La Catalunya social i federal

Dissabte passat centenars de milers de ciutadans van manifestar-se a Madrid contra les polítiques d’austeritat i de retallades socials del Govern espanyol. Els milers de catalans presents també ho van fer contra el Govern de la Generalitat. Convé recordar que PP i CiU, malgrat la cantarella del xoc de trens, continuen sent els principals socis de govern tant a Espanya com a Catalunya.

No és la primera vegada, ni ben segur la darrera, que espanyols d’arreu fan pinya en defensa de les llibertats (incloses les de les diverses nacionalitats), la democràcia i el progrés social. Enguany, a tall d’exemple, es commemora el 75è aniversari de la campanya “Defensar Madrid, és defensar Catalunya”. L’editorial de La Humanitat, el portaveu d’ERC, pregonava: “En la lluita [contra el feixisme] hem barrejat la nostra sang. En la victòria barrejarem les nostres abraçades fraternals i l’ambició d’una nova albada”. El president Companys reblava el clau en el míting multitudinari de la Monumental: “¡Madrileños! Cataluña os ama...”

El catalanisme és la lluita indestriable per la democràcia a Espanya i l’autogovern a Catalunya. El mateix Jaume Vicens i Vives subratllava la voluntat de ser, com a característica fonamental dels catalans, així com la necessitat d’intervenir a Espanya per garantir el nostre autogovern. La tragèdia catalana, deia el prestigiós historiador, era que Catalunya no havia estat prou forta per forjar un Estat però tampoc tan feble com per deixar-se engolir per Castella. A parer de Vicens, no hi havia altra via que el pactisme, ja que “el joc de la catalanitat és inseparable d'un intervencionisme hispànic”. De la confrontació sempre n’havíem sortit malparats.

Tot amb tot, Jordi Pujol ha renegat del llegat de Vicens, un dels seus mestres més admirats, i CiU ha llençat a la brossa de la història el catalanisme polític. Més enllà dels nacionalistes (separadors) espanyols i dels nacionalistes (secessionistes) catalans, hi ha una altra Espanya i una altra Catalunya, que no hauria de menystenir gens ni mica Vicens i maldar, amb tots els ets i uts, per articular un nou marc constitucional de convivència territorial (amb el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat) i de cohesió social dins d’una Europa federal.

L’any 2014 també hauríem de commemorar el 60è aniversari de la publicació de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens, titulat originalment Nosaltres, els catalans. Un títol que no va passar la censura franquista i que ens plau vindicar en aquesta columna que aposta sense embuts per la Catalunya social i federal. Per cert, els neoliberals (catalans, inclosos) no volen crear cap Estat, tan sols frisen per privatitzar-lo.

Dissabte passat centenars de milers de ciutadans van manifestar-se a Madrid contra les polítiques d’austeritat i de retallades socials del Govern espanyol. Els milers de catalans presents també ho van fer contra el Govern de la Generalitat. Convé recordar que PP i CiU, malgrat la cantarella del xoc de trens, continuen sent els principals socis de govern tant a Espanya com a Catalunya.

No és la primera vegada, ni ben segur la darrera, que espanyols d’arreu fan pinya en defensa de les llibertats (incloses les de les diverses nacionalitats), la democràcia i el progrés social. Enguany, a tall d’exemple, es commemora el 75è aniversari de la campanya “Defensar Madrid, és defensar Catalunya”. L’editorial de La Humanitat, el portaveu d’ERC, pregonava: “En la lluita [contra el feixisme] hem barrejat la nostra sang. En la victòria barrejarem les nostres abraçades fraternals i l’ambició d’una nova albada”. El president Companys reblava el clau en el míting multitudinari de la Monumental: “¡Madrileños! Cataluña os ama...”