“Cal simplificar el sistema de protecció social i que cada família rebi els ajuts que necessita”

Un dels dotze fronts de lluita del Manifest de Pobresa Zero – Justícia Global és el desenvolupament d'un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims per tothom. L'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya compromet l'administració a garantir uns ingressos mínims a tothom com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l'autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.

Ramon Nicolau, de la Fundació APIP-ACAM i secretari de la Federació Catalana de Voluntariat Social ens parla de l'abast de la reivindicació d'aquestes prestacions socials.

Què hem d'entendre quan el Manifest de Pobresa Zero recull que cal desenvolupar un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom?

Tots els països desenvolupats que creuen en un model d'estat del benestar han posat en marxa un sistema de prestacions econòmiques que ajuden les persones, les llars on no hi ha ingressos econòmiques per fer front a les despeses bàsiques de subsistència: el lloguer, els consums de la casa, el menjar, la roba...

Al nostre país està ben regulat en el cas de les persones que han treballat, que cobren una pensió de jubilació. Fins i tot, quan no han cotitzat prou poden cobrar pensions de tipus no contributiu. I també per les persones que han treballat, que poden cobrar l'atur durant un temps limitat. Però després s'acaba tot i no hi ha cap mena de garantia, de seguretat que aquestes llars tindran uns ingressos suficients.

Hem desenvolupat un estat del benestar a mitges i això fa que, en aquests moments de crisi, ens trobem amb moltes famílies que no tenen cap ingrés estable per sobreviure.

Més de 500.000 persones desocupades no cobren cap subsidi ni prestació. I més de 250.000 persones viuen en llars on no hi entra cap tipus d'ingrés. És una situació angoixant, explosiva...

Realment sí. I, a més, agreujada en alguns casos perquè en aquestes llars hi viuen infants que estan en edat de créixer i per ells l'alimentació, la higiene i unes atencions mínimes són imprescindibles i el nivell d'ingressos de la família no els ho pot garantir.

Caldria reorganitzar el sistema actual de prestacions i subsidis?

Sí. Hi ha moltíssimes iniciatives, prestacions que donen la Seguretat Social, el Govern central, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments, però cap d'elles és global. Cadascuna té la seva finestreta i les famílies s'han d'espavilar per trobar recursos allà on poden.

Hi ha iniciatives molt lloables de tipus privat, com els bancs d'aliments, però no hi ha una garantia que tothom que tingui necessitats trobi l'ajut que necessita. Pot haver-hi algú que tingui habilitat per trobar recursos a dos o tres fonts diferents mentre d'altres llars no tenen els que necessiten.

Al Manifest de Pobresa Zero és parla d'una “finestreta única”

Pensem que s'hauria de simplificar el sistema de protecció social. És lògic que les famílies que tenen infants comptin amb algunes prestacions-extra, com beques de menjador, sistemes d'educació en el lleure que incloguin l'alimentació en els períodes que no hi ha escola, els caps de setmana, les vacances,... Tot això es podria gestionar perfectament a través d'una finestreta única i que les famílies rebin, en funció del seu nombre de membres, de la seva situació, l'import del lloguer del pis, rebin una renda bàsica suficient per sobreviure, i que es complementi amb d'altres ajuts, en espècie, beques de menjador quan hi ha infants a la família...

Però no hauria de ser una cosa que s'hagi de demanar a cada moment, en una finestreta diferent, amb temporalitats diferents ja que hi ha alguns ajuts que funcionen per cursos escolars, d'altres per anys naturals... Hi ha ajuntaments que fan ajuts per sis mesos; que està molt bé, però, després dels sis mesos, què passa si la situació de la família no ha millorat?

Cal anar cap a un sistema de renda garantida de ciutadania on cada unitat familiar rebi les prestacions econòmiques que necessita per sobreviure mentre està en aquesta situació de necessitat social. S'ha de fer un seguiment i en el moment que les persones adultes de la unitat familiar treballin, tinguin ingressos, deixaran de necessitar aquestes prestacions. Però mentre la situació sigui com l'actual i continuïn les necessitats, haurien d'existir aquestes prestacions.

Confia que del Parlament de Catalunya actual en surti una llei que reguli una Renda Garantida de Ciutadania que permeti una vida digna per tothom?

Ens agradaria molt. És una qüestió que fa temps que reivindiquem totes les entitats federades a la plataforma ‘Pobresa Zero'. Hi va haver un ple al Parlament, el 2014, que va ser molt decebedor. Va acabar amb molt poques conclusions operatives. A començaments del mes de març n'hi ha hagut un altre, on sembla que hi ha hagut més bona voluntat. Saludem l'acord unànime en moltes resolucions i gairebé unànime en d'altres.

Pensem que està bé que. com a mínim, tots els grups polítics presents al Parlament de Catalunya hagin coincidit en una sèrie de coses. Ens diuen, però, que tot està condicionat a l'aprovació del pressupost i no sabem quan es farà això. Ens temem que perdrem molts mesos d'aquest 2016 quan ara hi ha moltes situacions angoixants de famílies que es dirigeixen als ajuntaments o les entitats privades i que no obtenen respostes globals suficients. Només obtenen pegats, solucions temporals, però no un abordatge clar de la situació de necessitat.

I mai no faltarà qui digui que no hi ha diners suficients per finançar aquestes prestacions que demaneu.

No es tracta d'una gran despesa econòmica en comparació amb allò que costen d'altres qüestions incloses al pressupost de la Generalitat. Simplement es tracta de prioritzar-ho. L'acord a què han arribat els grups polítics no és tot el que demanàvem però sí que és una part útil per atendre, com a mínim, les situacions d'urgència i emergència social. És un bon primer pas per 2016.

Ens agradaria, evidentment, trobar-nos, a finals d'any o el 2017, una llei de Renda Garantida, de Renda Bàsica de Ciutadania, al Parlament de Catalunya, que consolidi realment aquest dret per a totes les persones que tenen necessitats.

Si més no, les mesures urgents que es van aprovar al Ple no s'han d'aturar i han d'anar endavant perquè la ciutadania ho necessita.

Pobresa Zero planteja dotze fronts de lluita. El de les prestacions socials n'és un de central

Si resolguéssim aquest seria una bona empenta per fer front als altres onze.

Un dels dotze fronts de lluita del Manifest de Pobresa Zero – Justícia Global és el desenvolupament d'un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims per tothom. L'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya compromet l'administració a garantir uns ingressos mínims a tothom com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l'autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.

Ramon Nicolau, de la Fundació APIP-ACAM i secretari de la Federació Catalana de Voluntariat Social ens parla de l'abast de la reivindicació d'aquestes prestacions socials.