De les presons al CIE: la doble punició per a les persones estrangeres

Un dels arguments més utilitzats pels partidaris dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), i que des de la campanya Tanquem els CIE més hem de rebatre, és que actualment la majoria d’interns compten amb antecedents, donant a entendre en l’imaginari social que són persones que poden representar un perill. Això no és cert: d’una banda, es parla d’antecedents de forma genèrica posant en el mateix sac penals i policials, i de l’altra, es llança un missatge criminalitzador sobre tota la població migrant en general i sobre les persones tancades al CIE en concret que no respon a la realitat.

Dit això, cal reconèixer que sí que hi ha interns que compten amb antecedents penals. De fet, n’hi ha que són conduïts directament des dels centres penitenciaris, on han complert condemna per fets ja jutjats, directament al CIE. Aquesta no és la realitat de la majoria d’interns, però sí d’una part. Tot i això, aquest no pot justificar l’existència d’aquests centres. No ens podem moure exclusivament en les lògiques que ens venen prèviament establertes si pretenem qüestionar la realitat. Als centres d’internament no s’hi tanca les persones estrangeres per haver comès delictes, sinó per la seva situació administrativa irregular.

Cada vegada ens arriben més casos de persones que van directament de les presons al CIE. Això és degut a la doble punició que recau sobre les persones estrangeres. Primer entren a presó per la condemna penal i, un cop l’han complert, són internats al CIE per la seva situació administrativa irregular. Moltes d’aquestes persones fa anys que resideixen a l’estat espanyol amb les seves famílies. Algunes van arribar sent menors d’edat i, de vegades, mantenen poc o cap vincle amb els seus països d’origen. Hem conegut casos extrems en què la persona ni tan sols parlava la llengua del país on se’l deportava.

Fa uns dies a un jove intern al CIE de la Zona Franca el sorprenia com per una banda l’Estat estava tramitant la seva expulsió per la seva situació administrativa, i per l’altra tenia diverses causes penals pendents de judici que l’obligaven a presentar-se regularment als jutjats per garantir la celebració del procés.

Resulta contradictori que l’Estat, que d’una banda investiga i jutja els delictes que presumptament hagi pogut cometre, de l’altra estigui tramitant la seva expulsió. Un estat de dret hauria de garantir que es realitzin judicis justos i amb totes les garanties. Aquestes actuacions van en direcció totalment contrària, creen inseguretat jurídica i vulneren el dret de defensa més bàsic.

Un dels principis constitucionals del sistema penitenciari és, suposadament, la reinserció social. La doble punició anul·la per complet aquest concepte. Després de complir la condemna penal la persona podrà ser deportada o deixada en llibertat, però amb la seva situació administrativa sense regularitzar. En el primer cas és evident que desapareix la possibilitat d’una reinserció, però en el segon es converteix en una possibilitat remota. A part de totes les dificultats que tenen les persones amb nacionalitat espanyola quan surten d’una presó, les persones estrangeres en situació irregular no tindran dret a rebre la paga per excarceració, ni a cobrar l’atur pels anys que hagin pogut cotitzar en el centre penitenciari, ni possibilitats de tenir un permís de treball fins al cap d’uns quants anys quan es puguin cancel·lar els antecedents penals.

Els casos descrits en aquest article són només alguns exemples de tantes situacions que es donen quan es creuen el sistema penal i la llei d’estrangeria. Són casos en què es vulneren drets constitucionals bàsics, com la falta d’igualtat de totes les persones davant la llei o que una persona sigui punida dues vegades pel seu origen. Així com un altre argument que posa en dubte la suposada funció reintegradora de la presó. Que una part dels interns dels CIE comptin amb antecedents penals no justifica la seva existència, ben al contrari, posa de manifest les perversions del sistema penal i d’estrangeria i la doble punibilitat que recau sobre les persones estrangeres.

Un dels arguments més utilitzats pels partidaris dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), i que des de la campanya Tanquem els CIE més hem de rebatre, és que actualment la majoria d’interns compten amb antecedents, donant a entendre en l’imaginari social que són persones que poden representar un perill. Això no és cert: d’una banda, es parla d’antecedents de forma genèrica posant en el mateix sac penals i policials, i de l’altra, es llança un missatge criminalitzador sobre tota la població migrant en general i sobre les persones tancades al CIE en concret que no respon a la realitat.

Dit això, cal reconèixer que sí que hi ha interns que compten amb antecedents penals. De fet, n’hi ha que són conduïts directament des dels centres penitenciaris, on han complert condemna per fets ja jutjats, directament al CIE. Aquesta no és la realitat de la majoria d’interns, però sí d’una part. Tot i això, aquest no pot justificar l’existència d’aquests centres. No ens podem moure exclusivament en les lògiques que ens venen prèviament establertes si pretenem qüestionar la realitat. Als centres d’internament no s’hi tanca les persones estrangeres per haver comès delictes, sinó per la seva situació administrativa irregular.