La ronya de l’aire que respirem i les cortines de fum

L’últim informe presentat el 22 d’octubre per Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire que respirem al país confirma allò que ja sabíem: les mesuracions fetes l’any passat per les estacions de control atmosfèric de Catalunya i especialment de Barcelona continuen superant –igual com els anys anteriors— els límits de contaminació permesos per la normativa europea, en particular de diòxid de nitrogen derivat del trànsit. La particularitat d’enguany és que el govern de la Generalitat continua sense elaborar l’obligatori pla de millora de qualitat de l’aire, destinat complir els requisits europeus, malgrat que la Unió Europea ha rebutjat la demanda de pròrroga de l’anterior, aprovat pel govern tripartit l’any 2007 i ja expirat (mai més ben dit).

Simultàniament, l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer, membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), anunciava el 17 d’octubre que considera provada la relació de causa-efecte entre contaminació ambiental i càncer, tot atribuint-li 223.000 morts anuals arreu del món, un 15 % de la xifra de morts per càncer de pulmó. Al mateix moment l’Agència Europea del Medi Ambient estimava que el 90 % de la població urbana de la Unió Europea respira aire perjudicial per a la salut i el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnick, situava en 400.000 les morts prematures d’europeus per aquesta causa. “Deu vegades més que pels accidents de trànsit”, precisava.

Encara que les xifres estimatives i la legislació vigent no destaquen en precisió, la tendència és unànime. La Comissió Europea ja ha portat l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres ciutats dels països membres, davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg pels incompliments en valors límits de contaminació ambiental els anys 2005 i 2006, igual com pot fer-ho pels següents. Però resulta més fàcil pagar les multes corresponents que aplicar un pla d’acció eficaç contra la contaminació mitjançant la reducció de les emissions dels vehicles.

Les insistents campanyes de l'administració pública contra el tabac emmascaren altres contaminacions derivades de l'incompliment de les lleis per part de les mateixes autoritats. Centrar el focus en la contaminació dels fumadors és una manera de desviar l'atenció per part de l'administració, d'eludir les seves responsabilitats pròpies i directes. La consigna contra el fum s'ha d'aplicar igualment al parc automotor i als combustibles, estretament controlats en tants altres aspectes per aquesta administració i sobre els quals percep galdosos impostos. Fumadors passius o inhaladors actius ho som tots, i no sempre de tabac. Els fumadors s'han mostrat moltes vegades més respectuosos de la llei que el legislador mateix

L’últim informe presentat el 22 d’octubre per Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire que respirem al país confirma allò que ja sabíem: les mesuracions fetes l’any passat per les estacions de control atmosfèric de Catalunya i especialment de Barcelona continuen superant –igual com els anys anteriors— els límits de contaminació permesos per la normativa europea, en particular de diòxid de nitrogen derivat del trànsit. La particularitat d’enguany és que el govern de la Generalitat continua sense elaborar l’obligatori pla de millora de qualitat de l’aire, destinat complir els requisits europeus, malgrat que la Unió Europea ha rebutjat la demanda de pròrroga de l’anterior, aprovat pel govern tripartit l’any 2007 i ja expirat (mai més ben dit).

Simultàniament, l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer, membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), anunciava el 17 d’octubre que considera provada la relació de causa-efecte entre contaminació ambiental i càncer, tot atribuint-li 223.000 morts anuals arreu del món, un 15 % de la xifra de morts per càncer de pulmó. Al mateix moment l’Agència Europea del Medi Ambient estimava que el 90 % de la població urbana de la Unió Europea respira aire perjudicial per a la salut i el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnick, situava en 400.000 les morts prematures d’europeus per aquesta causa. “Deu vegades més que pels accidents de trànsit”, precisava.