Queda demostrat que també ens roben el futbol

Només he trobat una manera de consolar-me del desastre del FC Barcelona davant del París Saint Germain a la Champions: recordar que el futbol en general s’ha vist saquejat els últims anys per les grans potències del mercantilisme, convertit en un producte d’alta rendibilitat (publicitària, immobiliària, televisiva) i amputat de la condició de referent sentimental que sempre havia tingut per a cada massa de seguidors. El consol potser és magre, però a algun clau roent ens hem d’agafar abans que no tornin els dies de glòria.

L’exjugador i entrenador argentí Angel Cappa acaba de publicar a l’editorial espanyola Akal, conjuntament amb la seva filla periodista María Cappa, el llibre També ens roben el futbol. Apassionant, documentadíssim, implacable.

No es distingeix per l’amenitat de la seva prosa ni per la capacitat de síntesi, però la mina de dades objectives que aporta dibuixa un informe demolidor sobre els interessos legals o il·legals, morals o immorals, que han determinat l’evolució del negoci del futbol fins avui mateix, tant en l’àmbit local com el global, privatitzat per les televisions de pagament, infiltrat per la corrupció i globalitzat pel neoliberalisme rampant.

Els autors són argentins i el primer país exportador del món de jugadors de futbol és l’Argentina, però el llibre també està minuciosament informat sobre el futbol espanyol i català dels últims anys. L’Argentina, val a dir-ho, també ha estat un destacat productor de periodistes esportius d’investigació.

Els autors citen, lògicament, l’assaig indispensable de Manuel Vázquez Montalbán Futbol. Una religió en busca d’un Déu, publicat a Barcelona el 2005, dos anys després de la seva mort, com a recopilació d’articles que havia escrit sobre la matèria, amb la lucidesa i el ganxo habituals. Advertia Manolo el Empecinado: “Cada vegada s’acosta més a la condició de droga de disseny. Els clubs es remodelen segons els cànons dels poderosos centres financers i mediàtics”.

Els exemples que documenten al llibre amb luxe de detalls es refereixen a tot el ventall de sectors implicats, que van molt m en precsidenixen. rebventall de sctors implicats en el futbol, que van molt mropiciar instantes mjans Audiovisuals EMAV, a un aés enllà de la pilota i gairebé en prescindeixen. Per posar un exemple, escriuen: El balanç econòmic dels clubs elaborat pel Consell Superior d’Esports per a la temporada 2013-2014 assenyala que els equips de primera i segona divisió van registrar 1.218 milions en despeses de personal; l’impacte econòmic del futbol professional a Espanya va superar els 7.600 milions d’euros el 2013, cosa que significa que als futbolistes els va correspondre el 16% del total. On va anar a parar el 84% restant generat pels jugadors?

El llibre d’Angel i María Cappa fa enyorar enormement les victòries sentimentals del futbol i, també, les cròniques de Manuel Vázquez Montalbán, que eren com un gol de Leo Messi d’abans del desastre.

Només he trobat una manera de consolar-me del desastre del FC Barcelona davant del París Saint Germain a la Champions: recordar que el futbol en general s’ha vist saquejat els últims anys per les grans potències del mercantilisme, convertit en un producte d’alta rendibilitat (publicitària, immobiliària, televisiva) i amputat de la condició de referent sentimental que sempre havia tingut per a cada massa de seguidors. El consol potser és magre, però a algun clau roent ens hem d’agafar abans que no tornin els dies de glòria.

L’exjugador i entrenador argentí Angel Cappa acaba de publicar a l’editorial espanyola Akal, conjuntament amb la seva filla periodista María Cappa, el llibre També ens roben el futbol. Apassionant, documentadíssim, implacable.