Ja estem en el pitjor escenari possible. El Govern del Partit Popular, amb la complicitat del PSOE i Ciutadans, ha posat en marxa la versió més dura de l'article 155. Mariano Rajoy ha activat el botó de la humiliació, de la derrota de Catalunya. I ha activat, també, la resistència de la majoria social de Catalunya. De la que es sent nació, sigui o no independentista. De la que considera com a seves les institucions que tant va costar recuperar després de la dictadura. De la Catalunya que defensa la llibertat enfront de la repressió de l'1-O i de les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. De la que defensa els mitjans públics de Catalunya. De la que veu agredida la seva dignitat. De la que ha estat molt crítica amb el procés sobiranista, però que ara sap que és el moment de defensar la democràcia.
Mariano Rajoy ha anunciat el cessament del President de la Generalitat i de tot el seu Govern; la limitació de les funcions del Parlament i la intervenció d'institucions com els Mossos o els mitjans públics. El Govern central ho nega, però aquestes mesures signifiquen la intervenció de l'autogovern. La suspensió de l'autonomia. La culminació de l'operació iniciada fa més de deu anys, quan Mariano Rajoy recollia firmes per tota Espanya contra l'Estatut. Contra Catalunya. Ara, el Govern central ha obert una dimensió desconeguda. Un camí que ningú sap a on condueix. Que manté a la societat catalana entre la indignació i la incertesa. Que obre escenaris d'alt risc.
Mai havíem d'haver arribat fins aquí. La història situarà a cadascú al seu lloc. Fixarà la responsabilitat dels que van iniciar un procés polític d'aquestes dimensions sense avaluar ni explicar els riscos. Sense pensar en el silenci d'Europa o la fugida d'empreses. La història comptarà com, de nou, dos nacionalismes es retro alimenten fins a provocar el desastre. I, per sobre de tot, posarà al seu lloc a Mariano Rajoy, al seu entorn polític i mediàtic, que van desbaratar sistemàticament totes les oportunitats de diàleg, totes les iniciatives per culminar l'encaix de Catalunya a Espanya que es va tancar en fals en la Transició .
La dreta espanyola considera que ara té l'excusa perfecta no només per derrotar a l'independentisme, sinó per frustrar qualsevol aspiració de Catalunya. El nacionalisme espanyol veu proper el seu vell somni. Ciutadans, que va néixer com un instrument polític contra el catalanisme hegemònic, sent que, per fi, li ha arribat l'hora de la revenja. I el PSOE no ha aconseguit tenir un discurs propi. Queda com un apèndix del Partit Popular i posa el PSC en una situació impossible a Catalunya.
Però no saben que, amb el 155, acaben d'activar la vella història de resistència de la societat catalana. Dels qui la van viure durant el franquisme, i de les noves generacions que l'han redescobert ara. Aquesta és la tragèdia, que després de quaranta anys de democràcia, a Catalunya s'estén un sentiment de dignitat ferida, que molts pensàvem que no tornaríem a viure mai. Un dia caldrà reconstruir com hem arribat fins aquí, però avui Catalunya torna a sentir la necessitat de demanar democràcia i llibertat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
