patrimoni, com li reclama el conjunt de forces d'esquerres de l'oposició.
181 milions més en impostos propis
Precisament els dos anys que trigarien les arques catalanes a notar aquests canvis fiscals són un dels motius esgrimits per l'Executiu per no dur-los a terme. A més, hi ha la negativa de Convergència a tocar l'IRPF, Successions i Patrimoni. Tot això malgrat les reiterades peticions de les entitats contra la pobresa, que calculen que fent més progressius aquests impostos es recaptarien al voltant de 1.000 milions més.
El projecte de pressupostos s'estima un augment de la recaptació de 181,8 milions per les noves mesures tributàries previstes per al proper any, com la creació de l'impost a les begudes ensucrades o la modificació de tributs ja existents, com el de les grans superfícies, el d'actes jurídics documentats o el de les nuclears.
Mentrestant, per bestretes i liquidacions la Generalitat ingressarà 4.000 milions més, encara que en aquest exercici no pressuposta els una mica més de 2.000 milions d'inversions de l'Estat i bestretes del fons de competitivitat que preveien els comptes de 2015, dels quals no va arribar-ne ni un euro.
Les actuacions dutes a terme aquest any en matèria fiscal només representen un percentatge de l'11% de l'augment total d'ingressos respecte als previstos el 2015. Les actuacions fiscals de Junqueras ni tan sols tenen un gran impacte en l'augment d'ingressos per impostos propis de la Generalitat, dels quals representen el 23%.
Molta imaginació, poca recaptació
En contrast amb els canvis mínims que s'han implantat els diferents executius des de 2010 sobre els impostos en què la Generalitat té plenes competències, l'activitat governamental ha estat intensa en la creació de nous tributs. La seva recaptació, no obstant això, queda lluny del que s'ingressa mitjançant els impostos tradicionals.
Així, des de 2012 s'han creat fins a nou tributs, dos d'ells anul·lats pel Tribunal Constitucional (l'euro per recepta i l'impost sobre els dipòsits bancaris). En conjunt, la recaptació de tots ells en tres anys –fins el 2015, l'últim exercici complet– arriba fins als 155,2 milions d'euros. En el mateix període de temps, es van ingressar 1.069,08 milions de Successions i Donacions i 1.446,53 més en Patrimoni. Tot això en exercicis en què els ingressos havien minvat en comparació amb els anys de bonança econòmica.
Si es mira tribut per tribut, cap arriba als 50 milions de recaptació en un exercici. Només l'impost sobre les pernoctacions turístiques frega aquesta quantitat (43,12 milions el 2015). La resta aporta pocs ingressos a les arques catalanes: 30 milions l'impost a les nuclears; 7,3 el gravamen sobre l'ADSL. Fins al setembre, el nou impost sobre l'aviació comercial havia ingressat 3 milions.
Els pressupostos pel 2017 segueixen la mateixa línia d'imaginació fiscal, en aquest cas amb la creació de l'impost sobre les begudes ensucrades, amb el qual es preveu ingressar 31 milions l'any que ve, i 41,3 en els pròxims exercicis. A més, JxSí i CUP van registrar al Parlament la creació d'un impost sobre els béns de luxe en mans de societats. Aquest projecte no s'ha inclòs en els comptes perquè el seu estat és embrionari –encara no hi ha ni una previsió d'ingressos i de contribuents. No obstant, ha suscitat suspicàcies dels partits d'esquerra de la Cambra. El portaveu de Catalunya Sí Que és Pot, Joan Coscubiela, l'ha titllat d'“improductiu” i de “fum” i ha dubtat que arribi a recaptar alguna cosa.
