El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
El passat dia 5 de desembre, a les portes del Dia de la Constitució, la política catalana ens va regalar una foto que simbolitza el moment de canvi polític i social que estem vivint al nostre país. La foto dels líders catalans del PP, el PSC i C’s brindant al costat de la delegada del govern, sra. Llanos de luna (sí, aquella que homenatja els integrants de la feixista División Azul) i del cos de l’exèrcit.
Només faltaria que cadascú no pogués lliurement brindar amb qui consideri i celebrar allò que se sent com a seu. Crec, honestament, que hi ha dos partits que han comès un dels errors estratègics més greus dels últims anys: el PSC i C’s. El PSC per sortir a la foto de la mà de l’espanyolisme, el modern i l’antic, que vol asfixiar amb la confrontació de banderes el poble de Catalunya. I C’s perquè fulmina la seva imatge de partit lligat a la regeneració democràtica situant-se al costat d’un bipartidisme corrupte que ha esdevingut un dels grans mals de la nostra democràcia. Això sí: no sóc jo, ni em correspon a mi determinar quines són les seves estratègies.
El que més em preocupa és el rerefons d’aquesta imatge del nacionalisme espanyol nou i el modern brindant contra el poble. Perquè avui, per desgràcia, defensar aquesta constitució és defensar els qui volen atacar la sobirania del poble. I, evidentment, no parlo de la sobirania des del punt de vista identitari, ni tan sols nacional, parlo de la sobirania fiscal, de la sobirania energètica, de la sobirania social... en definitiva, de la sobirania popular. Ens han enredat massa temps i no hem de permetre que ens continuïn enredant: aquesta Constitució que ells defensen no és la constitució que va ratificar el poble espanyol en referèndum el dimecres 6 de desembre de 1978; és una altra. Aquesta d’avui és la seva constitució, la del bipartidisme i de l’espanyolisme; la que fan servir contra el poble. També contra el poble espanyol.
Aquella Constitució del desembre de 1978 apostava pel ‘dret a l’educació’ en el seu article 27. Parlava de que ‘tothom contribuirà al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat’ a l’article 31. Deia a l’article 35 que ‘tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball“. O afirma a l’article 39 que ”els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família“. Uns articles que el bipartidisme, aquests que surten a la foto amb grans rialles, no han complert degut a la seva falta de voluntat de generar un estat socialment just. Així doncs, que no ens enredin.
Però és que la Constitució de 1978 no és la que avui regeix l’estat espanyol. Avui, la constitució que ells defensen és la del 23 d’agost de 2011. De forma exprés, amb nocturnitat i traïdoria, el PP i el PSOE van pactar una modificació constitucional que vulnera clarament l’esperit de la Constitució de 1978. Es tracta de la modificació de l’article 135 que ens agenolla als poders del Mercat, al capitalisme i a la dictadura dels grans banquers. És aquell article que obliga a què si l’estat té un euro, aquest ha d’anar primer a pagar els interessos de la banca que no a l’escola pública o a la sanitat de tots i totes. És a dir, si la Constitució de 1978 avantposa la cobertura social (educació, sanitat, atur, pensions, etc) i universal dels nostres serveis públics, la constitució del 2011 situa aquests serveis públics i la seva cobertura com a subsidiaris dels interessos de la banca. Total, que ens han canviat aquesta Constitució i, a sobre, ens volen fer creure que és la mateixa, que l’hem de defensar perquè es va sotmetre a votació i que és la garantia d’un estat de dret. Una nova mentida del bipartidisme: no és la garantia d’un estat de dret, és la garantia d’un estat de dretes. Que és diferent.
Així doncs, jo no vull saber res de la gent que apareix en aquesta foto i els vull, democràticament i legítimament, fer fora dels llocs de responsabilitat pública, d’allà on es prenen les decisions, dels hemicicles on ells voten contra els interessos de la classe treballadora. El seu brindis és el senyal de la victòria dels poderosos contra un poble que ara els comença a fer por perquè estem organitzats: dels que són poderosos perquè ho porten a l’ADN, dels que són poderosos perquè han imitat les polítiques de la dreta i dels que són poderosos perquè han sigut artificialment creats pel poder.
Jo vull brindar amb un altre poder: amb la gent del SAT d’Andalusia que ens assenyala els culpables expropiant els supermercats, amb AGE de Galícia que ens esclareix perquè Feijóo és un narco-president, amb els i les treballadores de Syriza, a Grècia, que defensen la seva universitat pública amb ungles i dents, amb els comunistes francesos que han de batallar contra el feixisme de Le Pen, amb l’esquerra portuguesa que canta el ‘Grándola vila Morena’ per fer callar al primer ministre Passos Coelho, amb els pagesos de Guatemala que lluiten pels seus drets laborals, amb els pobles oprimits del Sàhra, Palestina... amb aquest és amb el poder que jo vull brindar: amb el poder popular.
I aquest ha de ser el contra-poder a aquesta foto que destil.la classisme, falta de democràcia i imposició. Aquest poder només el podrem bastir des d’una alternativa social, política i també electoral que confronti amb l’antic règim, el del bipartidisme. L’esquerra democràtica, alternativa i transformadora ens hem de comprometre a deixar enrere sectarismes, personalismes i protagonismes perquè el que tenim en joc és que aquests de la foto continuïn brindant contra nosaltres. Per cert, CiU no surt directament a la foto, però el seu esperit està present. Amb llengües diferents, defensen el mateix.
El passat dia 5 de desembre, a les portes del Dia de la Constitució, la política catalana ens va regalar una foto que simbolitza el moment de canvi polític i social que estem vivint al nostre país. La foto dels líders catalans del PP, el PSC i C’s brindant al costat de la delegada del govern, sra. Llanos de luna (sí, aquella que homenatja els integrants de la feixista División Azul) i del cos de l’exèrcit.
Només faltaria que cadascú no pogués lliurement brindar amb qui consideri i celebrar allò que se sent com a seu. Crec, honestament, que hi ha dos partits que han comès un dels errors estratègics més greus dels últims anys: el PSC i C’s. El PSC per sortir a la foto de la mà de l’espanyolisme, el modern i l’antic, que vol asfixiar amb la confrontació de banderes el poble de Catalunya. I C’s perquè fulmina la seva imatge de partit lligat a la regeneració democràtica situant-se al costat d’un bipartidisme corrupte que ha esdevingut un dels grans mals de la nostra democràcia. Això sí: no sóc jo, ni em correspon a mi determinar quines són les seves estratègies.