La Tolea és una bailaora, ara retirada, que viu a Barcelona, i que va recollir el llegat de la Carmen Amaya, l’autenticitat de la força del dolor entre la gana i la misèria que transformava en força, la que pren la vida quan és ballada i cantada des del dol. Aquesta escola –l’antiescola– és encara viva i secundada per dos membres extraordinaris de la seva família, Miguel del Toleo, bailaor, i Miguel de la Tolea, cantaor.
En un local extraordinari i autèntic del barri gitano de Gràcia hi passen coses importants cada setmana. Els divendres a les 21 h al Flamenco Barcelona (carrer Progrés, 38) s’hi fan actuacions del millor flamenc de la ciutat, sense cap enquistament, perquè és demostrable com batega, com es mou i evoluciona per encaixar de ple en la cultura real d’aquesta ciutat oblidadissa. “L’any 1425 arribaven els primers gitanos a Barcelona i no en marxarien mai més”, em diu el Cándido, l‘alma mater d’aquest amor per l’art, sentit des de cada un dels porus de la pell.
El cantaor Miguel de la Tolea, assegut amb un rictus seriós –no mou gaire més que el cap–, una actitud de fer recte i endreçat el sentiment que escapa de les parets de qualsevol cervell per després explotar dins del cos de cadascú. Tota l’energia es concentra allà on els mals es fan enormes o es dissolen, i això es nota.
El bailaor, sobrenatural, Miguel del Toleo omple tot l‘espai que conté l’aire, es fa ombra amb els braços enlaire i ofega els assistents amb una sola passada, després se t’obren els ulls, se t’eixampla el tacte i el parquet es comunica amb tu a través d’una vibració que recull allò ancestral per abocar-ho en la forma de la fi del món, aquell penya-segat que convida a robar de l’art allò que faciliti viure.
El seu mal val per tots i això t’ho endús a casa siguis o no neòfit del sentiment que t’han endossat i que, alhora, treuen de tu. Aquest poder és net, és artefacte de donar i regalar un motiu per manar i amar la vida. Flamenco Barcelona és la galàxia gitana abduïda pel bon fer, per la bona música i per la vida vida.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
