Milions d’independentistes desapareguts

Els números no quadren. Si l’Onze de Setembre de l’any passat van sortir al carrer dos milions de catalans per demanar la independència de Catalunya, com és que el següent acte de demostració de força de l’independentisme va aconseguir omplir amb prou feines el Camp Nou?

De dos milions a 90.000 en vuit mesos. Què ha passat?

Primera explicació: els dos milions mai no van existir, per més que prestigiosos sociòlegs com Salvador Giner donessin la xifra per bona. Tant li fa! Un milió. Un milió i mig. És molta gent. I encara estem molt lluny dels escassos 90.000 que van pagar l’entrada del Concert per la Llibertat. Pagar? Pot ser que l’independentisme es refredi per haver de pagar 4 euros per una entrada? Deu? No crec en els tòpics. Els catalans no som més gasius que els andalusos o els bàvars. Si no hi van anar va ser per d’altres raons.

Diuen els analistes que hi havia menys jovent que a la manifestació de l’Onze de Setembre. Que faltaven els grups que a ells els agraden i que hi havia massa “carrosses”, tipus Llach, Maria del Mar Bonet, Peret o Dyango. Aquesta explicació deixaria per terra el compromís dels joves amb la causa.

L’absència del president de la Generalitat no es pot computar com un element dissuasori de l’assistència. Els sondejos indiquen que els independentistes més aviat passen d’ell i es posen sota l’empara d’Esquerra Republicana. L’argument que no hi va anar perquè es casava una filla seva és tant sòlid com la justificació dels negocis tèrbols de CiU amb Fèlix Millet dient que tot són invents d’un fiscal anti-convergent.

A més, després de mesos i mesos d’absentar-se dels carrers, cap militant, simpatitzant o votant d’ERC podia perdre’s aquesta exhibició compensatòria de radicalisme.

I doncs?

La meva interpretació és que l’adscripció a l’independentisme de tots els assistents a la Diada de l’any passat era incorrecta. El proper Onze de Setembre serà la prova del 10. Aquí ja no hi haurà ambigüitats. Serà una gran proclama per la independència. Duran Lleida no hi anirà. Existirà encara CiU? Els sondejos deixaran ja CDC en tercer o quart lloc?

Si s’accepten recomanacions jo faria la manifestació a Berlín. Al cap d’uns dies, es decideix si Angela Merkel continua dirigint la política europea, espanyola i catalana. I Carme Forcadell ja pot dir que “sense consulta no sortirem de la crisi” que per més consultes que fem si la senyora Merkel ens imposa l’austeritat assassina i cap president de la Catalunya independent li planta cara, la crisi no ens la traurem mai del damunt.

Els números no quadren. Si l’Onze de Setembre de l’any passat van sortir al carrer dos milions de catalans per demanar la independència de Catalunya, com és que el següent acte de demostració de força de l’independentisme va aconseguir omplir amb prou feines el Camp Nou?

De dos milions a 90.000 en vuit mesos. Què ha passat?