Espais de participació del transport públic: paper mullat

Memòria fràgil és la que tenen els governants sobre les últimes lleis aprovades al Parlament. Concretament estic pensant en la del Finançament del Transport Públic, que defineix perfectament i amb claredat aspectes fonamentals i claus pel present i futur sobre el transport públic a casa nostra i que sembla que ningú la té en compte.

Com sempre, a l'arribada del final de l’any es planteja com assumir la bateria d’increments per afrontar nous pressupostos dels serveis públics i en concret, els del transport. Els polítics i les polítiques han situat l'opinió mediàtica en el fet de no incrementar, dins de l’àrea metropolitana, el títols de transport. Ho han situat com un element important i protector. Ara bé, a ningú se li escapa que es fa en moments novament de campanya electoral, i per tant, imposant una postura més acollidora que no pas realista.

Explicar l'evolució dels preus en els últims anys és fa difícil i està fora de tota lògica i potser ara no correspon parlar-ne, però s’ha de tenir en compte perquè, malgrat les males experiències, una vegada més veiem que els espais de participació queden al marge i hem d’esperar que se’ns convoqui tot hi que ho faran només per a comunicar-nos la nova situació de les tarifes. En realitat, el què s’hauria de fer és posar en marxa la taula de diàleg social, espai per debatre i proposar sobre les polítiques de mobilitat, en el sentit més ampli, i espai compromès, però que no s’ha posat en marxa per part de la Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

Dit tot això, considerem que el fet de no incrementar els preus dels títols del transports a l’àrea de Barcelona, així com l’ampliació de la T12 fins el 14 anys, és un fet positiu i que trenca amb una tendència de pujades per sobre de l’IPC dels últims anys, però a l’hora, també ens ha de fer veure que aquesta aplicació territorialment parlant, només de l’Àrea Metropolitana, hauria d’ampliar-se fins la Regió Metropolitana. Aquest fet suposaria un increment notable de persones que podrien gaudir d’unes mateixes condicions, i que amb alta freqüència es mouen dins d’aquestes diferents corones metropolitanes.

Des de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) demanem una política més decidida i oberta al foment i desenvolupament del transport públic a Catalunya, on de manera clara, els ciutadans i les ciutadanes, puguin exercir aquest dret reconegut a la nova llei. Al mateix temps, és prioritari que es posin en marxa els diferents mecanismes de participació, com la Taula Social entre d'altres, convertits ara per ara en només espais de recepció d’informacions. És a dir, en paper mullat.

Memòria fràgil és la que tenen els governants sobre les últimes lleis aprovades al Parlament. Concretament estic pensant en la del Finançament del Transport Públic, que defineix perfectament i amb claredat aspectes fonamentals i claus pel present i futur sobre el transport públic a casa nostra i que sembla que ningú la té en compte.

Com sempre, a l'arribada del final de l’any es planteja com assumir la bateria d’increments per afrontar nous pressupostos dels serveis públics i en concret, els del transport. Els polítics i les polítiques han situat l'opinió mediàtica en el fet de no incrementar, dins de l’àrea metropolitana, el títols de transport. Ho han situat com un element important i protector. Ara bé, a ningú se li escapa que es fa en moments novament de campanya electoral, i per tant, imposant una postura més acollidora que no pas realista.