Representants de setze ciutats pertanyents a deu països europeus s’han reunit a Barcelona per debatre el paper de les metròpolis en la convivència ciutadana futura. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha organitzat una jornada de “Autoritats europees metropolitanes” que s’ha tancat amb una Declaració de Barcelona que reclama més recursos per aquests ens territorials en els pressupostos de la Unió Europea. La Declaració també advoca per una col·laboració major entre les metròpolis i l’intercanvi d’experiències i coneixements.
Actualment, a Europa hi ha al voltant de 120 grans ciutats i àrees metropolitanes i països com França o Itàlia n’estan creant de noves. La branca de Nacions Unides dedicada a la vivenda, Habitat, preveu que dues terceres parts de la població mundial de l’any 2025, uns 8.000 milions de persones, viuran a les grans ciutats i àrees metropolitanes. Actualment, el 72% de la població de la Unió Europea viu en aquests tipus de metròpolis i es preveu que aquesta proporció superi el 80% l’any 2050. A més, un 85% de PIB europeu es concentra en les ciutats.
El filòsof Josep Ramoneda i l’arquitecte francès Jean-Luis Cohen han participat en un debat paral·lel a aquesta trobada i han analitzat els models metropolitans de Barcelona i París. Ambdós han ressaltat la necessitat de combatre les desigualtats socials que es produeixen a les grans ciutats. Hi ha coincidit l’urbanista Jordi Borja, que ha recordat que Barcelona i Madrid han passat en pocs anys d’estar ben classificades en el rànquing de cohesió social a ocupar els darrers llocs en aquest àmbit.
Cohen ha destacat el paper negatiu que representa l’augment de l’atur per la cohesió de les ciutats i Ramoneda ha reclamat un major pes de la política en la definició de les seves prioritats i del seu progrés.
Aquestes sessions s’han realitzat en uns moments en què polítics i urbanistes estan d’acord en la necessitat que el Pla General Metropolità vigent està ja antiquat i que cal substituir-lo per un nou Pla Director Urbanístic Metropolità.