Del codi d'honor al codi ètic

Diu l'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya que l'APB (Autoritat Portuària de Barcelona) no va tenir en compte una sèrie d'elements rellevants a l'hora d'aprovar i negociar la reforma del Port Vell (impulsada pel grup Salamanca a través de l'empresa Marina Port Vell SA): «utilització de societats domiciliades en paradisos fiscals», «l'opacitat que presideix el grup empresarial del grup Salamanca», «la manca de credibilitat de les dades financeres i comptables», «la informació incerta aportada per tercers», «la situació econòmica i accionarial de la principal societat valedora de l'operació, HADAR FUND SL», pertanyent aquesta a V. Alekperov, president de l'empresa Lukoil, coneguts com «oligarques russos» i vinculats a diferents operacions de l'anomenada «màfia russa», i «la poca credibilitat de les societats valedores de Salamanca group». Diu també que l'operació està probablement vinculada al blanqueig de capital d'aquests personatges, i que hi ha una «possible actuació irregular per part de l'Ajuntament de Barcelona en l'operació urbanística d'aprovació del Pla Especial del Port Vell», i una «possible actuació irregular per part de l'APB en relació amb la concessió de Marina Port Vell».

Des de novembre de 2011 quan els veïns de la Barceloneta es van assabentar de l'operació fins al març de 2012 que van veure que s'havia publicat al BOE, deia la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, que l'operació no existia. Deia també l'APB que aquests mateixos veïns havien de pagar 384 euros per una còpia del projecte quan aquest es trobava en exposició pública. Al Monaco Yacht Show de setembre de 2011, deia el senyor Martin Bellamy (president de Salamanca Group, empresa que impulsa la reforma, exmilitar britànic relacionat amb 38 empreses del grup Salamanca) que al Port Vell de Barcelona es convertiria en una de les marina de referència mundial per megaiots de luxe i que ja es podien adquirir els amarratges. Al mateix lloc, un any després deia el senyor Antoni Vives que «el que us estem oferint és la ciutat [...] el clúster és real [...] algú de qui m'estic fent molt amic ara mateix, Martin Bellamy». El mateix regidor d'Hàbitat Urbà els deia també als veïns tres mesos després que s'havia sentit ofès quan aquests, després de veure la presentació a Mònaco, havien denunciat que com a responsable públic estava defensant interessos privats i no públics, tal com li correspondria al seu càrrec, i que s'hauria de plantejar dimitir. Aquesta paraula que, com diu Jordi Évole, no és un nom rus, malgrat les coincidències.

Diu també Antifrau que tot això es va forjar el 2010 quan APB i Salamanca Group van signar un conveni de col·laboració per ampliar la concessió de la gestió del Port Vell, en temps i espai.

Diuen les unitats de policia que es dediquen a perseguir la màfia que aquesta té una estructura amb tres potes: una criminal, una altra política «per actuar amb impunitat» i una altra econòmica «basada en una complex entramat empresarial al seu servei per blanquejar diners, en el qual sempre hi ha una empresa lligada al sector de l'energia». Alekperov és president de Lukoil, petroliera russa instal·lada, entre d'altres, al port de Barcelona a la inauguració de la qual va acudir Artur Mas el 30 d'abril de 2012. Alguns diuen que res és casual en aquesta vida.

Diu el sentit comú majoritari que gran part de la classe política utilitza la seva posició per fer relacions, mantenir o pastar privilegis, i protegir els privilegis de qui són els seus amics «right now». Una cosa semblant a un codi d'honor no escrit. A vegades no és qüestió de diners, és qüestió de relacions, cercles socials, futures promeses d'entorns que es protegiran.

Imaginem un codi ètic

També diu el sentit comú majoritari que s'ha acabat, i que tot això canviarà. Així que després del que diuen, imaginem, imaginem com hauria estat la operació del Port Vell si, per un moment, els polítics responsables haguessin tingut no un codi d'honor, sinó un codi ètic. Imaginem que estiguessin obligats a publicar les seves agendes, amb qui es reuneixen i quins temes tracten. I imaginem que això ho haguessin hagut de fer ja el 2010, quan els responsables de l'APB ja van pactar amb Salamanca Group que s'ampliaria la concessió d'explotació del Port Vell, un cop Salamanca Group hagi adquirit l'empresa Marina Port Vell SA. Imaginem també que això hagués passat en un moment en què la ciutadania hagués decidit corresponsabilitzar-se d'allò públic i hagués detectat aquesta irregularitat. I seguim imaginant que els càrrecs públics haguessin de fer públics els seus ingressos, béns, i les dades necessàries per poder detectar possibles conflictes d'interès. Possiblement és un conflicte d'interès defensar en una fira de iots privada la privatització d'un espai públic el projecte del qual, envoltat d'opacitat, encara no està aprovat, i en contra del qual s'han manifestat majoritàriament els veïns de la ciutat denunciant que respon a interessos dels oligarques russos. Imaginem que els càrrecs públics haguessin de retre comptes de les seves actuacions presentant la informació requerida, és així com la ciutadania podria avaluar si hi ha conflicte d'interessos. No per un dogma de fe, sinó amb dades i fets.

