Tràfic de persones: per quan una llei integral?

Parlem d'un crim horrible. El tràfic d'éssers humans —avui, 25 de març, és el dia europeu que ens recorda aquesta xacra—, capta i transporta persones recorrent a l'amenaça, l'ús de la força, el rapte o altres formes de coacció o d'abús de poder, i sempre, no ho oblidem, treu partit d'una situació de vulnerabilitat. Amb finalitat d'explotació, el tràfic de persones pot incloure la prostitució aliena o altres formes d'explotació sexual, així com treballs forçats, pràctiques semblants a la servitud o l'esclavatge o l'extracció d'òrgans.

En l'àmbit internacional trobem diversos mecanismes per a la lluita contra el tràfic d'éssers humans, com el Conveni del Consell d'Europa sobre Lluita contra el Tràfic de Persones, la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu o la Directiva 2004/81 del Consell de la Unió Europea relativa a l'expedició d'un permís de residència a nacionals de tercers països que siguin víctimes de tràfic d'éssers humans.

El punt de partida d'aquestes mesures és positiu perquè reconeix a les víctimes un seguit de drets, com ara la protecció, la seguretat, evitar la revictimització, assegurar l'accés a albergs adequats, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic i oportunitats d'educació i formació. També reconeixen el dret de les víctimes a no ser retornades a un altre Estat quan hi hagi risc greu que siguin sotmeses a persecució, tortura o altres formes de maltractament, i a sol·licitar i obtenir asil. Això és important en l'actual context de crisi de refugi: quantes de les persones que arriben a Europa responen a aquest patró d'explotació?

No obstant això, en el dia a dia, les víctimes de tràfic de persones es troben encara nombroses barreres i obstacles per accedir i gaudir plenament d'aquests drets. L'aprovació d'una Llei Integral de Lluita contra el Tràfic d'Éssers Humans i Protecció a les Víctimes donaria més garanties a les persones que pateixen aquesta enorme violació de drets humans. La transposició de la directiva europea és, sens dubte, una oportunitat per produir canvis i garantir els drets humans de les víctimes, però cal anar més enllà.

Una llei d'assistència i protecció a les víctimes de tràfic de persones suposaria una oportunitat per posar les persones en el centre. Proporcionaria a governs i administracions un marc d'obligacions estable i consolidaria alguns dels avenços que s'han produït en aquest àmbit en els darrers anys. El tràfic de persones és una gravíssima violació de drets humans. Veiem indispensable consolidar la perspectiva que situa les víctimes en el centre de tot i garantir aquest enfocament integral basat en drets humans.

A més, cal completar i enfortir-ne el caràcter integral assegurant que qualsevol aproximació al fenomen incorpora una clara perspectiva de gènere i d'infància perquè justament les dones i els nens i les nenes són la majoria de víctimes d'aquest delicte. El sistema actual encara no recull aquests aspectes i això fa que les entitats de drets humans i les administracions desconeguem l'abast i la dimensió quantitativa de la situació de nens, nenes i joves víctimes de tràfic.

La majoria de mesures impulsades en els últims anys han estat centrades exclusivament en el tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual: pensem que caldria destacar les altres dimensions del fenomen, com la mateixa explotació laboral, els matrimonis forçosos o l'extracció d'òrgans.

És molt important aplicar mesures a totes les formes de tràfic de persones, relacionades o no amb la delinqüència organitzada perquè no fer-ho podria contribuir a una major vulnerabilitat de les víctimes en termes de protecció, assistència i reparació que seria discriminatòria i contrària a les obligacions internacionals de protegir els drets humans d'aquestes víctimes.

El tràfic d'éssers humans és un fenomen complex i global, que exigeix una coordinació entre les polítiques que afecten a aquest fenomen i la llei integral en seria l'instrument ideal. Ara s'afavoreix la dispersió normativa i una heterogeneïtat en els conceptes i en les intervencions que té efectes considerables sobre les víctimes. Encara hi ha llacunes importants i aspectes que no han estat regulats, o que ho estan de manera confusa.

Aquesta futura llei hauria de ser l'instrument que, per exemple, doti de responsabilitat a un òrgan executiu perquè coordini totes les actuacions derivades de la detecció, identificació, protecció, actuacions policials i les mesures processals en la lluita contra el tràfic d'éssers humans. És una batalla que no pot fer cadascú per la seva banda.

Caldria, també, que el procés s'abordés amb participació de la societat civil. No ens hem de limitar, per empobridora, a fer una simple transposició de legislació que n'eviti la discussió parlamentària i el debat públic, perquè no estem parlant només de qüestions formals o de procediments legislatius. Estem parlant de persones i de respectar i fer possibles els seus drets.

Parlem d'un crim horrible. El tràfic d'éssers humans —avui, 25 de març, és el dia europeu que ens recorda aquesta xacra—, capta i transporta persones recorrent a l'amenaça, l'ús de la força, el rapte o altres formes de coacció o d'abús de poder, i sempre, no ho oblidem, treu partit d'una situació de vulnerabilitat. Amb finalitat d'explotació, el tràfic de persones pot incloure la prostitució aliena o altres formes d'explotació sexual, així com treballs forçats, pràctiques semblants a la servitud o l'esclavatge o l'extracció d'òrgans.

En l'àmbit internacional trobem diversos mecanismes per a la lluita contra el tràfic d'éssers humans, com el Conveni del Consell d'Europa sobre Lluita contra el Tràfic de Persones, la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu o la Directiva 2004/81 del Consell de la Unió Europea relativa a l'expedició d'un permís de residència a nacionals de tercers països que siguin víctimes de tràfic d'éssers humans.