Anna Gabriel (Sallent, 1976) és una de les persones que millor coneixen la CUP per dins en diverses de les seves vessants. Per la banda municipalista, la principal pota de la formació, va ser regidora del seu poble des de 2003 a 2011, primer en el govern i després a l'oposició. Pel costat parlamentari, Gabriel va arribar amb el desembarcament dels primers tres diputats de la CUP al Parlament, el 2012, on ha estat assessora del grup. Amb una experiència de 12 anys, ocupa el número dos de la llista del seu partit per Barcelona, en un moment en què la CUP haurà de prendre decisions difícils si com s'espera, té les claus del Govern.
Després de 3 anys a la rereguarda del Parlament, aquesta legislatura entrarà com a diputada. Què has après durant aquest temps de la institució?
En primer lloc, he vist el trist paper que fan les esquerres al Parlament. L'esquerra acumula informació especialitzada com a garantia de fer-se imprescindible en la institució. També sobre la seva relació clientelar amb les lluites i entitats socials, que m'ha incomodat moltíssim. La dinàmica parlamentària et permet fer la carta als Reis mentre estàs a l'oposició, hagis fet el que hagis fet mentre estaves al Govern. Però potser la cosa més clara és els límits d'una institució com la Cambra catalana, amb poques competències i que, de les que té, tot ho executa el Govern i el Parlament pot fer poc sobre això.
Parla de “les esquerres”. Inclou a la CUP aquí?
És que en aquests vicis es cau. És una altra lliçó important: és fàcil ficar-se en aquesta dinàmiques i mai seran suficients les alertes per convertir-nos en segons què. Ha estat un pols que hem intentat mantenir durant tota la legislatura, però segur que no ho hem fet tot bé.
Heu repetit que no aneu al Parlament per investir a ningú. Però es triarà un president. La pregunta que es fa tothom és si permetran que Mas governi.
En els municipis ja ens hem trobat en situacions així i les solucions han estat diferents, però el denominador comú ha estat decidir-ho de forma col·lectiva, oberta i participada. Aquest és el plantejament pel 27-S. L'anàlisi de la negociació serà molt més complex que un sí o un no, hi haurà moltes coses que negociar i dependrà de la força amb la que vagi cada actor. Però ho hem dit de forma repetida, no tenim cap intenció d'investir Mas si això suposa una reedició de les polítiques que s'han fet fins ara.
Però per a vosaltres, investir Mas, és una línia vermella?
Sí, per a mi sí. És molt difícil creure que tot aquest moviment popular i desbordament dels partits que hi ha hagut s'acabi fent per investir Mas. No tindria sentit. Ara hi ha un acord tancat i em sembla normal que diguin que és el que faran, però estic segura que, arribat el moment, aquest acord de Junts pel Sí també serem capaços de desbordar-lo. Serà àmpliament compartit que una persona que se la identifica amb les privatitzacions, la segregació a l'escola i no ubicat en absolut en l'àmbit de la desobediència institucional, com ho és Mas, no és el millor president de la Generalitat.
També s'ha parlat a la CUP de donar suport al Govern de concentració però no entrar. Això no és amagar-se?
És que, què vol dir govern de concentració? Serà un govern d'uns determinats partits. Ara bé, si és un govern per plantejar un impagament del deute, aturar els desnonaments, per replantejar les polítiques públiques per fer front a la quantitat de dones mortes, per tornar la sanitat a mans públiques... si és un Govern que està pensant en això, evidentment ens plantejarem donar-li suport. El que no farem serà donar suport a un govern que recuperi les polítiques que s'han fet fins ara. És que no és això el que hem vingut a fer.
El que estan dient molts independentistes és que tot això que planteja no es pot fer perquè Cataunya no té un estat.
La geopolítica està organitzada a partir dels estats, i això els dóna una potència bestial. És evident que hi ha un munt de coses que es fan des dels estats, però també que es fan polítiques públiques des de molts altres espais. La CUP ha cregut històricament en l'àmbit municipal i hem desobeït des d'aquí per a millorar les condicions de vida de la gent. Això demostra, no solament que es pot fer política al marge de l'Estat, sinó que es pot fer al marge de les autonomies, des d'un terreny idoni per fer coses que creïn una nova institucionalitat. En això ens és bastant igual el que digui l'Estat, però no l'Espanyol, és que si un dia tenim un Estat català que impulsi polítiques que considerem il·legítimes també les desobeirem des d'espais com el municipalisme.
