El jutge que investiga l'espoli del Palau de la Música ha elevat a 6,6 milions d'euros, gairebé un milió i mig més del que inicialment va estimar, la suma que presumptament CDC es va embutxacar-se de la constructora Ferrovial en concepte de comissions il·lícites a través de l'entitat cultural. En una interlocutòria, el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, estima el recurs presentat per la Fiscalia i admet un error de càlcul en la seva estimació de la suma desviada a CDC a través del Palau de la Música, que d'aquesta forma s'eleva a 6,6 milions, la xifra que ja havia calculat en el seu moment la fiscalia.
Concretament, el jutge xifra ara en 3,7 milions -i no 2,3, com deia en la interlocutòria en què va donar per finalitzada la instrucció- els diners que CDC va rebre suposadament en efectiu del Palau de la Música a través dels seus extresorers, als quals s'hi sumarien les quantitats desviades mitjançant facturació falsa o als convenis signats amb la seva fundació afí Trias Fargas (actual Catdem).
Fonts judicials han assenyalat, en qualsevol cas, que es tracta de xifres estimatives el valor definitiu de les quals s'establirà en l'escrit d'acusació de la Fiscalia i en el posterior acte d'obertura de judici oral. El jutge ha acordat també desestimar el recurs que CDC va presentar contra la responsabilitat civil que li va fixar pel desviament de fons del Palau, alhora que manté la imputació de l'extresorer de la formació, Daniel Osàcar, en considerar que hi ha “indicis fundats” que era l'interlocutor de Fèlix Millet en el cobrament de les comissions de Ferrovial.
El jutge recorda que en la instrucció del cas s'han trobat referències a un tal “Daniel” relacionades amb reunions i pagaments en agendes i ordinadors del Palau, i creu una “conclusió basada en la lògica, no en l'absurd”, que aquest nom ludeixi a l'extresorer de CDC.
Pijuan apunta en la seva inerlocutòria que l'“ambigüitat mostrada per alguna de les acusacions particulars” respecte a la reclamació de CDC com a responsable civil pel desviament de fons del Palau “no obsta a la seva imputació com a partícip a títol lucratiu”. D'aquesta manera, la interlocutòria deixa entreveure una crítica clara a l'acusació particular exercida per la Fundació del Palau de la Música, que demana 81 anys de presó per a Millet i Montull sense exigir responsabilitat civil alguna CDC ni acusar els càrrecs de la formació imputats.
Així mateix, el jutge rebutja la pretensió de la defensa de Millet que es reconegui que el saquejador confés ha col·laborat en l'aclariment dels fets i recorda en el seu acte que la seva aportació a la causa s'ha limitat a “reconèixer una part, molt menor, del total espoliat, i oferir alguns dels seus béns, que no tots (...)”.
“Tan inqüestionable és que ha reconegut tan sols una part del total espoliat com ho és que es va limitar a oferir alguns dels seus béns, el que va quedar patent en el curs de posteriors investigacions, particularment en l'entrada i registre duta a terme al seu domicili”, on el jutge va confiscar uns 50.000 euros en efectiu i laseva col·lecció d'art.
A més, el magistrat critica també que l'acusat hagi mantingut “una immutable silenci sobre la major part de l'espoli, i de manera especial en el que fa referència als fons destinats al presumpte finançament il · legal de CDC”.
Malgrat elogiar el “encomiable afany a perseguir les conductes il·lícites per part de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Pijuan desestima la petició d'aquesta acusació popular que s'investigui l'existència d'una presumpta malversació de cabals públics del Ministeri en les obres de reforma del Palau de la Música.
El jutge conclou en el seu acte que no hi ha en la causa “indicis suficients que portin a la sospita fundada” que hi va haver una doble facturació en aquestes obres, ni del desviament de fons a través de les mateixes cap a la Fundació FAES, “ni directament ni a través de la seva filial Institut Catalunya Futur”.