Mònica Terribas (Barcelona, 1968) es posa avui al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio. La periodista, que va ser directora de TV3 (2008-2012) i fins fa poques setmanes era consellera delegada i editora del diari Ara, assumeix les dues pròximes temporades la direcció i presentació del principal programa de la ràdio pública catalana amb l’objectiu de recuperar el lideratge d’audiència. La seva incorporació ha estat molt lenta i no exempta de polèmica. Quasi tres mesos ha tardat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a trobar substitut a Manel Fuentes per les reticències polítiques que generava el seu fixatge en alguns sectors de CiU. Més recentment, Terribas ha rebut moltes crítiques en alguns mitjans i a Twitter pel seu presumpte sou milionari –es parla d’uns 260.000 euros per any més incentius– enmig d’un ERO a Catalunya Ràdio i TV3. La locutora diu en aquesta entrevista que ha de ser la Corporació qui digui el que cobra, afirma que se sent prejutjada i subratlla que els mitjans públics catalans han de donar veu a tothom.
Es posa vostè al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio. Quines novetats tindrà el programa?d’El matí de Catalunya Ràdio
Són set hores de programa, amb l’objectiu de cobrir tots els interessos del ciutadà. Les primeres hores es farà especial atenció al que passa al món. Es parlarà de política, del país, d’economia i de la realitat internacional, reflectint problemes com els que ara s’estan vivint a Síria. Sobre Catalunya, l’economia i la política seran els eixos dominants les primeres hores. Però sobretot no volem deixar d’ocupar-nos del que està passant al carrer. Volem enviar gairebé cada dia una unitat mòbil allà on estan passant coses per escoltar què pensa la gent. Creiem que un dels potencials de Catalunya Ràdio és la proximitat, i escoltar la gent i fer-la participar en tots els espais informatius és necessari.
Segueixi.
Entre les 10 i les 11 hores estarem pendents dels assumptes que ocupen els interessos de la ciutadania en aquests moments, però també volem donar algunes claus perquè la gent entengui més el món en què vivim. Farem un seguiment dels assumptes judicials que hi ha pendents, intentarem que l’audiència reflexioni sobre processos, com la tecnologia, que ens alteren els hàbits, i ens endinsarem en els conflictes laborals que es poden resoldre. En aquesta tasca ens hi ajudaran alguns coachs laborals. Hi ha un munt de coses que formen part de la feina d'El Matí de Catalunya Ràdio. No volem explicar només el que sabem sobre el que està passant i el que creiem que és rellevant sinó aportar a l’oient recursos perquè ell pugui enfocar el present i el futur d’una manera responsable.
L’humor també hi tindrà cabuda?
El programa inclourà una mirada alternativa a la realitat a càrrec de Minoria Absoluta. Cada dia, d’11 a 13 hores, Els minoristes [així es dirà la secció] m’acompanyaran amb una lectura diferent de la realitat. En aquest espai és on farem també la tertúlia esportiva, continuarem parlant de llibres amb el Màrius Serra i analitzarem tot el què passa però amb la capacitat de fer somriure a la gent. Per dura que sigui la realitat que està vivint el país és molt important no perdre la distància necessària que ens allunyi del dramatisme. Crèiem que una manera de fer-ho és incorporar a persones que siguin capaces de mirar-se la realitat d’una altra manera.
Nous continguts impliquen, molts cops, nous col·laboradors. Qui s’incorpora al programa?
Els membres de Minoria Absoluta que s’incorporen són el Jordi López, el Roger Rubio, el Pau Escribano i dos actors més. L’Albert Murillo, l’Albert Cuesta i el Genís Roca faran una secció sobre tecnologia. L’Àlex Gutiérrez i la Mònica Planas analitzaran els mitjans de comunicació. Cada dues setmanes hi haurà la mirada del Xavier Sala Martín sobre els grans assumptes econòmics que ens toca viure tant aquí com a fora. L’Alfons Cornella s’aproparà als actius que té aquest país: els empresaris, la innovació... Comptarem també un cop per setmana amb l’Albert Calatrava i a la Mercè Alcòcer, experts de Catalunya Ràdio en temes judicials. També col·laboraran el Ramon Besa, el Ricard Torquemada i el Pere Escobar a la tertúlia esportiva. Hem preparat el programa en només tres setmanes.
Canvia molt l’equip del seu programa respecte a la temporada passada?
Canvia molt. La Marta Prat, que fins ara era la sots-cap d’informatius, serà la sots-directora del programa. El Chimo Blasco serà el coordinador. També m’acompanyaran la Marta Romagosa, la Pepa Farré... Tots són periodistes de la casa, però són gent que menys el Domènec Subirà i l’equip de producció no estaven al Matí de Catalunya Ràdio.
En l’àmbit mediàtic català, el seu ha estat el fitxatge de l’estiu. Com s’ha produït?
