La cimera del segle

La setmana vinent comença a Paris la COP21, conferència organitzada per Nacions Unides per adreçar el repte del canvi climàtic. Un repte colossal, el més important que afronta la humanitat, causa directa de catàstrofes naturals, que influeix notablement en fluxos migratoris com el de Síria i representa l'amenaça més gran per l'alimentació, entre altres coses.

En aquestes cimeres sempre hi ha aspectes positius i negatius. Aquesta no és una excepció. D’una banda ja gairebé tothom admet l'existència del canvi climàtic i els seus efectes, accepta que la activitat humana n'és la causa primera i admet la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per mantenir la temperatura per sota dels 2 graus d'increment respecte a l'època preindustrial. Superar aquests 2 graus representa desencadenar efectes irreversibles.

D'altra banda, les qüestions polítiques i sobre tot econòmiques dificultaran enormement l'acord. Les grans potències encara basen el model productiu en el consum de combustibles fòssils, i les nacions emergents han basat el seu creixement en aquest model. Aplicar mesures dràstiques implica una inversió molt forta de diners, i aquest ha estat sempre un dels obstacles més grans per a que cimeres anteriors fossin productives.

Però sembla que els governs s'adonen que el cost de les conseqüències serà més elevat que el cost de les mesures preventives. Els Estats Units i la Xina, principals emissors, així ho han entès i s'han compromès ja amb un pla ambiciós que pot d'alguna manera empènyer la resta de participants a un acord. Aquest acord ha de ser vinculant per ser efectiu, i aquí la postura dels EEUU serà fonamental. Obama ja ha declarat repetidament que cal passar a l'acció, però sap que un Congrés amb majoria republicana vetaria l'acord amb tota probabilitat. I no és possible un acord sense els EEUU, doncs la resta de potències i nacions emergents no el signarien., repetint el fracàs d'anteriors COPs.

A més, l'amenaça del terrorisme yihadista pot fer canviar les prioritats. Casualitat o no, organitzacions terroristes que es financen bàsicament amb el control i la venda de cru han atacat Paris dues setmanes abans de la cimera, desencadenant una escalada militar que precisament necessita de grans quantitats de combustibles fòssils per posar-se en marxa.

Per tant és fonamental que els estats participants facin una lectura correcta de les prioritats i arribin a la conclusió de que cal impulsar de forma immediata una transició a un model energètic basat en energies netes i renovables. Reduir o abandonar la dependència dels combustibles fòssils, a banda de reduir considerablement les emissions de GEH, implica una devaluació del cru en els mercats per la llei de l'oferta i la demanda, i per tant pot entorpir el finançament de les organitzacions terroristes. Doble benefici, o win-win situation com diuen els americans.

Però no ho podem deixar tot en mans dels governs nacionals. Les administracions locals i regionals poden prendre mesures en matèria energètica i de mobilitat, sobre tot pel que fa a polígons industrials, transport públic, edificis municipals, així com afavorir la rehabilitació energètica d'habitatges, i la ciutadania pot ajudar canviant els seus hàbits de consum i patrons de mobilitat, i fer pressió participant en mobilitzacions i campanyes de conscienciació i informació.

Aquest diumenge, per exemple, coincidint amb la inauguració de la COP21, s'ha convocat a nivell mundial una Marxa Global pel Canvi Climàtic a moltes ciutats del planeta. Una presència massiva de ciutadans en aquestes marxes sens dubte farà que el focus no es perdi de vista.

Finalment, no pot haver justícia social sense justícia ambiental, i en un context en que les desigualtats cada cop són més grans, adreçar el canvi climàtic ha de ser la prioritat de tota la humanitat.

La setmana vinent comença a Paris la COP21, conferència organitzada per Nacions Unides per adreçar el repte del canvi climàtic. Un repte colossal, el més important que afronta la humanitat, causa directa de catàstrofes naturals, que influeix notablement en fluxos migratoris com el de Síria i representa l'amenaça més gran per l'alimentació, entre altres coses.

En aquestes cimeres sempre hi ha aspectes positius i negatius. Aquesta no és una excepció. D’una banda ja gairebé tothom admet l'existència del canvi climàtic i els seus efectes, accepta que la activitat humana n'és la causa primera i admet la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per mantenir la temperatura per sota dels 2 graus d'increment respecte a l'època preindustrial. Superar aquests 2 graus representa desencadenar efectes irreversibles.