El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Durant llargues dècades la visibilitat de la comunitat xinesa resident a Barcelona es va circumscriure als petits restaurants típics, tot sovint de gestió familiar esforçada i discreta. Això ha canviat molt en pocs anys, degut a l’auge comercial xinès en general. Dels petits restaurants típics es va passar a la multiplicació de basars de tot a cent i als majoristes tèxtils del carrer Trafalgar. La comunitat xinesa va començar a estendre’s, en particular al barri de Fort Pienc de la Dreta de l’Eixample, des d’on aviat va saltar la Granvia en direcció a Gràcia. La moda de les perruqueries xineses amb “final feliç” es va veure ràpidament controlada per les autoritats i la prostitució va tornar als reductes convencionals.
Visc a la Dreta de l’Eixample voltat de residents xinesos i de comerços xinesos molt diversificats: supermercats, electrònica, perruqueries, basars, bars, etc. Els comerciants de tota la vida que subsisteixen miren de cua d’ull la dinàmica dels asiàtics i els retreuen sotto voce el poc respecte de les reglamentacions horàries, fiscals o laborals. Alguns membres de la meva comunitat de veïns van plantejar queixar-se a l’Ajuntament contra la proliferació, tot adduint que “devaluava” els nostres carrers i els nostres habitatges. La idea em va semblar absurda i no va prosperar.
Aquests dies s’inauguren a Barcelona les àmplies i modernes oficines de l’Industrial & Commercial Bank of China (ICBC), la principal entitat bancaria del país asiàtic. No s’han instal.lat al Passeig de Gràcia ni a cap altra de les avingudes tradicionals, sinó al xamfrà del Passeig de Sant Joan amb el carrer Casp, a l’epicentre del sector urbà de la seva expansió. La inauguració coincideix incòmodament amb la recent operació policial “Emperador” contra el frau fiscal a l’engròs per part d’alguns grans proveïdors xinesos del comerç minorista de la mateixa nacionalitat. L’operació ha tornat a posar sobre la taula la vella qüestió del control legal tot sovint insuficient d’algunes activitats comercials sobre les quals poden recaure sospites. La promptitud amb què es van acabar les perruqueries xineses amb “final feliç” demostra un cop més que l’obligació de complir la llei per part de tothom es veu molt més respectada si les autoritats compleixen amb la seva de fer respectar la llei.
Durant llargues dècades la visibilitat de la comunitat xinesa resident a Barcelona es va circumscriure als petits restaurants típics, tot sovint de gestió familiar esforçada i discreta. Això ha canviat molt en pocs anys, degut a l’auge comercial xinès en general. Dels petits restaurants típics es va passar a la multiplicació de basars de tot a cent i als majoristes tèxtils del carrer Trafalgar. La comunitat xinesa va començar a estendre’s, en particular al barri de Fort Pienc de la Dreta de l’Eixample, des d’on aviat va saltar la Granvia en direcció a Gràcia. La moda de les perruqueries xineses amb “final feliç” es va veure ràpidament controlada per les autoritats i la prostitució va tornar als reductes convencionals.