Vaig anar a l’Ara per quedar-m’hi molts anys. Quan em van temptejar per venir a fer El matí de Catalunya Ràdio em va semblar que era una proposta que no podia deixar de valorar. Professionalment, em permetia tornar a l’audiovisual, que és allà on em sento més còmoda, i als mitjans públics. Significava tornar a compartir un projecte en el que crec i en un moment en què el país està vivint una etapa que des d’un punt de vista històric, segurament, no té comparació. El país viurà moment rellevants i tenia ganes de poder-los compartir amb l’audiència.
Diria que hi hagut ingerències polítiques en el seu fixatge?
Diria que ha estat extraordinàriament lent i, per tant, aquesta lentitud pot obeir a molts factors. Però quan les coses passen tant a poc a poc i es decideixen tan tard normalment és perquè no solament es miren els aspectes professionals.
En algun article aparegut en premsa es cita que Duran Lleida era contrari a que vostè anés a Catalunya Ràdio.
No he escoltat Duran Lleida parlar sobre el meu fitxatge. No hi ha cap manifestació per part seva sobre que no volgués que passés això, entre altres motius perquè no li toca a ell manifestar-se, com tampoc li toca al President Mas ni al conseller de la Presidència [Francesc Homs]. Aquesta és una decisió dels membres que formen la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Segur que ha estat una decisió rellevant, però segurament no calia que fos un procés tan dilatat.
Alguns mitjans han publicat que el seu ha estat un fitxatge milionari, que cobrarà uns 260.000 euros fixos per temporada més uns incentius que poden arribar fins els 175.000 euros si recupera el lideratge d’audiència. Són certes aquestes xifres?
No em correspon a mi desmentir ni dir el que cobro. Ho ha de fer la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Em consta que ben aviat es farà públic el que costa la programació de la casa i es coneixerà.
Se sent vostè prejutjada abans de començar?
Sí, però no passa res. A la vida el que és important és el que un fa, no com t’etiqueta la gent, ni el que la gent opina d’un. El que és important és que la gent que escolti El matí de Catalunya Ràdio, a partir del 2 de setembre, es faci un criteri. Hi ha una tendència en aquests moments de gent que escriu articles a intentar situar uns i altres en diferents trinxeres, però això no m’ha d’afectar. Les persones que estem en un espai més o menys públic sempre som l’objectiu d’unes altres persones i algunes, facis el que facis, sempre diran que ho fas malament. M’he de llevar cada dia a les quatre del matí amb l’esperit de que parlo per la gent que m’ha de jutjar i que és la que m’escoltarà.
Un dels motius pels que sembla que se l’està jutjant és per les seves idees polítiques?
Hi ha gent que infereix o utilitza apriorismes sobre el que penses o votes. Mai he explicat el que penso o el que voto. Enlloc. No ho trobarà publicat enlloc. Però hi ha gent que té ganes d’atrinxerar, té ganes d’atrinxerar-se en una banda i posar els altres a l’altre costat. El que sí que he dit explícitament és que el meu compromís és amb el país on visc, que és Catalunya, i amb les institucions d’aquest país i tot el que hi passa. Per això, treballo en aquest país i no treballo en un altre. Això vol dir que estic compromesa amb el país? Doncs, sí. Ara, el que jo pensi a nivell particular és una qüestió que no pot interferir en la meva feina del dia a dia. La gran majoria de periodistes que estem a mitjans públics o privats sabem que no hem de deixar interferir la nostra ideologia i quan les opinions dels periodistes interfereixen en la seva feina informativa és quan perden credibilitat. Una altra cosa és que nosaltres mirem la realitat i quan mirem la realitat fixem l’atenció sobre qüestions sobre les que algú pot deduir que... o això vol dir que... Al final, sempre és la mirada del periodista la que acaba triant. Vostè està fent unes preguntes i amb les preguntes que fa estic veient els seus interessos. A través de l’entrevista, veig quina és la seva mirada. Al final, la gent que et vol prejutjar i diu aquest és independentista, l’altre és unionista, l’únic que està fent es construir una realitat que ens perjudicarà a tots. A Catalunya, afortunadament, no hi hagut un periodisme de trinxera i jo treballaré perquè no hi sigui. No ens porta enlloc.
Falten molt pocs dies per l’11 de setembre. Suposo que farà un programa especial?
L’11 de setembre no faré el programa jo, el farem tots. Farem un especial a Catalunya Ràdio cobrint els actes institucionals del matí, i a la tarda, la Via Catalana. Segurament, amb el Kilian Sebrià. Ho farem els dos, juntament amb els equips informatius de la casa. Serà un dia de cobertura global de la ràdio no el matí de Mònica Terribas.
Quin ha de ser el paper dels mitjans públics catalans en el moment que estem vivint? En alguns mitjans públics de la resta d’Espanya s’estan vivint alguns despropòsits a nivell informatiu.
Crec que TV3 i Catalunya Ràdio han pogut oferir una mirada transversal, tothom hi ha pogut ser, tothom s’ha sentit escoltat. Qui no participi al Matí de Catalunya Ràdio és perquè s’ha exclòs o perquè hi ha persones que fan judicis apriorístics sobre els periodistes. Hi ha un cert corrent força trist en el nostre país que és situar a la gent en una trinxera o en una altra, res més lluny de la voluntat de Catalunya Ràdio i de TV3. Crec que són uns mitjans compromesos a intentar reflectir el que la gent pensa. Des dels mitjans públics catalans no es volen generar enfrontaments, es vol que la gent que pensa diferent dialogui i es senti còmode davant del micròfon de Catalunya Ràdio.
