L'any que acaba de començar serà mogut als jutjats catalans. I no només per les derivades judicials del procés sobiranista. El 2017 s'asseuran al banc dels acusats els protagonistes d'alguns dels casos de corrupció més destacats dels últims anys, començant pel més emblemàtic: el cas Palau, que es jutjarà entre el març i el juny.
Fèlix Millet i la seva mà dreta al capdavant del Palau de la Música, Jordi Montull, ja han reconegut que van espoliar de la institució cultural 3,3 milions d'euros. Segons el fiscal, el saqueig ascendeix fins als 18 milions, només mitjançant la desaparició de diners en efectiu (sense comptar obres particulars i viatges pagats amb els diners del Palau). Millet s'hauria quedat amb 7 milions i Montull amb 1,3. Afronten penes de 37 i 25 anys de presó, respectivament. Amb tot, es desconeix el destí dels restants 9,6 milions perquè els bancs no van conservar la documentació per saber qui va cobrar desenes de xecs en finestreta.
A la vista oral del cas Palau, que arribarà gairebé vuit anys després del primer escorcoll, no només es repassaran els abusos de Millet i Montull. També es jutjarà el possible finançament irregular de Convergència a través del Palau, cosa que el partit sempre ha negat. Segons el jutge instructor, al Palau va servir de tapadora per camuflar fins a 6,6 milions que Ferrovial va abonar a Convergència en concepte de comissions a canvi d'obres públiques com la Línia 9 del Metro o la Ciutat de la Justícia.
L'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, s'exposa a dos anys i tres mesos de presó, encara que s'han salvat els líders de Convergència de l'època. “La lògica apunta que [Osàcar i Millet] van haver de comptar com a mínim amb l'assentiment d'alts responsables del partit, extrem que no ha pogut ser prou acreditat”, apunta l'escrit d'acusació del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez-Ulled.
Cas Pretòria: prohoms del PSC i el pujolisme
Al març, coincidint amb el cas Palau, es jutjarà a l'Audiència Nacional el cas Pretòria. Entre els 11 acusats figuren l'exdiputat del PSC, Luis Andrés García, Luigi –considerat el cervell de la trama–; l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC, Bartomeu Muñoz; i dos noms destacats del pujolisme: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Els tres últims s'exposen a penes de sis anys i deu mesos de presó, mentre que la petició de la Fiscalia per a Luigi arriba als vuit anys de presó.
Tots ells estan acusats de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals, suposadament comesos entre els anys 2000 i 2009 al voltant dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. El jutge Pablo Ruz calcula que aquesta xarxa va defraudar uns 45 milions.
Cas Adigsa: el 3% que va denunciar Maragall
“Vostès tenen un problema que es diu 3%”. La cèlebre expressió que va dir l'expresident Pasqual Maragall a l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas, feia referència al presumpte cobrament de comissions per part de dirigents de CiU a canvi de contractes públics durant l'últim govern de Pujol. La Fiscalia va presentar la querella el 2005 i el cas es jutjarà al maig d'aquest any, tot i que queda lluny de mostrar un sistema generalitzat de cobrament de comissions a la Generalitat pujolista.
Al banc dels acusats s'asseuran tres empresaris i 4 excàrrecs vinculats a CDC de l'empresa d'habitatge de la Generalitat, Adigsa, acusats d'articular un “sistema de contractació paral·lel” per rehabilitar pisos oficials a canvi de comissions. El fiscal demana penes d'entre un any i mig i deu anys de presó pels presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de fons públics.
Fundació afí a Unió
L'altra pota de l'extinta CiU, Unió Democràtica de Catalunya (UDC), tampoc s'escapa dels jutjats en 2017, i no només pel concurs de creditors en el que està immersa. Al gener es jutjarà el cas de la Fundació Catalunya i Territori, afí a UDC. El fiscal demana penes de fins a 17 anys de presó per a tres exresponsables de la fundació acusats d'una estafa continuada a través d'un entramat financer que també va desviar suposadament fons en benefici d'Unió.
Excaps de l'ens municipalista de CiU
A l'octubre serà el torn de passar pel banc dels acusats de Josep Maria Matas i Xavier Solà, exresponsables de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), l'ens que agrupa ajuntaments lligats a l'extinta CiU i al nacionalisme català. El fiscal demana cinc anys i mig de presó per a tots dos i els acusa d'embutxacar-se prop d'un milió d'euros de fons de l'ACM, part d'ells d'origen públic.
Casos oberts durant el 2017
Tots els casos repassats ja tenen data de judici. Altres carpetes de corrupció se seguiran investigant durant el 2017, i en altres amb la instrucció acabada s'hauria de fixar data de judici. Per exemple, el cas ITV, que afecta el fill de l'expresident i exsecretari general de CDC, Oriol Pujol Ferrusola. D'altra banda, la investigació sobre tota la família segueix a l'Audiència Nacional. Mentre, un jutge del Vendrell (Tarragona) seguirà investigant el presumpte finançament irregular de CDC. I a Sabadell (Barcelona), l'exalcalde del PSC, Manuel Bustos, té set causes obertes per corrupció.