Josep Lluís Núñez, l’amo dels xamfrans

Per a molts va ser l’etern president del Barça de Cruyff, per a uns altres l’amo dels xamfrans de Barcelona, per a les noves generacions és l’entranyable avar que interpreta Carlos Latre al Crackòvia, i ara, fins i tot, és un presoner de Quatre Camins. Tot això i segurament més és i ha estat el baracaldès Josep Lluís Núñez i Clemente. El que en termes quotidians es descriu com ‘un home fet a ell mateix’, i en aquest cas, també desfet per ell mateix.

La història catalana de Núñez, que va néixer a Barakaldo l’any 1931, arrenca amb la destinació del seu pare, policia fronterer, a Portbou. Poc després, l’any 1938, la família Núñez Clemente s’instal·la definitivament a Barcelona. Comença a treballar als catorze anys i gràcies aquests ingressos estudia comptabilitat. Als 21 es converteix en venedor d’assegurances i poc després munta amb el seu sogre la Inmobiliaria ‘Navarro i Núñez’. De mica en mica es va fent amb el control de l’empresa, fins a capgirar-li el nom i fer-se amb el liderat indiscutible. El grup, líder en el sector, va arribar a tenir més de cent societats filials a mitjan dels anys setanta.

Però l’ambició de Núñez no acaba aquí. Com escrivia fa poc en aquest mateix mitjà J. J. Caballero, citant Josep Maria Huertas, a Núñez li hauria agradat ser alcalde de Barcelona. Però, i conscient que no ho seria mai, va intentar i aconseguir ser president del FC Barcelona, que és el que més s’adeia a les aspiracions del constructor. Es va presentar a les eleccions de 1978, guanyant Nicolau Casaus i Ferran Ariño. S’iniciava aquí l’etapa presidencial més llarga de la història del club. Durant els seus 22 anys de presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de forma molt notable, va ampliar i remodelar el Camp Nou, va construir el Miniestadi, el Museu, que actualment porta el seu nom, i la residència per als jugadors del planter a la Masia. En el terreny esportiu, les coses no van ser tan fàcils. El seu primer èxit, la Recopa d’Europa de Basilea, va trigar un any. El fitxatge de Johan Cruyff com entrenador després del ‘motí de l’Hesperia’ (1988), va donar inici a l’etapa més exitosa del ‘nuñisme’: es va construir el ‘Dream Team’ i es va guanyar la Copa d’Europa a Wembley i quatre lligues consecutives. El matrimoni per conveniències entre Núñez i Cruyff va saltar pels aires el 1996 quan el primer va fer fora al segon. El ‘nuñisme’ va tenir, però, una altra bèstia negra en forma d’Elefant Blau, el jove advocat barcelonès Joan Laporta, que va presentar-li una moció de censura que no va prosperar. Laporta, que després guanyaria la presidència del FC Barcelona, va tocar tot i no enfonsarel president ‘perpetu’, que l’any 2000 presentava la dimissió.

A partir d’aquí comencen els veritables malsons de l’expresident blaugrana, implicat en el cas Hisenda. L’any 2011, Núñez va ser condemnat a 6 anys de presó, igual que el seu fill Josep Lluís Núñez i Navarro. La sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona considera provat que Núñez pare i fill van subornar inspectors d'Hisenda amb gairebé un milió d’euros per aconseguir, així, deixar de declarar al fisc aproximadament 13,1 milions entre els anys 1991 i 1999.Els advocats dels Núñez van intentar endebades que els condemnats no ingressessin a la presó, fet que va succeir el passat 16 de novembre,quan pare i fill van començar a complir sengles condemnes a la presó de Quatre Camins.

La fredor d’una presó ha estat sens dubte un final inesperat per a la complexa història d’un petit baracaldès ploraner, barceloní d’adopció, acostumat a comprar cantonades, jugadors i inspectors. Acostumava a dir: “al soci no se’l pot enganyar’, ara haurà entès que a Hisenda tampoc...

Per a molts va ser l’etern president del Barça de Cruyff, per a uns altres l’amo dels xamfrans de Barcelona, per a les noves generacions és l’entranyable avar que interpreta Carlos Latre al Crackòvia, i ara, fins i tot, és un presoner de Quatre Camins. Tot això i segurament més és i ha estat el baracaldès Josep Lluís Núñez i Clemente. El que en termes quotidians es descriu com ‘un home fet a ell mateix’, i en aquest cas, també desfet per ell mateix.