Top Manta: de l'estigmatització a les solucions

Aquest estiu ha reaparegut públicament la situació que els manters de Barcelona porten patint des de fa no menys de 10 anys. A través de fotografies, articles i portades que buscaven generar en una part de l'opinió pública la sensació que amb l'arribada del nou consistori s'havia generat un problema amb el “Top Manta” s'ha visibilitzat de manera parcial, interessada, i manipulada la realitat d'aquest col·lectiu. Així mateix, la mort sota custòdia policial de Mor Sylla en el marc d'una operació contra el Top Manta a Salou ha suposat un fort cop en un col·lectiu que porta anys vivint una situació de forta violència institucional quotidiana a l'hora d'intentar guanyar-se la vida.

“Hi ha darrere una màfia”; “El Top Manta danya el comerç local”; “El Top Manta genera un impacte negatiu en la percepció del turista a la nostra ciutat”; “Cal resoldre el problema amb contundència”. Tòpics i més tòpics que, tot i que no són nous, han cobrat una dimensió pública absolutament intolerable. Les persones que portem anys treballant en la defensa dels drets d'aquest col·lectiu, hem repetit una i mil vegades que al darrere no hi ha cap màfia tan sols un procés d'auto-organització d'un col·lectiu per intentar subsistir. Així mateix, tant economistes, sociòlegs així com jutges han determinat en moltes ocasions que el Top Manta ni genera dany o competència deslleial enfront del comerç local així com tampoc genera cap tipus d'impacte econòmic negatiu en les “grans” marques les burdes imitacions de les quals són venudes. La persona que vol comprar-se una bossa de Prada per 400 euros en el comerç autoritzat deixarà de fer-ho per adquirir una burda imitació per 10 euros? Aquest argument ha portat a una gran quantitat de jutges a absoldre persones acusades de cometre un delicte o una falta contra la propietat industrial. Llavors, que hi hagi unes 100 persones en una ciutat com Barcelona venent productes que són burdes imitacions d'altres en l'espai públic és realment un problema? És un problema d'ordre públic?

Aquest estiu el col·lectiu, a més de haver-se convertit en un nou objectiu d'aquest lobby conservador que no perd ocasió de criminalitzar sectors de la població precaritzats, s'ha enfrontat a un procés de re-penalització del Top Manta. En l'aprovació del Codi Penal que va entrar en vigor l'1 de juliol, que es va aprovar juntament amb la Llei Mordassa, ha tornat a situar l'activitat del Top Manta en un delicte. Va costar molts anys d'organització, solidaritat i esforç que deixés de ser un delicte. Es va aconseguir el 2010, moment fins al qual molts manters van entrar a la presó. Ara l'han convertit de nou en un delicte lleu, i les persones que són condemnades per això, a més d'enfrontar-se a una pena de presó en el cas de no pagar la pena multa, tindran un gran obstacle (antecedent penal) per renovar la targeta de residència o per aconseguir-la. És per això que és especialment trist que aquest procés de criminalització i estigmatització es produeixi just en ple procés de re-penalització.

Aquest darrer cap de setmana, després d'una polèmica actuació de la Guàrdia Urbana a l'estació de Plaça Catalunya contra aquest col·lectiu (la qual no ha estat de moment prou investigada) que va generar la resposta del col·lectiu de manters i moments de molta tensió amb diversos manters i agents lesionats, l'Ajuntament va prendre una decisió d'impedir que els manters sortissin a vendre durant diversos dies en una situació que no es vivia des de fa temps. Aquesta decisió, que als ulls de molts, ha estat del tot desencertada, ha generat una forta resposta en xarxes socials i per part de persones i entitats de defensa dels drets de les persones migrants.

Ara bé, sembla que hi ha un acord d'intentar canviar en els pròxims mesos la gestió del Top Manta per part de l'Ajuntament de Barcelona, que es va visibilitzar en una reunió que es va realitzar entre representants de l'equip de govern de l'Ajuntament i representants del col·lectiu de manters i de la xarxa Tras la Manta. Aquest canvi de rumb hauria de passar per 3 punts que entenc són imprescindibles:

En primer, lloc s'hauria de fer un pla de drets socials el que participen directament persones del col·lectiu perquè els qui vulguin formar part del mercat laboral regularitzat puguin fer-ho així com traçar itineraris que permetin la consecució del permís de residència i treball per a aquells que no ho tinguin així com la renovació dels mateixos per part d'aquells que estan en situació administrativa irregular.

