El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Molts es queixen que l’enrenou de les eleccions, en comptes d’aclarir coses, les ha complicat més. Doncs benvinguts al món real. La situació a la Catalunya pre-25N no era precisament de color de rosa. I el 26N segueix sent la mateixa, amb la diferència que més gent ha votat, i que el nivell d’implicació i politització ciutadana entenc que s’ha incrementat. Qui pensés que es podia apropiar de l’onada de revolta i de rebuig que es va produir l’11 de setembre, i també en moltes altres ocasions al llarg dels dos anys de la legislatura passada, de manera senzilla i ràpida, s’ha emportat una bona plantofada. Enfront de la personalització de la política i dels lideratges carismàtics, s’ha reforçat la política plural i la divergència o el dissens democràtic. Enfront dels que deien que tot es resumia en aconseguir per la via ràpida el dret a decidir i posteriorment la independència, hem constatat que molta gent està també interessada en saber que passarà en l’educació, en la sanitat, en com aturarem els desnonaments o podrem tornar a generar llocs de treball. El dia 25 de novembre tot ha començat de nou. Res no s’ha resolt. I amb més humilitat, haurem d’aprendre que la solució està en les mans de tots nosaltres i no només en mans d’aquells que entenen que el que ens hem de limitar a fer és decidir qui mana en el nostre nom.
Ens falta cultura de coalició. Reclamem que ens reconeguin en la nostra diversitat i que ens entenguin, però ens costa reconèixer i entendre la diversitat en els que ens rodegen. No hi ha solucions simples a problemes complexos, i cada cop es troben menys dreceres. Ara sabem més on som, i podem anar veient, tot fent camí, de qui refiar-nos i de qui cal malfiar-se. A molts ja els tenim molt vistos, i poques sorpreses en podem esperar. Cal doncs construir noves línies d’avenç i transformació, situant al bell mig de qualsevol sortida la justícia social com element central de la construcció de país. Coalicions des de la feina conjunta, no des de l’acord de les elits. La cultura política que ha anat predominant des de la transició i l’estricta lògica de partit com a instrument de canvi, han trobat en aquestes eleccions un nou moment d’ensopegada. I van emergint noves lògiques, més horitzontals i obertes, amb contradiccions i conflictes, com no pot ser d’altra manera, però significatives pel que representen de renovació i de revindicació de la política i del que és públic que va més enllà d’institucions i partits. Un bon presagi.
Molts es queixen que l’enrenou de les eleccions, en comptes d’aclarir coses, les ha complicat més. Doncs benvinguts al món real. La situació a la Catalunya pre-25N no era precisament de color de rosa. I el 26N segueix sent la mateixa, amb la diferència que més gent ha votat, i que el nivell d’implicació i politització ciutadana entenc que s’ha incrementat. Qui pensés que es podia apropiar de l’onada de revolta i de rebuig que es va produir l’11 de setembre, i també en moltes altres ocasions al llarg dels dos anys de la legislatura passada, de manera senzilla i ràpida, s’ha emportat una bona plantofada. Enfront de la personalització de la política i dels lideratges carismàtics, s’ha reforçat la política plural i la divergència o el dissens democràtic. Enfront dels que deien que tot es resumia en aconseguir per la via ràpida el dret a decidir i posteriorment la independència, hem constatat que molta gent està també interessada en saber que passarà en l’educació, en la sanitat, en com aturarem els desnonaments o podrem tornar a generar llocs de treball. El dia 25 de novembre tot ha començat de nou. Res no s’ha resolt. I amb més humilitat, haurem d’aprendre que la solució està en les mans de tots nosaltres i no només en mans d’aquells que entenen que el que ens hem de limitar a fer és decidir qui mana en el nostre nom.