No dispareu al pianista... de la CUP

Abans que demaneu directament que passem la CUP pel túrmix i la deixem reduïda a gelatina i polpa, i escrivim el nom dels militants, tots reus de traïdoria, en el mur de la vergonya, recordem uns quants fets objectius:

- El president Mas va afirmar que ell mai no seria un obstacle per a la independència.

- La CUP va dir que no podria investir el president Mas. És el que ha fet. Però atenció, i això no ho diu ningú:

- La CUP no està contra Convergència i encara menys contra Junts pel Sí. Consta que la CUP ha proposat diversos candidats, fins i tot algun de Convergència! També consta que la CUP ha rebaixat les seves exigències programàtiques a mínims perfectament assumibles per Junts pel Sí. I així ha quedat palès en les negociacions i en el famós ple de desconnexió. No és vàlida per tant, l'absurda comparació amb la guerra civil: La CUP no vol fer la revolució i la independència alhora. Han dit del dret i del revés que primer, votarien per la independència i, després ja veuríem.

- No sóc de la CUP, però apreciaria i respectaria moltíssim que el president Mas es fes a un costat. Ja ha fet la feina. I n'ha feta molta. Però l'embolic de la família Pujol (que cada cop és més gros i ens omple tots de vergonya per la via indirecta) i els casos de corrupció a Convergència aconsellen, amb CUP o sense, que el teòric primer president de la República Catalana sigui algú no solament net, sinó que no pugui ser atacat des de cap banda. És una qüestió estratègica bàsica que pot entendre qualsevol català, sigui de Convergència o no, per més que sigui adepte del president Mas.

- Si des de la mateixa Convergència s'ha decidit liquidar el partit per fundar-ne un de nou, alguna raó deu haver-hi. I la raó, curiosament, estranyament, és la mateixa que impel·leix la CUP a demanar un president nou.

- Tinguem-ho present: Si anem a noves eleccions tornarà a passar exactament el mateix. No, el mateix no. Molta gent n'estarà ja tipa. El resultat serà que la participació baixarà i, ni de lluny, una coalició d'ERC i CDC portant Mas de candidat podrà obtenir la majoria absoluta. La majoria independentista tornarà a dependre de la CUP. Roda el món i torna a la CUP.

- Parlant d'ERC, on és, per cert?

Repetim-ho, a Junts pel Sí, fins i tot a Convergència, hi ha un munt de diputats que la CUP investiria president demà mateix. No ho perdem de vista i, almenys, preguntem-nos per què Convergència s'enroca en el seu candidat, com a mínim, de manera tan dura com, suposadament, la CUP s'enroca en la seva negativa.

Pensem-hi un instant, abans de passar la CUP pel túrmix. A veure si resultarà que la CUP és l'excusa perfecta per fer el que es volia. És a dir: Res.

Abans que demaneu directament que passem la CUP pel túrmix i la deixem reduïda a gelatina i polpa, i escrivim el nom dels militants, tots reus de traïdoria, en el mur de la vergonya, recordem uns quants fets objectius:

- El president Mas va afirmar que ell mai no seria un obstacle per a la independència.