Si a més, aquests càrrecs públics s'haguessin compromès a no accedir a càrrecs de responsabilitat en empreses creades, supervisades o regulades durant la gestió d'aquest càrrec públic, durant un període de cinc anys, podem imaginar-nos que l'amistat entre Martin Bellamy i Antoni Vives hagués transcorregut per altres camins. I si imaginem també que els càrrecs públics, com Antoni Vives, o l'alcalde de Barcelona estiguessin obligats a sotmetre a referèndum la presa de decisions rellevants per a la ciutat, ja que podem imaginar també que si tots els mecanismes anteriors fallen, seria la ciutadania la que tindria l'última paraula. Això no és política ficció, tant l'exregidora Itziar González, com la Plataforma Defensem el Port Vell, com alguns grups de l'oposició van proposar que es realitzés una consulta sobre la reforma del Port Vell, proposta que va ser rebutjada amb els vots de PP i CiU.

Aquests són alguns dels mecanismes que són àmpliament compartits per la ciutadania, mecanismes de control dels càrrecs públics, però també de protecció d'aquells càrrecs públics que no estiguin disposats a sotmetre's a les màfies i als lobbies. No és inimaginable. És el pas d'un codi d'honor a un codi ètic. A un codi d'ètica política, per governar obeint. Obeint a la ciutadania. També és responsabilitat de la ciutadania exigir-ho.

Diu l'informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya que l'APB (Autoritat Portuària de Barcelona) no va tenir en compte una sèrie d'elements rellevants a l'hora d'aprovar i negociar la reforma del Port Vell (impulsada pel grup Salamanca a través de l'empresa Marina Port Vell SA): «utilització de societats domiciliades en paradisos fiscals», «l'opacitat que presideix el grup empresarial del grup Salamanca», «la manca de credibilitat de les dades financeres i comptables», «la informació incerta aportada per tercers», «la situació econòmica i accionarial de la principal societat valedora de l'operació, HADAR FUND SL», pertanyent aquesta a V. Alekperov, president de l'empresa Lukoil, coneguts com «oligarques russos» i vinculats a diferents operacions de l'anomenada «màfia russa», i «la poca credibilitat de les societats valedores de Salamanca group». Diu també que l'operació està probablement vinculada al blanqueig de capital d'aquests personatges, i que hi ha una «possible actuació irregular per part de l'Ajuntament de Barcelona en l'operació urbanística d'aprovació del Pla Especial del Port Vell», i una «possible actuació irregular per part de l'APB en relació amb la concessió de Marina Port Vell».

Des de novembre de 2011 quan els veïns de la Barceloneta es van assabentar de l'operació fins al març de 2012 que van veure que s'havia publicat al BOE, deia la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, que l'operació no existia. Deia també l'APB que aquests mateixos veïns havien de pagar 384 euros per una còpia del projecte quan aquest es trobava en exposició pública. Al Monaco Yacht Show de setembre de 2011, deia el senyor Martin Bellamy (president de Salamanca Group, empresa que impulsa la reforma, exmilitar britànic relacionat amb 38 empreses del grup Salamanca) que al Port Vell de Barcelona es convertiria en una de les marina de referència mundial per megaiots de luxe i que ja es podien adquirir els amarratges. Al mateix lloc, un any després deia el senyor Antoni Vives que «el que us estem oferint és la ciutat [...] el clúster és real [...] algú de qui m'estic fent molt amic ara mateix, Martin Bellamy». El mateix regidor d'Hàbitat Urbà els deia també als veïns tres mesos després que s'havia sentit ofès quan aquests, després de veure la presentació a Mònaco, havien denunciat que com a responsable públic estava defensant interessos privats i no públics, tal com li correspondria al seu càrrec, i que s'hauria de plantejar dimitir. Aquesta paraula que, com diu Jordi Évole, no és un nom rus, malgrat les coincidències.