Margallo trenca el mur del PP davant l'independentisme en el seu debat amb Junqueras

El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, s'han donat cita aquest dimecres en un inusual cara a cara la celebració del qual, per si sola, és una victòria moral per a l'independentisme. La imatge del cap del cos diplomàtic espanyol debatent amb un líder independentista era vista amb recels des del propi PP, ja que podia ser entesa com un reconeixement implícit de l'altra part. Però el ministre Margallo ha acudit a la seva cita mostrant una postura de molta més tolerància de la que acostuma el PP, l'exemple és el mateix candidat en aquestes eleccions, Xavier García Albiol.

Tot i la proximitat personal amb l'entorn més íntim del president Rajoy, el ministre d'Exteriors s'ha mostrat sovint com un dels homes més oberts del seu partit respecte a la concepció territorial, arribant a acceptar una reforma constitucional i una major descentralització fiscal. Ambdós fets han propiciat un diàleg amb el líder independentista, que contrasta amb el clima de porta tancada que ha volgut mantenir el Govern espanyol i, en especial, el PP català.

Com ve passant durant la campanya, l'economia ha estat una de les qüestions que han entrat en el debat. En aquest terreny, Margallo ha assegurat que amb la independència es produiria un “efecte frontera” que faria perdre a Catalunya fins 689.000 llocs de treball, aconseguint un nivell d'atur del 37%. Per Junqueras, aquestes xifres són absurdes doncs, segons ha explicat, “els consumidors prenen les seves decisions econòmiques de forma racional”, i els productes catalans seran igual de “bons i barats” amb independència o sense. El líder d'ERC s'ha mostrat convençut que l'efecte frontera no es donaria entre Catalunya i Espanya perquè cap dels dos estats imposarien aranzels de cap tipus. “Cap de les dues parts estaria interessada en això”, ha assegurat Junqueras després d'assenyalar la viabilitat econòmica dels “estats petits”.

Margallo ha fet servir la seva posició d'expert en relacions internacionals per alertar els catalans dels riscos que comporta una declaració unilateral d'independència, i ha assegurat que països com la Xina, Rússia o França “no volen ni sentir a parlar de reconeixement de nous estats”. Per la seva banda, Junqueras ha recordat les resolucions de tribunals internacionals favorables al reconeixement dels Estats secessionats, i ha esgrimit en concret la del tribunal de l'Haia que va reconèixer com a legal la declaració d'independència de Kosovo el 2010.

En la discussió sobre si els catalans perdrien la ciutadania espanyola en cas de produir-se una independència, García Margallo ha defensat el mateix argument que Rajoy va esgrimir aquest dimarts amb una mica menys de fortuna. Segons el ministre, Algèria és un precedent de país que va sortir de la Unió Europea a l'independitzar-se de França. Junqueras ha fet servir l'exemple del seu adversari per assegurar que en el cas de la secessió algeriana, els ciutadans algerians van poder decidir seguir mantenint la seva nacionalitat, i ha posat com a exemple l'escriptor Albert Camus, defensor de l'Estat Algerià i que després es va acollir a la nacionalitat gala. “No li volem treure la nacionalitat a ningú i esperem que el Govern espanyol tampoc”, ha desitjat Junqueras.

Malgrat les raons donades per l'independentista, Margallo considera “absurd tenir una república independent amb 7,5 milions de persones de nacionalitat espanyola”. El ministre ha tret la discussió de la qüestió europea per elevar-la a l'ONU, organisme del qual ha dit que Catalunya tampoc formaria part. Junqueras li ha rebatut assegurant que les declaracions dels actors internacionals en contra de la secessió catalana són fruit de “la pressió, insistència i intercanvi de favors” del Govern de Rajoy.

En un debat de guant de seda, tots dos contrincants s'han elogiat mútuament i Margallo ha qualificat a Junqueras de “l'independentista més coherent”, ja que sempre ha pensat el mateix. Per a Junqueras, que el debat s'hagi celebrat demostra que el 27-S té un fort caràcter plebiscitari.