La CUP estava disposada a fer una llista conjunta sempre que fos sense polítics. Per què?
Tot aquest període posterior al 9-N va ser una successió desordenada d'idees i propostes que no acabes de saber si han estat ben reflexionades o ocurrències. Del que es parlava era, d'una banda, de fer el referèndum que no ens van deixar fer, i per l'altre d'aquesta obsessió que hi hagués reconeixement internacional. Des de la CUP el plantejament era que per fer unes plebiscitàries els partits abandonessin i deixessin pas a una llista ciutadana, com a forma de donar el protagonisme a qui ho havia de tenir. Suposo que per llavors les converses sobre Junts pel Sí estaven molt avançades.
Com casa el fet definir-se com una formació assembleària i fer unes primàries amb una “llista planxa” posada a última hora?
La gent podia triar entre la llista proposada pel secretariat nacional o per la gent una a una. I de fet hi ha hagut més del 30% de la militància que no va triar la llista. El que va passar va ser que en el moment en què es va veure que començava a formular aquest espai ampli que s'ha anomenat “Espai per la Ruptura”, és el moment que estem immersos en el pla municipal, i la nostra gent estava pendent d'això. Per quan ens vam voler adonar el procés de les assemblees obertes en les que es proposaven els noms de candidats a les eleccions del Parlament estava molt avançat. Allà et proposaven sense que tu ho sabessis. Quan vam anar a parlar amb ells un a un per explicar-los que estaven en unes primàries, molta gent ens va dir que no, per motius diversos, i altres ens deien que d'acord, però que amb qui i a fer què. El que es va començar a veure és que a l'hora de preparar equips, aquest sistema no era el millor. Corríem el risc que molta gent saltés de la llista escollida, i davant d'això el secretariat nacional envia una proposta consensuada perquè això no passi, però se segueix deixant que sigui la militància la que consideri si vol optar per aquesta llista o per elegir cada candidat per separat.
Antonio Baños va acusar Mas d'haver fet xantatge. Estan les entitats cooptades?
Mas fa xantatge a qui se'l deixa fer. A nosaltres no ens n'ha fet. Si a algú se l'ha fet, que no ho sé, això parla de la seva pròpia debilitat. Crec que això és una cosa del que hem d'alertar. La garantia de qualsevol procés popular és precisament que sigui popular i no es delegui en partits o lideratges personals. I ja van uns quants avisos del que significa que deleguem el procés en aquest tipus de coses.
El control de Convergència sobre les entitats és ara molt més gran que fa dos anys.
D'entrada jo no sé si podem seguir parlant de Convergència. Crec que ara hi ha “Convergències”, i que dins hi ha una certa heterogeneïtat que fa que passin coses que no s'acaben d'entendre des dels esquemes clàssics. En aquesta redefinició de l'espai de CDC hi ha moments en què sembla que les entitats perden autonomia, però alhora que persones claus del que venia sent CDC desapareixen. Sense caure en una lectura massa innocent, sí que crec que això obre algunes oportunitats que la gent exclosa del poder hem d'utilitzar qualsevol escletxa que s'obri perquè CDC es fragmenti i perdi quotes de poder.
Vostè es creu el full de ruta de Junts pel Sí, que Catalunya serà independent en 18 mesos?
Jo el que no em crec que algú digui que vol ser independent a la UE. El tema no és si en 8 mesos, 12 o 16. El tema és el seu concepte d'independència. Les grans paraules, com independència, que hauríem d'estar omplint de contingut, s'estan quedant cada vegada més buides. Perquè sembla que independència és equiparable a muntar un Estat al marge de l'Estat espanyol, però dins del marc de la Unió Europea. Això no és independència. O dir “un procés constituent popular”, quan hi ha un 25% de persones sense les necessitats cobertes. No ho faràs, a un munt de gent li donarà igual aquest procés constituent si no té res per menjar. Si vols que de veritat sigui popular primer has d'acabar amb la necessitat, i per això calen recursos de l'impagament del deute, que no pots deixar de pagar-la si no tens claríssim que hauràs de desobeir.
Per tant són partidaris de sortir de la UE.
