S’estrena el segon tram de la MAT sense entendre’n la conveniència

El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre, però entendre la seva conveniència continua sent tan opac com la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en grans grups econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la del Banc d’Espanya envers els bancs. Els estudis i debats sobre l’impacte ambiental de la cicatriu oberta per la MAT damunt del territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori traçat entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl·liques de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base.

El tram que ara entra en servei s’unirà als 86 km ja estrenats el 2010 entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera) seran soterrats per satisfer les nombroses protestes que adduïen motius paisatgístics, com si aquest tercer tram del paisatge fronterer tingués més valor i consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres dos. El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon 66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos aeri com els altres).

D’entrada els responsables van argumentar que la construcció de la MAT era indispensable per assegurar el subministrament de Girona, la Costa Brava i el tren AVE, com una servitud de la vida moderna. En realitat respon a la directiva europea que obliga els països membres a estar enllaçats en un mínim de 10% de la seva capacitat de consum, tot i que la MAT només garantirà el 6% (fins ara era del 3% entre Espanya i França).

El caràcter altament enrevessat de les explicacions públiques sobre la gestió de la xarxa elèctrica, així com de la factura individual que rep cada ciutadà, resulta inadmissible en una societat democràtica i reclama la mateixa transparència que qualsevol altre sector estratègic. També s’ha de reconèixer que l’opacitat de les companyies elèctriques concorda escrupolosament amb la d’uns quants sectors estratègics més, dintre d’una complexitat deliberada que vol encobrir les maniobres dels oligopolis de facto.

El segon tram de la nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entra en servei aquesta primera setmana d’octubre, però entendre la seva conveniència continua sent tan opac com la factura de la llum que cada ciutadà rep puntualment. El subministrament d’electricitat és un servei públic bàsic, explotat per companyies privades que s’han convertit en grans grups econòmics, sota una regulació governamental tan laxa com la del Banc d’Espanya envers els bancs. Els estudis i debats sobre l’impacte ambiental de la cicatriu oberta per la MAT damunt del territori han durat setze anys, però els 44 km del seu estentori traçat entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) s’han construït en un temps rècord de 18 mesos. Un total de 400 propietaris han estat expropiats per donar pas a les monumentals torres metàl·liques de 55 metres d’alt i 10 d’ample a la base.

El tram que ara entra en servei s’unirà als 86 km ja estrenats el 2010 entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Bescanó. En canvi, els 60 km restants entre l’Alt Empordà i Baixàs (al cantó francès de la frontera) seran soterrats per satisfer les nombroses protestes que adduïen motius paisatgístics, com si aquest tercer tram del paisatge fronterer tingués més valor i consideració que l’aclaparador traçat aeri dels altres dos. El primer va comptar amb un pressupost de 100 milions d’euros, el segon 66 milions i el tercer soterrat 700 milions (deu vegades més que si fos aeri com els altres).