El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Quan es van saber els resultats definitius de les eleccions al Parlament de Catalunya, molts van creure que el president de la Generalitat anunciaria la seva dimissió. Té una certa lògica que si tu avances unes eleccions dos anys perquè consideres que cal una nova composició parlamentària que s’adigui amb la teva visió política i el resultat electoral no dóna suport a la teva proposta, la dimissió sigui immediata i indiscutible.
Això és el que ha passat i Artur Mas no ha dimitit. Crec que ha estat una decisió correcta. Artur Mas no se’n pot anar ara. Ell és el responsable principal del cul-de-sac en què s’ha col.locat a la ciutadania catalana i seria molt còmode rentar-se les mans i passar-li el mort a Oriol Pujol o a algú altre. Mas va dir que dimitiria quan s’arribés al final del procés que engegava amb la sobtada convocatòria electoral. No només no sabem quan acabarà aquest procés sinó que els resultats d’ahir i les primeres declaracions dels dirigents polítics no deixen clar, més aviat el contrari, en quina mena de procés estem posats.
Vénen temps confusos. Les posicions s’han radicalitzat. Espanyolistes i independentistes han millorat els seus resultats en relació als d’ara fa dos anys. CiU i PSC els han empitjorat. Mantindrà CiU la seva aposta independentista? O esdevindrà un partit merament “referendista”? L’ascens d’ICV-EUiA i l’arribada al Parlament dels tres diputats anticapitalistes de la CUP permetrà que el discurs social tingui més ressò. Crec que els socialistes haurien de fer pinya amb aquest discurs.
En tot cas, no penso que sigui moments de dimissions. Ni d’Artur Mas, ni de Pere Navarro, que hauria de mantenir i potenciar l’aposta federalista. Cal donar la cara, ara. Potser el QUE hauria de dimitir (o no ser renovat en el càrrec) és el responsable del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que garantia majories absolutes a CiU a tort i a dret. I, ja posats, si plegués el director de La Vanguardia, tampoc no em queixaria!
Quan es van saber els resultats definitius de les eleccions al Parlament de Catalunya, molts van creure que el president de la Generalitat anunciaria la seva dimissió. Té una certa lògica que si tu avances unes eleccions dos anys perquè consideres que cal una nova composició parlamentària que s’adigui amb la teva visió política i el resultat electoral no dóna suport a la teva proposta, la dimissió sigui immediata i indiscutible.