El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La Guàrdia Civil de la duana andorrana de la Farga d’en Moles informa que entre l’1 de gener i el 15 de maig s’hi han confiscat 1.966.000 euros a persones que pretenien passar-los sense declarar (el màxim permès és de 10.000€ per persona), la qual cosa significa un 139% més que en el mateix període de l’any anterior i supera el total del 2012. La majoria eren capitals ocults a Andorra que retornaven a Catalunya, atesa l’actual manca de liquiditat i d’accés al crèdit.
La xifra representa una minúscula gota d’aigua en l’oceà de l’evasió fiscal, una manifestació a petita escala del fenomen, picaresca a la menuda, la viu-viu tradicional. Posar-hi l’accent equivaldria a desviar l’atenció de l’autèntica magnitud del problema, que passa per moderns despatxos “d’enginyeria fiscal” i per circuits internacionals “paradisíacs” de gran prestigi, bufets d’advocats i assessors d’inversions llargament especialitzats en l’evasió legal o ilegal.
Ahir dimecres es va reunir a Brussel.les el Consell Europeu de caps de govern o d’Estat dels 27 països membres, en una trobada destinada a prendre mesures sobre l’harmonització de la seva política fiscal, com ja s’havia vingut parlant a reiterades cimeres anteriors europees o mundials des de la primera del G-20 l’any 2008. La Comissió Europea es permet el luxe de tenir un comissari de Fiscalitat i Lluita contra el Frau i estima que el frau impedeix als països membres ingressar cada any un bilió d’euros, alhora que els paradisos fiscals continuen renovant-se amb tota tranquil.litat.
L’intercanvi d’informació fiscal entre els Estats continua sense ser una pràctica habitual. No hi ha aliança fiscal entre els membres de la Unió Europea, com no hi ha política unitària en tants altres aspectes. La unió monetària europea és incompleta, la unió fiscal inexistent. Sense unió fiscal no hi ha unió econòmica –això és de parvulari– i el mastodòntic muntatge de la Unió Europea fa el ridícul.
Alguns prestigiosos bancs són paradisos fiscals en ells mateixos i la seva activitat ha crescut amb la crisi. Ho demostren múltiples estudis, entre els quals el de l’organització Tax Justice Network estima que la quantitat de diners evadits a paradisos fiscals representa avui una quarta part de la riquesa mundial. Els rics fan trampa, tothom ho sap. Els territoris britànics de les illes Caiman, les Bermudes i les illes Verges són reconeguts terminals de la City londinenca i no pas a petita escala. Els paradisos fiscals acumulaven l’any passat un total de 25,5 bilions de dòlars, la suma del PIB dels Estats Units i el Japó. L’evasió de capitals a Andorra és de proporcions infinitessimals en aquest context.
Els impostos pateixen una mala imatge històrica entre les escaldades classes treballadores perquè el sistema fiscal ha estat amb freqüència indecent, ha invertit els termes entre la fiscalitat patrimonial i la laboral, ha gravat més el treball que el patrimoni, ha taxat més el diner treballat que les plusvàlues del diner acumulat, heretat o evadit. A Espanya, segons dades oficials, el 86 % dels contribuents amb ingressos anuals superiors als 10 milions d’euros eludeixen les seves obligacions fiscals, així com el 45 % dels que ingressen entre 1 i 10 milions d’euros. En comptes de perseguir el frau conegut, l’actual govern va decretar una nova amnistia fiscal. Les confiscacions a la duana de la Farga d’en Moles són, en tals condicions, la xocolata del lloro.
La Guàrdia Civil de la duana andorrana de la Farga d’en Moles informa que entre l’1 de gener i el 15 de maig s’hi han confiscat 1.966.000 euros a persones que pretenien passar-los sense declarar (el màxim permès és de 10.000€ per persona), la qual cosa significa un 139% més que en el mateix període de l’any anterior i supera el total del 2012. La majoria eren capitals ocults a Andorra que retornaven a Catalunya, atesa l’actual manca de liquiditat i d’accés al crèdit.
La xifra representa una minúscula gota d’aigua en l’oceà de l’evasió fiscal, una manifestació a petita escala del fenomen, picaresca a la menuda, la viu-viu tradicional. Posar-hi l’accent equivaldria a desviar l’atenció de l’autèntica magnitud del problema, que passa per moderns despatxos “d’enginyeria fiscal” i per circuits internacionals “paradisíacs” de gran prestigi, bufets d’advocats i assessors d’inversions llargament especialitzats en l’evasió legal o ilegal.