El drama dissimulat de l’atur a Catalunya

Les informacions d’aquests últims dies assenyalen que l’empobrit barri brussel·lès de Molenbeek, d’on haurien sortit alguns dels terroristes dels últims atemptats de París, suporta una taxa d’atur del 28,6%, mentre que la mitjana belga és del 8,7%, la francesa del 10,7% i l’alemanya del 4,5%. M’ha cridat l’atenció que la dada, subratllada com a extrema per caracteritzar la marginalitat d’aquest barri d’immigrants a la capital belga, no se situa gaire lluny de la de Catalunya, on l’atur és avui oficialment del 17,5%, un dels més elevats de les regions europees. Al conjunt d’Espanya la taxa és del 21,6%, només per davant de Grècia, mentre que la mitjana dels 28 països de la Unió Europea és del 9,3%.

Catalunya ja no és la desenvolupada “fàbrica d’Espanya”. La seva llegendària modernitat suporta actualment el doble d’atur de la mitjana europea. A les altres regions dels anomenats fins fa pocs anys Quatre Motors d’Europa, dels quals Catalunya pretenia formar part, l’atur és del 3,5% de la població activa a Baden-Württemberg, del 8,1% a la Llombardia italiana i del 8,4% a la de Roine-Alps francesa.

Les xifres estadístiques, fredament tècniques, indiquen un drama social que massa sovint l’actualitat del país voldria fer passar desapercebut o deixar en segon pla. Les bones animetes insinuen que els aturats s’espavilen per anguilejar a l’economia submergida i ingressar en negre, amb un argument tan negligible com menyspreable.

En realitat la descomunal taxa d’atur és una de les seqüeles més punyents de la crisi de la desigualtat econòmica en augment. Encobreix a Catalunya una de les situacions límit que poques vegades es veu tractada com a tal per l’actualitat general, una prioritat política i moral escandalosament arraconada, un fet diferencial desconegut fins ara en comparació amb l’Europa desenvolupada, encara que a la legió dels sense feina no els agradi exhibir la seva precària situació. Es tracta d’una taxa d’atur molt escassament democràtica i potser caldria començar per aquí.

Les informacions d’aquests últims dies assenyalen que l’empobrit barri brussel·lès de Molenbeek, d’on haurien sortit alguns dels terroristes dels últims atemptats de París, suporta una taxa d’atur del 28,6%, mentre que la mitjana belga és del 8,7%, la francesa del 10,7% i l’alemanya del 4,5%. M’ha cridat l’atenció que la dada, subratllada com a extrema per caracteritzar la marginalitat d’aquest barri d’immigrants a la capital belga, no se situa gaire lluny de la de Catalunya, on l’atur és avui oficialment del 17,5%, un dels més elevats de les regions europees. Al conjunt d’Espanya la taxa és del 21,6%, només per davant de Grècia, mentre que la mitjana dels 28 països de la Unió Europea és del 9,3%.

Catalunya ja no és la desenvolupada “fàbrica d’Espanya”. La seva llegendària modernitat suporta actualment el doble d’atur de la mitjana europea. A les altres regions dels anomenats fins fa pocs anys Quatre Motors d’Europa, dels quals Catalunya pretenia formar part, l’atur és del 3,5% de la població activa a Baden-Württemberg, del 8,1% a la Llombardia italiana i del 8,4% a la de Roine-Alps francesa.