Sí. Si tu vols un sistema alternatiu al capitalista i aspires de veritat a fer-lo, tu vas fora de l'euro i de la UE. Però també et dic, nosaltres hem de tenir molta cura de no banalitzar ni fer demagògia amb aquest assumpte. Primer, en el sentit de no fer veure que tenim un full de ruta clar sobre això, perquè no és cert, estaríem enganyant a la gent. I segon, perquè no podem amagar que això comportaria segurament costos i sacrificis.
Una de les crítiques més recurrents que us fan des de l'esquerra és ser poc bel·ligerants amb Convergència.
Ens fan moltes crítiques des de determinada esquerra, però crec que aquesta és una de les menys fonamentades. Estan obsessionats amb identificar el procés amb Mas i, per tant, com nosaltres estem amb el dret a l'autodeterminació i la ruptura amb l'Estat Espanyol, també hem de ser això. David Fernàndez s'abraça amb Mas, per tant la CUP és la burgesia catalana. Si això dóna vots, felicitats i que t'aprofitin molt els teus diputats. Però es carrega tots els matisos d'un debat on l'esquerra té, o hauria de tenir, molt a dir. El moment polític del 9-N s'havia de fer alguna cosa, no fer res era l'últim que podíem fer. Que per cert, no fer res era el que estava proposant aquesta esquerra que tant ens critica, i nosaltres no anem dient que li fan el joc a Rajoy, perquè no seria just.
La CUP va tenir uns resultats molt bons en les municipals, en molts casos en coalició amb Podem. Es va plantejar repetir aquesta aliança per al Parlament?
Sí, i de fet aquesta lectura és prèvia a les municipals. La construcció de la unitat popular no és la construcció de partit. El del municipalisme hi ha un camp molt obert per això. La CUP ha fet la lectura interna que era necessari construir espais que sobrepassessin els límits de les pròpies sigles, i per això es fan les Trobades per la Unitat Popular. També amb Procés Constituent, que portàvem parlant des del principi i que crec que si no existís Podem seria molt difícil que no ens haguéssim entès. Suposo que l'aliança amb la CUP no estava en el full de ruta de Podem, i veurem el que surt, perquè jo dubto que de Catalunya Sí que es Pot surti res massa interessant. I afegeixo, és una llàstima, perquè la CUP estava perfectament preparada per desbordar-se, que és el que ha fet en l'àmbit municipal en molts llocs. No dic amb això que sigui culpa dels altres, segur que nosaltres tampoc hem sabut fer-ho.
Tampoc entrava en el full de ruta de la CUP pactar amb formacions com Iniciativa.
L'espai de l'esquerra socialdemòcrata, per dir-ho d'alguna manera, no té futur, i per això s'està havent de reinventar i repensar. Igual que ha fet Convergència. Jo crec que no ens calia l'esquerra socialdemòcrata dels darrers 7 o 8 anys, vista la capacitat del sindicalisme alternatiu i les lluites socials de generar mobilitzacions, i les possibilitats d'això donava per construir un discurs potent que pot anar des de l'esquerra radical fins l'anticapitalisme. I la idea d'un discurs així no és tant incorporar o substituir la socialdemocràcia sinó sobrepassar-la.
Si la CUP ha sabut llegir això, per què li està costant tant sobrepassar-la?
No sé si hem sabut llegir massa coses. [Riu] Nosaltres no som un think-tank, no tenim intel·lectuals, no tenim professors d'universitat que dediquen recursos públics per dissenyar estratègies amb què créixer electoralment... si alguna cosa no som és gent que es dediqui a llegir la realitat per avançar-se als esdeveniments. El que fem és pencar. Ara bé, sí que hi ha algun moment bo per fer un discurs anticapitalista desacomplexat, és aquest.
Amb persones com vostè mateixa o Busqueta, sembla que la CUP ha apostat definitivament per l'anticapitalisme.
En un moment com l'actual, amb l'actual sistema econòmic, és evident que tot això que diuen les esquerres que faran quan entrin a governar no es pot fer. I només cal mirar a Grècia. Amb determinades institucions i mentre es vulgui ser del club de banquers en què s'ha convertit la Unió Europea, perquè això és en el que s'ha convertit, és evident que les necessitats de la majoria de la població no està en el seu ordre de prioritats. Amb això, evidentment, no guanyarem les eleccions.