En segon lloc, s'ha de treballar per normalitzar i gestionar l'existència del Top Manta a Barcelona. Hem de tenir en compte que aquest mètode de guanyar diners per subsistir no desapareixerà encara que la major part de l'actual col·lectiu dugui a terme processos satisfactoris d'inclusió en el mercat laboral formal. Com passa en gairebé totes les ciutats del món, l'existència del Top Manta i la venda ambulant està completament lligada a les situacions d'exclusió econòmica i jurídica.

I en tercer lloc, cal destacar que per a això es fa imprescindible emprendre una campanya des de les organitzacions de drets humans i moviments socials perquè pugui començar un procés que acabi empenyent a que una majoria al consistori derogui l'Ordenança del Civisme. Una gestió respectuosa amb els drets humans de l'espai públic i no policial està completament lligada a la derogació d'aquesta normativa i estic convençut que no s'aconseguirà sense que una forta campanya ciutadana endegada per afectades com manters, artistes de carrer, treballadores sexuals, moviments socials no posi el debat al centre i basculi a l'opinió pública i als partits polítics (on BEC, CUP, ERC i PSC tenen el paper determinant per aconseguir una majoria) cap a generar aquest canvi de model.

Però no ens enganyem, no serà fàcil ni ràpid. No obstant això, està a les nostres mans. Aprenguem d'altres campanyes reeixides com la que va prohibir les bales de goma, o la que ha portat al posicionament del Parlament al tancament dels CIES. És urgent emprendre la derogació d'aquest tipus de normatives del civisme inspirades en els corrents de Tolerància Zero abans que s'enquistin i normalitzin després de 10 anys d'existència. Així mateix, és imprescindible que es realitzi una investigació en el si de l'Ajuntament sobre les situacions de maltractament físic i verbal que han patit els treballadors del Top Manta amb l'objectiu d'eradicar una situació sagnant des de fa ja molt de temps.

Aquest estiu ha reaparegut públicament la situació que els manters de Barcelona porten patint des de fa no menys de 10 anys. A través de fotografies, articles i portades que buscaven generar en una part de l'opinió pública la sensació que amb l'arribada del nou consistori s'havia generat un problema amb el “Top Manta” s'ha visibilitzat de manera parcial, interessada, i manipulada la realitat d'aquest col·lectiu. Així mateix, la mort sota custòdia policial de Mor Sylla en el marc d'una operació contra el Top Manta a Salou ha suposat un fort cop en un col·lectiu que porta anys vivint una situació de forta violència institucional quotidiana a l'hora d'intentar guanyar-se la vida.

“Hi ha darrere una màfia”; “El Top Manta danya el comerç local”; “El Top Manta genera un impacte negatiu en la percepció del turista a la nostra ciutat”; “Cal resoldre el problema amb contundència”. Tòpics i més tòpics que, tot i que no són nous, han cobrat una dimensió pública absolutament intolerable. Les persones que portem anys treballant en la defensa dels drets d'aquest col·lectiu, hem repetit una i mil vegades que al darrere no hi ha cap màfia tan sols un procés d'auto-organització d'un col·lectiu per intentar subsistir. Així mateix, tant economistes, sociòlegs així com jutges han determinat en moltes ocasions que el Top Manta ni genera dany o competència deslleial enfront del comerç local així com tampoc genera cap tipus d'impacte econòmic negatiu en les “grans” marques les burdes imitacions de les quals són venudes. La persona que vol comprar-se una bossa de Prada per 400 euros en el comerç autoritzat deixarà de fer-ho per adquirir una burda imitació per 10 euros? Aquest argument ha portat a una gran quantitat de jutges a absoldre persones acusades de cometre un delicte o una falta contra la propietat industrial. Llavors, que hi hagi unes 100 persones en una ciutat com Barcelona venent productes que són burdes imitacions d'altres en l'espai públic és realment un problema? És un problema d'ordre públic?