Sembla ser que els barcelonins deixarem de ser usuaris del metro per convertir-nos en clients, tal com explica Naomi Klein al seu llibre No logo. En la seva obsessió per reduir la monumental factura de TMB utilitzant tècniques de manual ultraliberal, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla de patrocini corporatiu que inclou vendre els noms de les estacions de metro de la ciutat a empreses perquè els comercialitzin. És el que en l'agressiu i deshumanitzat món del màrqueting es coneix com a naming rights. naming rightsEn aquest cas, l'alcalde Trias ha optat per copiar el model madrileny bicèfal de tal manera que si, no ho evitem, acabarem baixant a la parada Catalunya-Durex.
Per fer més atractiu el negoci als potencials interessats, TMB no ha dubtat a oferir com a esquer a un centenar de directius els 553,5 milions d'usuaris que vam utilitzar i pagar aquest servei de transport durant el 2012. “TMB és el principal operador de transport públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Gestiona una xarxa de metro de 102,6 quilòmetres de longitud, integrada per vuit línies i 141 estacions, per on circulen fins a 134 trens en hora punta, i una xarxa d'autobusos amb 102 línies i una flota de més de mil vehicles a més dels serveis de transport d'oci”, explica reduint-nos a tots a simple mercaderia sense cap vergonya.
Amb el propòsit d'“incrementar els ingressos accessoris i disminunir les necessitats de finançament públic” TMB va contractar el mes de maig passat els serveis de la consultora International Management Group (IMG). Deixant de banda que TMB parla d'adjudicació a través d'un concurs públic per procediment negociat però no n'esmenta el cost, també s'amaga que IMG és una poderosa multinacional amb seu central a Nova York que representa els interessos de les principals corporacions i marques del món. “IMG is a global sports, fashion and media business,
with nearly 3.000 employees operating in 30 countries. For nearly 50 years, IMG has been connecting brands and audience through sponsorships, licesing, media, consulting, venues, training, talent management, and unparalleled client service“, diu a la seva web corporativa, imgworld.com.
De moment no se sap la xifra d'estacions de metro disponibles per ser llogades perquè, segons va aclarir l'alcalde, tot dependrà de la demanda. El que sí està clar és que les parades més cèntriques i més turístiques seran les primeres a sucumbir a un descarat procés de privatització de l'espai públic i de transformació de la ciutat en un aparador per part del consistori que no és nou. Tenim altres exemples polèmics, com el monument a Colom vestit amb la nova samarreta del Barça o la invasiva publicitat d'una marca de telefonia mòbil que m'he trobat als agafadors dels autobusos i a l'intercanviador de Diagonal-Provença. O hem de dir intercanviador de Nike-Vodafone?
Sembla ser que els barcelonins deixarem de ser usuaris del metro per convertir-nos en clients, tal com explica Naomi Klein al seu llibre No logo. En la seva obsessió per reduir la monumental factura de TMB utilitzant tècniques de manual ultraliberal, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla de patrocini corporatiu que inclou vendre els noms de les estacions de metro de la ciutat a empreses perquè els comercialitzin. És el que en l'agressiu i deshumanitzat món del màrqueting es coneix com a naming rights. naming rightsEn aquest cas, l'alcalde Trias ha optat per copiar el model madrileny bicèfal de tal manera que si, no ho evitem, acabarem baixant a la parada Catalunya-Durex.