No anem soles, estem juntes

La setmana passada el community manager del twitter dels Mossos va piular:

La reacció des del feminisme va ser contundent, la resposta d’aquells que volen treure ferro a l’afirmació -per banalitzar la violència masclista- també. Sumem-hi els insults d’aquells que, fent bandera de la nostra exageració, delaten el seu masclisme i la seva voluntat de continuar en una societat patriarcal, on els rols suposadament assignats i el llenguatge utilitzat no fan més que reproduir el model que humilment, però rotundament, volem canviar.

I ens diuen que el community manager va utilitzar el genèric femení per parlar com nosaltres, les dones de la CUP-Crida Constituent. I és el primer cop que ho veiem. I ho dubtem. Tenim la certesa que el consell només anava dirigit al 50% de la població, la dèbil, l’agredida, la que no pot anar sola de nit.

I ens diuen que tenim la pell fina, que és un consell per tothom. Exagerades. Però nosaltres voldríem desmuntar la idea de l’agressor desconegut que ataca de nit i a carrers foscos. La majoria d’assassinats per violència masclista es donen a mans de les parelles de les dones agredides, i la major part d’agressions a mans de familiars i/o amics d’aquestes. Però d'això no se’n parla, del que passa a dins de casa. La vella reclama que allò personal és polític. Ens podeu dir pesades, sí, volem acabar amb un xacra social, amb els feminicidis que, precisament, no són dels que adverteix el community manager dels mossos.

I ens diuen feminazis, que en fem un gra massa amb això del masclisme. I ni en fem un gra massa -de fet, qui decideix què és massa o poc?- ni ens sembla acceptable homologar el feminisme al nazisme; no calen explicacions per entendre-ho. I nosaltres seguim denunciant, assassinada rere assassinada que no, que els terroristes són altres, els maltractadors. I repetim que la violència i les agressions són la cara més extrema d’un model assumit i reproduït: el patriarcat. I que per això també ens manifestem de nit, el 8 de març. I que no volem haver de recordar a ningú que la nit és nostra. I que volem ser lliures, i que criticar-nos és impedir que trenquem les cadenes.

I ens diuen que és un consell que tothom i totdona dóna a les seves filles quan surten de nit. I nosaltres contestem que la nit com a perill per les dones individualitza la responsabilitat del risc envers elles, i no assumeix socialment el conflicte polític del patriarcat.

I ens diuen que no anem soles. I nosaltres els diem que en tot cas anem juntes, i que no volem passar por, que potser no imaginen quina és la sensació que ens inoculen des de petites, i com sabem i sentim què pot ser la foscor. Però que en tot cas, sortirem si ens dóna la gana, i on més ens vingui de gust, que la llibertat és això i que treballem perquè la llibertat sigui completa, i per això han de treballar els poders públics, per prevenir i combatre les agressions, i això és, incorporant l’agenda feminista a les seves polítiques.

I ens diuen que els Mossos fan una gran tasca i que van detenir al violador del cúter el mateix dia. I els hi donem la raó. Però també recordem les retallades que hi ha hagut en temes de violència de gènere. I sabem que no és responsabilitat dels agents, però sí dels responsables polítics.

I ens diuen que una diputada hauria de mesurar les seves paraules i contestar havent reflexionat. I els hi diem que 140 caràcters no són suficients i que per això contestem totes. I els hi diem que el cos públic hauria de mesurar també les seves paraules, i actualitzar els seus coneixements abans de piular, que per això és un treballador públic i que té una responsabilitat cabdal en un tema tan seriós com la violència de gènere i les agressions a nosaltres, les dones. I els diem que els mitjans de comunicació són també responsables de reproduir i perpetuar certs estereotips. I que potser tenen un pacte no escrit per no parlar més del tema, no vagi a ser que la societat se n'adoni de la magnitud del problema i el community manager hagi de tuitejar parlant dels agressors, del patriarcat, dels seus privilegis i de totes les complicitats que el fan possible, i no de les dones víctimes, i no de nosaltres.

La setmana passada el community manager del twitter dels Mossos va piular:

La reacció des del feminisme va ser contundent, la resposta d’aquells que volen treure ferro a l’afirmació -per banalitzar la violència masclista- també. Sumem-hi els insults d’aquells que, fent bandera de la nostra exageració, delaten el seu masclisme i la seva voluntat de continuar en una societat patriarcal, on els rols suposadament assignats i el llenguatge utilitzat no fan més que reproduir el model que humilment, però rotundament, volem canviar.