La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L'abordatge d'aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l'escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l'efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Ens preocupa l’ús estratègic dels drets de les dones per part d’alguns partits polítics que s’han caracteritzat precisament per negar la veu de moltes d’aquestes pel sol fet de dedicar-se professionalment al treball sexual. Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat, també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi. Barcelona compta amb un moviment de putes feministes potent que ha estat invisibilitzat, infantilitzat i menyspreat històricament. Per nosaltres, no obstant, són actors imprescindibles alhora de dissenyar estratègies d'empoderament de les dones, i sobretot, són aliades fermes en la lluita contra la tracta de dones amb fins d'explotació sexual. L'argument persistent de que qualsevol estratègia que impliqui el reconeixement dels i les treballadores sexuals és una forma de normalització de la tracta és inacceptable. Barcelona, i tots els governs, han de tenir polítiques fermes contra la tracta i el tràfic però mai a costa dels drets de les dones.

De la mà d’aquestes polítiques contra la tracta s'ha d'apostar doncs pels drets de les que exerceixen voluntàriament. A Barcelona hem aprovat una proposta per tal de garantir espais de treball dignes, amb condicions sanitàries i de seguretat i amb connexió amb els serveis municipals. També estem facilitant processos d'escolta activa on les pròpies treballadores sexuals recullin les seves necessitats i demandes i les exposin a les institucions. Així mateix estem finançant nous projectes per garantir a totes aquelles que vulguin sortir de la prostitució, itineraris d'ocupació no estigmatitzadors, i que realment permetin un canvi quan així ho decideixin.

Aquestes actuacions, de manera afegida, han d'anar de la mà de polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa, i des del govern de Barcelona estem dissenyant una estratègia específica amb aquest objectiu. Aquestes polítiques però, més de fons, solen quedar en un segon terme en el debat sobre la prostitució i en especial en el discurs de qui criminalitza les dones que, sense massa alternatives laborals, decideixen prostituir-se.

Vull demanar en aquest sentit més consistència i exactitud en els discursos. El nivell municipal no té competències per regular la prostitució atorgant drets laborals, ni per abolir-la. Ara bé, el que sí que tenim és la obligació i la capacitat de millorar les condicions de vida de les dones que l’exerceixen, de respectar les decisions de les dones, d'oferir alternatives, i de lluitar en coordinació amb la resta d’administracions i d’actors judicials i socials contra la tracta amb fins d’explotació sexual.

En aquest sentit, creiem que hem de sumar entre totes les forces polítiques per endegar mesures estructurals i de canvi que al final reverteixin en la defensa dels drets de les dones.

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L'abordatge d'aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l'escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l'efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.