El cicle de crisi econòmica començat el 2008 ha fet emergir al sud d'Europa com una realitat política amb entitat pròpia. Els atacs als deutes sobirans, les polítiques d'austeritat aplicades, la minva dels serveis públics que havien estat bandera del desplegament dels estats de benestar i la profunda crisi social esdevinguda durant aquests últims set anys ha unit als països del sud, fent convergir els interessos de les seves societats. L'esquerra alternativa europea vol convertir aquesta coincidència en un subjecte polític amb capacitat d'obrar una “revolució del sud europeu”.
Amb aquest objectiu Syriza, IU i ICV celebren aquest cap de setmana a Barcelona el I Fòrum del Sud d'Europa, una cita marcada per la imminència de les eleccions gregues. Els representants assistents a l'esdeveniment confien que una victòria d'Alexis Tsipras diumenge sigui el primer d'una llarga llista de triomfs electorals de les esquerres europees en els països del sud i, després d'això, d'un canvi substancial a la UE. Les jornades es tancaran dissabte amb la Declaració de Barcelona, un document que pretén establir les bases d'aquesta gran agenda de canvi polític i en el qual es recollirà la petició d'una conferència europea sobre el deute, una de les reclamacions històriques de Syriza.
Al Fòrum han estat presents el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, el líder d'ICV, Joan Herrera, el responsable del programa econòmic de Syriza, Yannis Milios, i la copresidenta dels Verds Europeus, Mónica Frassoni. La seva estratègia passa per consolidar la unió entre les diferents sensibilitats territorials i ideològiques de les formacions progressistes. “Les sortides són col·lectives, compartides, són pensant en gran i pensant a Europa. És el moment de caminar junts”, ha proclamat el representant d'Iniciativa, Joan Herrera, que considera que diumenge serà “un dia per a l'esperança”.
La de “caminar junts” ha estat una idea remarcada per cada un dels polítics, que a més s'han bolcat en el suport a Syriza. Cayo Lara, que ha defensat el pacte de govern entre la seva formació i el PSOE a Andalusia, ha assegurat que “entendre-se pot ser molt difícil, però cal fer-ho” perquè en cas contrari s'estaria donant la victòria a la dreta. Frassoni s'ha mostrat pragmàtica però contundent respecte a la necessitat d'acompanyar la victòria grega d'un canvi de majories a Europa: “Com anem a evitar sinó que Syriza quedi aïllada?”, s'ha preguntat, “Com els anem a vendre als alemanys una conferència del deute europea si no tenim majoria al Parlament Europeu?”.
El respresentant de Syriza, Yannis Milios, ha obert la seva intervenció assegurant que guanyaran les eleccions gregues “per primera vegada des de la guerra”. Però per al grec, la victòria del seu partit no és suficient per democratització d'Europa, sinó que necessita el suport de tots els pobles i partits d'esquerra europeus. “La nostra lluita és comú”, ha assegurat Milios.
El coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha traçat la ruta del canvi, que segons ell comença a Grècia aquest diumenge i segueix a Espanya amb les municipals de maig ia Catalunya amb les autonòmiques del 27 de setembre. “Molts oferirem el diumenge perquè Tsipras haurà guanyat. Nosaltres també podem fer-ho. És hora de recuperar Barcelona per a l'esquerra”, ha assegurat.