Llavors, el paper dels mitjans públics és donar veu a tothom?
El paper que tenen ara els mitjans públics és justament que la societat del país es senti representada des de qualsevol perspectiva. En l’àmbit polític, des de la gent d’Iniciativa, la CUP fins la gent del PP. Volem que aquesta gent pugui venir tranquil·lament i cordialment expressar el que pensen.
En una recent entrevista, el crític televisiu Ferran Monegal deia que la telescombreria era present als informatius i als programes de debat. Hi està d’acord?
El que sí que comparteixo és que s’ha estat molt dur amb els continguts d’entreteniment i en canvi no s’ha fet aquesta mateixa lectura dels mitjans que converteixen els informatius amb espais més d’opinió que d’informació. Tots sabem que a la tertúlia és on les persones que hi assisteixen donen la seva opinió. A l’informatiu, nosaltres, el que fem és fer arribar informació al ciutadà. Crec que el que cal fer és posar constantment sobre la taula quines són les fronteres que separen els gèneres perquè la gent no confongui informació i opinió. I això és el que a vegades, en alguns mitjans, s’ha confós.
Vostè ha estat directora de TV-3. Era necessari l’ERO que s’ha fet a TV-3 i Catalunya Ràdio?
Crec que s’estaven prenent moltes mesures des de 2008. Algunes, l’equip actual les ha explicat recentment. Senzillament es tracta de veure fins on arriba la capacitat de finançament públic en relació als ingressos publicitaris. S’ha de tenir en compte que la publicitat a Catalunya Ràdio i a TV3 des de 2006 fins al 2012 ha fet un decreixement de més del 50% [ha passat de 153 a 67 milions]. Com a conseqüència d’això, els pressupostos públics han baixat més de 100 milions d’euros. Hi ha qüestions que no es poden abordar de més maneres malgrat que l’acord al que han arribat els sindicats i la direcció de fer un ERO per raó d’edat no és el desitjable, perquè ens quedem sense un talent que és molt important per la casa. D’altra banda, sembla que l’acord pal·lia el fet que l’ERO pogués ser més dur.
El seu antecessor, Manel Fuentes, va deixar El matí de Catalunya Ràdio quasi 100.000 oients per sota d’El món a Rac 1, que dirigeix Jordi Basté. És una obsessió aconseguir el lideratge d’audiència?El matí de Catalunya Ràdio d’El món a Rac 1,
És una obsessió que un mitjà transversal compromès amb el rigor i l’equilibri sigui el mitjà que triïn majoritàriament els ciutadans d’aquest país per informar-se. Com que Catalunya Ràdio ofereix això, la seva obsessió és que el màxim nombre de persones del país triï l’opció que considerem més equilibrada, més rigorosa i compromesa amb el que està passant. De res serviria tenir aquests objectius si l’impacte dels mitjans públics fos minoritari. Un company de professió deia que era igual que quelcom fos residual mentre tingués qualitat. No hi estic gens d’acord. Els mitjans públics tenen la força que tenen i tenen els recursos que tenen perquè mantenen, a través de les seves estructures, un control d’aquest equilibri ideològic i de la seva transversalitat. Els ciutadans se senten còmodes sabent que aquests mitjans respecten totes les ideologies i no estan captius dels interessos particulars de cap propietari ni de cap partit.
Fa molt de temps que no es posa davant d’un micròfon de ràdio.
Sí, molts anys.
Creu que serà una experiència molt diferent respecte al seu pas per la televisió?
I tant. És un mitjà molt més ràpid, molt més fresc, tot i que jo sempre he treballat en directe a la televisió, mai he treballat amb programes enregistrats. La manera com feia La nit al dia [l’informatiu que la va donar a conèixer a TV3] té molt a veure com es fa ràdio, sense prompters ni gaires xarxes. Ara bé, la ràdio vol un ritme que requereix un entrenament i segurament, al principi, tindré la sensació que no li estic donant aquest ritme. Però les dificultats ens han de fer créixer, no ens poden atemorir. L’argument que no he fet ràdio des de fa temps no val. Per aquest motiu no ho he de fer? És com un persona que es presenta per primer cop a un càrrec i accepta el repte. A tots ens passa.
Hi haurà paral·lelismes entre El matí de Catalunya Ràdio i La nit al dia?El matí de Catalunya RàdioLa nit al dia
No. Són dos programes completament diferents. El nivell d’exigència de l’oient del matí i el de la nit és molt diferent. La manera com l’oient es posa al matí al volant del cotxe i escolta la ràdio és molt diferent. L’oient del matí vol consumir allò que necessita. A la nit, l’audiència és capaç d’assumir allò que el complementa. Són dos actituds molt diferents i s’han de tenir molt en compte. Seria absurd que pensés en La nit al dia.