Catalunya serà decisiva

Catalunya pot ser decisiva en la legislatura que acaba de néixer a les urnes. Perquè la majoria de govern que es conformi al Congrés pot necessitar les forces catalanes. Perquè En Comú Podem tindrà un grup propi que defensarà el dret a decidir. Perquè Ciutadans, que té la seva gènesi en un projecte en contra de les aspiracions catalanes, no tindrà la clau del futur executiu. Precisament, un dels grans arguments de Ciutadans era que els partits catalans perdrien, per fi, la seva condició de frontissa. No ha estat així. Catalunya seguirà sent clau.

Però quina Catalunya serà clau al Congrés? Una Catalunya progressista. La suma de partits d'esquerres (ERC, En Comú Podem i PSC) és superior (29 diputats) al bloc conservador (DIL, Ciutadans i PP), que es queda en 18 diputats. Una Catalunya amb l'etern empat entre independentisme (17) i els partits qualificats d'unionistes (18). La gran novetat és que la força guanyadora defensa el dret a decidir, el projecte que tenia el major consens abans de l'opció independentista de CDC. Guanya un partit que no està en cap d'aquests blocs i que, en el fons, recupera l'esperit de la tercera via. El diàleg per trobar un nou encaix de Catalunya a Espanya. I aquesta vegada a través de les urnes.

Podem, en coalició amb Iniciativa per Catalunya, EUiA i la formació d'Ada Colau, ha aconseguit 12 diputats a Catalunya per tenir el coratge de defensar el dret a decidir davant els electors de tot Espanya. Per defensar Catalunya com a nació, per defensar una reforma que il·lumini un Estat plurinacional. I de la mateixa manera, el Partit Popular ha pagat a les urnes la seva hostilitat respecte a Catalunya.

El resultat consolida el lideratge polític i social d'Ada Colau a Catalunya. Una fortalesa que contrasta amb la debilitat de l'altre gran lideratge de la Plaça de Sant Jaume, el del President de la Generalitat. El 'sorpasso' d'ERC a Democràcia i Llibertat, la coalició de CDC, i la pèrdua de la meitat dels diputats erosiona encara més la figura d'Artur Mas, ja molt tocada per la interminable negociació d'investidura amb la CUP.

Ada Colau, sis mesos després de guanyar l'Ajuntament de Barcelona, torna a tenir un paper decisiu a l'hora d'explorar una sortida al bloqueig de la política catalana. Té l'aval per prendre la iniciativa i contribuir a regenerar la política catalana. Perquè en aquestes eleccions estava en joc la regeneració de les institucions espanyoles, però a Catalunya segueix pendent, també, un canvi de les estructures de poder. El Partit Popular i Ciutadans havien somiat una majoria al Congrés que representés un “cordó sanitari 'respecte a Catalunya. No ha funcionat. Tot el contrari. Podem serà decisiu a Espanya, i pot obligar el PSOE a concretar la seva etèria oferta federal i a considerar, d'una vegada, a Catalunya com a nació. En contra els pronòstics, Catalunya serà decisiva.

Catalunya pot ser decisiva en la legislatura que acaba de néixer a les urnes. Perquè la majoria de govern que es conformi al Congrés pot necessitar les forces catalanes. Perquè En Comú Podem tindrà un grup propi que defensarà el dret a decidir. Perquè Ciutadans, que té la seva gènesi en un projecte en contra de les aspiracions catalanes, no tindrà la clau del futur executiu. Precisament, un dels grans arguments de Ciutadans era que els partits catalans perdrien, per fi, la seva condició de frontissa. No ha estat així. Catalunya seguirà sent clau.

Però quina Catalunya serà clau al Congrés? Una Catalunya progressista. La suma de partits d'esquerres (ERC, En Comú Podem i PSC) és superior (29 diputats) al bloc conservador (DIL, Ciutadans i PP), que es queda en 18 diputats. Una Catalunya amb l'etern empat entre independentisme (17) i els partits qualificats d'unionistes (18). La gran novetat és que la força guanyadora defensa el dret a decidir, el projecte que tenia el major consens abans de l'opció independentista de CDC. Guanya un partit que no està en cap d'aquests blocs i que, en el fons, recupera l'esperit de la tercera via. El diàleg per trobar un nou encaix de Catalunya a Espanya. I aquesta vegada a través de les urnes.