A la Pariser Platz de Berlin, a la plaça que va quedar deserta envoltada pel mur i que avui és un dels símbols de la reconciliació, escoltàvem divendres 11 de novembre a Muhammad Yunus, Premi Nobel de la Pau al 2006 i un dels principals difusors dels microcrèdits i de les empreses socials. Ell també va parlar de murs, dels que s’aixecaran degut a l’odi, la ràbia, la desesperació, la impotència que pot arribar a generar la tendència creixent de les desigualtats socials.
Yunus va recordar les preocupants dades que presenta l’informe d’Oxfam “Una economia al Servicio del 1%”, a saber, que 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial. A més a més, la tendència de les darreres dècades ha estat d’incrementar la desigualtat, ampliant-se la riquesa dels uns i sent més pobres els altres.
Yunus és una persona d’una humilitat extraordinària, parlant de la seva aportació als microcrèdits, afirmava “només vaig fer allò que em va sortir naturalment”, referint-se a la seva aportació de capital a una dona de Bangladesh ofegada en la pobresa per un sistema de préstecs usurers. El que més preocupa a Yunus és poder solucionar problemes, en el tracte personal també es veu la seva tendència a l’acció: escolta als altres i dona consells; i ho fa amb delicadesa però amb determinació, sense donar ordres, com si suggerís les coses.
De la seva voluntat de resoldre problemes, en neix tot el sistema d’empreses socials, que es basa en criteris que sustentarien una nova manera de fer economia. Segons ell mateix, “com a professor d’economia, sóc una persona totalment inútil, perquè el tema que ensenyo no té cap utilitat per a les persones pobres que viuen al poble al costat de la universitat”. Però la seva voluntat no es limita a voler millorar les situacions i va un pas més enllà: vol generar canvis. La resolució de necessitats socials la podem veure des d’un punt de vista assistencialista, en el sentit d’alleugerir les situacions de vulnerabilitat o des d’un punt de vista transformador, intentant combatre l’arrel del problema.
En les empreses socials promogudes per Yunus, es comença per un alleugeriment de les situacions de necessitat, que segurament és un primer pas imprescindible, però després busca generar canvis més profunds. Es comença amb una intervenció en l’àmbit econòmic, energètic, de salut i un cop les persones estan implicades i han millorat les condicions bàsiques de vida, aprofita per a fer passes més enllà que generin transformació. Per exemple, el Grameen bank no s’ha limitat a oferir microcrèdits sense aval, proporcionant accés a recursos sense condicions usureres. Partint de la vinculació amb les dones que han demanat microcrèdits, se n’han derivat diverses accions amb contingut transformador. Veiem alguns dels exemples d’aquestes accions transformadores.
En primer lloc, el ja conegut empoderament de les dones, que són les principals receptores de microcrèdits. Muhammad Yunus també ho aplica al Yunus Center, de la que la principal responsable és una dona, Lamiya Morsheed.
En segon lloc, el fet que el propi banc és propietat de persones pobres, moltes d’elles analfabetes. La transformació des de la propietat és un dels factors fonamentals de camí cap a un nou sistema econòmic. També a casa nostra, les iniciatives més transformadores són aquelles que avancen cap a un canvi en l’estructura de propietat de l’empresa. Una gestió democràtica i la reinversió dels beneficis en la pròpia activitat són els pilars d’una nova manera de fer empresa.
En tercer lloc, fomenta l’estalvi entre els prestataris del banc. Això no només té un efecte econòmic, sinó molt més important, sobre com aquestes persones són vistes i tractades. A aquestes dones ja no les podem anomenar “prestamistes” sinó “prestatàries”; ja no són les que deuen diners, sinó les que tenen estalvis al banc. Els canvis en el llenguatge formen part de les transformacions més profundes ja que modifiquen els imaginaris socials.
En quart lloc, el foment de l’educació dels fills/es de les clientes del Grameen Bank. Yunus explicava l’emocionant història d’una mare clienta del Grameen Bank que havia aconseguit que la seva filla estudiés medicina i obtingués un doctorat. Ell afirmava que mirava a la filla amb un doctorat i a la mare analfabeta i pensava “la seva mare podria haver estat metge, la filla no és més intel·ligent. La mare mai va tenir la oportunitat”. Per concloure, que “la pobresa no és creada per la gent, li és imposada”.
Yunus creu necessari un canvi en el sistema econòmic i en el sistema financer per generar un canvi social i aconseguir un món sense pobresa, sense desigualtat i sense contaminació. Aquest canvi social pot venir per les empreses socials, però serà important generar empreses socials que més enllà de l’impacte social directe, transformin la societat des dels valors, des de les tradicions, des del pensament, des de les maneres de fer, des dels imaginaris que fan que no ens revoltem cada dia davant de la pobresa i la desigualtat. Cal crear un nou sistema econòmic que no imposi la pobresa a ningú, i les empreses socials en poden ser el primer pas.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
