Una ètica i una política que vagin de la mà: més enllà del pujolisme

En els darrers anys s'han multiplicat les demandes d'ètica. Ha passat a formar part d'un determinat sentit comú, fins i tot d'un discurs dominant, expressar la falta d'ètica en la que vivim o parlar d'una crisi ètica. Parlem molt d'ètica, de l'ètica que falta, de l'ètica que no tenim... I en parlem perquè entenem que aquesta manca o la seva perversió està en l'origen de la crisi econòmica i política que vivim. Parlem de falta d'ètica en els comportaments dels grans fons internacionals que especulen amb matèries primeres o recursos bàsics per a la vida de les persones. Podem parlar de falta d ́ètica quan coneixement la manera d'actuar de les entitats financeres en el cas de la comercialització d'alguns productes com les preferents o determinades hipoteques. Podem parlar de falta d'ètica quan veiem que estem rescatant amb diners públics a les entitats financeres que han fet fallida, però aquestes estan fent fora de les seves cases les persones a qui van concedir una hipoteca i ara no les poden pagar...

Podem dir que falta ètica a les nostres societats? Si parlem amb propietat, diria que no. Ètica n'hi ha, però el problema és que es fonamenta en valors i principis que potser estan força allunyats dels que ens agradarien. L'ètica és reflexió, anàlisi, sobre els comportaments que tenim, sobre la nostra moral. Tot comportament acaba tenint algun tipus de fonament moral que el guia. I pensem sobre quines actuacions considerem més adequades per a la nostra vida personal o col·lectiva. En les actuacions que critiquem per falta d'ètica o de moral moltes vegades n'hi ha, però no la compartim. Hi ha un comportament que es fonamenta en la moral del benefici particular sense tenir present altres possibles efectes. Analitzen els comportaments morals possibles i opten. No es comporten com ho fan per desconeixement, per no saber com fer-ho d'una altra manera. Podrien optar per altres principis o valors. Escullen aquests, tenen una moral i pensen èticament. És per tot això que no considero oportú parlar de falta ètica o de moral. El que trobo més adequat fer és parlar de quina moralitat considerem necessària desenvolupar com a persones individuals i com a societat. Fer una reflexió ètica col·lectiva sobre quins han de ser els fonaments de la nostra societat i del nostre comportament particular.

El president Pujol ha parlat tant de la necessitat de valors com de la difícil relació entre l'ètica i la política. En una conferència molt clarificadora fa pocs anys va recollir algunes de les seves idees principals. Pujol en un exercici lloable aportava complexitat i mostrava les dificultats de la unió de l'ètica i la política. La seva era una doble aposta: per l'anomenada realpolitik des de les institucions, que en moltes ocasions no serà compatible amb els propis valors, i per la coherència en la vida personal. Avui, davant de la compareixença d'aquesta tarda, assistim a la seva falta de coherència per no complir amb els valors i principis que sempre ha defensat i promogut en la vida personal. Però potser la gran objecció a la seva trajectòria té més a veure amb la seves polítiques que amb la seva vida personal, no es vol acceptar haver de fer una política contraria a la pròpia ètica. Si avui hi ha una reivindicació d'ètica i d'altres maneres de fer política és perquè la política institucional existent no ha aconseguit unir prou bé les dues esferes.

La reflexió ètica té poc a fer quan decidim explicita o implícitament que allò que guia el nostre comportament individual o col·lectiu és el benefici econòmic, la maximització dels beneficis sense atendre altres criteris. Assumir aquests objectius, aquests comportaments, significa una opció ètica de les moltes possibles. Algú dirà que a la nostra societat no hi ha alternativa. Que més enllà de les nostres posicions de moral individual no podem enfrontar-nos a un sistema, que ens porta per aquests camins. Escoltem persones que treballaven a les entitats d'estalvi dient que tot i saber que les preferents s'estaven col·locant a persones que potser no eren les més indicades tenien obligacions de l'empresa amb les que complir. Escoltem periodistes que un cop veuen perillar el seu lloc de treball o ja l'han perdut expliquen les directrius que condicionaven la seva feina... Tenim opcions per desenvolupar un pensament ètic i una política individual i col·lectiva que s'enfronti a aquestes situacions o només podem acceptar la nostra subordinació? Avui creixen els col·lectius que busquen transformar la realitat ho fan donant tanta importància als objectius com als mitjans. No s'imposa una política suposadament real a la que cal subordinar la pròpia ètica. Es busca una manera de fer que sigui transformadora per allò que busca i també pels camins que segueix per aconseguir-ho, una cosa no pot anar separada de l'altra. No es pot fer aquesta renúncia. Serà sempre possible? Ja es veurà. D'entrada, ni renúncies ni maximalismes. Propostes pràctiques, viables, i rupturistes. Sorgeix una ètica de les obligacions, pels drets que es volen garantir, i de la decisió, per tot allò al que cal enfrontar-se per aconseguir-ho.

En els darrers anys s'han multiplicat les demandes d'ètica. Ha passat a formar part d'un determinat sentit comú, fins i tot d'un discurs dominant, expressar la falta d'ètica en la que vivim o parlar d'una crisi ètica. Parlem molt d'ètica, de l'ètica que falta, de l'ètica que no tenim... I en parlem perquè entenem que aquesta manca o la seva perversió està en l'origen de la crisi econòmica i política que vivim. Parlem de falta d'ètica en els comportaments dels grans fons internacionals que especulen amb matèries primeres o recursos bàsics per a la vida de les persones. Podem parlar de falta d ́ètica quan coneixement la manera d'actuar de les entitats financeres en el cas de la comercialització d'alguns productes com les preferents o determinades hipoteques. Podem parlar de falta d'ètica quan veiem que estem rescatant amb diners públics a les entitats financeres que han fet fallida, però aquestes estan fent fora de les seves cases les persones a qui van concedir una hipoteca i ara no les poden pagar...

Podem dir que falta ètica a les nostres societats? Si parlem amb propietat, diria que no. Ètica n'hi ha, però el problema és que es fonamenta en valors i principis que potser estan força allunyats dels que ens agradarien. L'ètica és reflexió, anàlisi, sobre els comportaments que tenim, sobre la nostra moral. Tot comportament acaba tenint algun tipus de fonament moral que el guia. I pensem sobre quines actuacions considerem més adequades per a la nostra vida personal o col·lectiva. En les actuacions que critiquem per falta d'ètica o de moral moltes vegades n'hi ha, però no la compartim. Hi ha un comportament que es fonamenta en la moral del benefici particular sense tenir present altres possibles efectes. Analitzen els comportaments morals possibles i opten. No es comporten com ho fan per desconeixement, per no saber com fer-ho d'una altra manera. Podrien optar per altres principis o valors. Escullen aquests, tenen una moral i pensen èticament. És per tot això que no considero oportú parlar de falta ètica o de moral. El que trobo més adequat fer és parlar de quina moralitat considerem necessària desenvolupar com a persones individuals i com a societat. Fer una reflexió ètica col·lectiva sobre quins han de ser els fonaments de la nostra societat i del nostre comportament particular.