Com a Tortosa i Olot, mai més enlloc

Les últimes setmanes se n’ha parlat molt, de la consulta de Tortosa. I des de totes les perspectives possibles. De totes? Bé, de totes no. L’eina, la consulta, ha passat tan desapercebuda que s’ha donat gairebé per descomptada. Però el terrabastall que ha provocat el seu resultat al conjunt del país posa en risc, abans que res, el mateix mecanisme de participació. Sobretot, quan una setmana després a Olot, sense fer tant de soroll, es calca l’escenari amb una consulta sobre la continuitat dels correbous.

A Catalunya estem vivint encara moments de, per dir-ho d’alguna manera, aprenentatge participatiu. Però a redòs dels anomenats “ajuntaments del canvi”, l’ús d’aquests mecanismes s’està generalitzant molt per sobre de la comprensió real que se’n té. Tortosa i Olot només són els primers d’una llista que amenaça de ser llarga quan els que no tenen vocació de servei sinó de supervivència detectin que fer un mal ús de les consultes ciutadanes pot servir als seus interessos, particulars o de partit. I correm el risc de carregar-nos-les fins i tot abans de que ens mostrin tot el seu potencial.

I francament, ara mateix no ens podem permetre el luxe de sacrificar uns instruments que milloren la convivència a llarg termini per la urgència de salvar interessos polítics conjunturals. La forma com s’han plantejat ambdues consultes, tant a Tortosa com a Olot, ha sigut un compendi de males pràctiques. Des de l’error de plantejar resoldre aquests problemes amb una eina que no ha estat dissenyada per a fer-ho fins a unes campanyes d’informació millorables que han desviat el focus del que realment s’estava posant en qüestió. No només es fan consultes quan no caldria, sinó que a sobre, es fan malament. I una cosa i l’altra van molt lligades, perquè els promotors d’una i altra no estan interessats en la participació, sinó en legitimar-se, tant se val què s’emportin per endavant.

Tot i així, el nivell d’interès i participació ens diu coses més enllà de l’estricte recompte dels vots. Els resultats (els que ja coneixem de Tortosa, els que ens temiem d’Olot) són un senyal d’alarma clar de que hi ha arestes en la convivència que s’estan escapant de la comprensió general. Com es concep la memòria històrica a l’Ebre? I la defensa dels drets dels animals a Olot? Hi ha un sentiment de greuge respecte altres parts del pais, una exaltació del localisme al darrera dels vots? Són preguntes rellevants i potser fins i tot urgents. Però la funció de les consultes no hauria de ser aquesta. Les consultes són un mecanisme de decisió en debats socialment ben definits i establerts, no un termòmetre social.

Per a la diagnosi prèvia hi ha un catàleg amplíssim d’eines participaties que sovint es passen per alt, perquè exigeixen esforç, temps, recursos i, sobretot, una voluntat clara d’obertura de les administracions. Les consultes tenen molt limitats els espais deliberatius i redueixen la qualitat dels processos per manca de reflexió, debat i aprenentatge. Les consultes són un mecanisme realment útil quan ja existeix un hàbit participatiu establert o quan són la culminació de processos deliberatius amplis. I aquest no ha estat el cas, ni a Tortosa ni a Olot, sinó més aviat el contrari: les consultes no han estat la culminació de res sinó el detonant d’un debat necessari, però ajornat.

En definitiva, a Tortosa, com a Olot, s’han posat a debat valors -la memòria històrica, els drets dels animals- que de tan fonamentals una societat democràtica madura ni tan sols es plantejaria consultar. Les presses i els interessos polítics posen en perill consensos socials que costa dècades construir i que haurien de ser el punt de partida i mai l’element en disputa. Però de retruc, també posen en perill unes eines de participació que són la punta de llança per aconseguir una obertura real de les institucions i una millora de la qualitat de la gestió de la cosa pública de la que n’haurien de treure profit tant administrats com administradors. Les consultes a Tortosa i Olot no són els primers triomfs d’una concepció més participativa de la democràcia, sinó que en realitat dificulten que aquest aprofundiment democràtic es consolidi. Però si ho tenim present, encara som a temps de reconduir-ho.

Les últimes setmanes se n’ha parlat molt, de la consulta de Tortosa. I des de totes les perspectives possibles. De totes? Bé, de totes no. L’eina, la consulta, ha passat tan desapercebuda que s’ha donat gairebé per descomptada. Però el terrabastall que ha provocat el seu resultat al conjunt del país posa en risc, abans que res, el mateix mecanisme de participació. Sobretot, quan una setmana després a Olot, sense fer tant de soroll, es calca l’escenari amb una consulta sobre la continuitat dels correbous.

A Catalunya estem vivint encara moments de, per dir-ho d’alguna manera, aprenentatge participatiu. Però a redòs dels anomenats “ajuntaments del canvi”, l’ús d’aquests mecanismes s’està generalitzant molt per sobre de la comprensió real que se’n té. Tortosa i Olot només són els primers d’una llista que amenaça de ser llarga quan els que no tenen vocació de servei sinó de supervivència detectin que fer un mal ús de les consultes ciutadanes pot servir als seus interessos, particulars o de partit. I correm el risc de carregar-nos-les fins i tot abans de que ens mostrin tot el seu potencial.