El procés, el terratrèmol polític que ha sacsejat la política catalana, entra en una nova etapa encarat a les eleccions del 27-S que seran convocades pel president Artur Mas aquest dilluns a la nit. El mes de juliol ha servit per definir llistes i candidats i deixar clar que l'escenari polític ha canviat molt des de les anteriors eleccions anticipades, en 2012. Només un candidat es torna a presentar a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, però aquest cop no com a cap de llista, i de les set sigles presents al Parlament, tres s'han reconfigurat de cara al 27-S.
Mas convocarà el que pot convocar, unes eleccions autonòmiques, i ha deixat clar que el decret no farà cap al·lusió al seu “caràcter plebiscitari”, del que ha parlat en tantes ocasions, per evitar una resposta legal del govern de Rajoy. No obstant això, a ningú se li escapa que es tracta d'unes eleccions singulars, en què la qüestió nacional marcarà l'agenda i es reconfigura el sistema de partits català.
Noves sigles i nous candidats
D'entrada, la llista que surt com a favorita per a les eleccions de setembre mostra que les confluències no són patrimoni exclusiu de l'esquerra. La llista de 'Junts pel Sí' aglutina Convergència, Esquerra, les entitats sobiranistes i també escissions independentistes del PSC i d'Unió, després de trencada la federació de CiU. Tots, amb l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva al capdavant, es comprometen a formar un govern de coalició amb Mas com a president per posar en marxa en 18 mesos el procés d'independència. Darrere de Romeva van Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l'ANC i Òmnium, respectivament, i després Mas i Junqueras.
L'altra gran coalició del 27-S estarà formada per Podem, ICV, EUiA i Equo sota el nom de 'Catalunya, Sí que és pot'. L'encapçala Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fins ser proposat com a candidat. Tot i que Rabell va ser un dels impulsors de la plataforma Esquerres per la Independència, la seva candidatura no comparteix amb els independentistes el caràcter plebiscitari del 27-S, però sí reivindiquen el seu “caràcter constituent”. Es presenten com una esmena als governs de Mas i les seves polítiques d'austeritat, i aspiren a revalidar l'èxit de Barcelona en comú, però en un escenari en què el pes que té la qüestió nacional es ho posa difícil.
Malgrat no reconèixer-ho obertament, els partits que s'erigeixen com a garants de la unitat d'Espanya també se sumen a l'enfocament plebiscitari del 27-S. El Partit Popular ha apostat pel seu perfil més polèmic, el xenòfob Xavier García Albiol, per intentar frenar el seu descens a Catalunya davant l'alça de Ciutadans, que espera seguir creixent al Parlament, ara substituint a la seva estrella, Albert Rivera, per Inés Arrimadas. Albiol ha deixat clar que vol mobilitzar el vot abstencionista per “guanyar l'independentisme a les urnes”.
La llista sobiranista
Al desembre Mas proposava a Esquerra sumar-se a ell en una llista única en defensa de la independència, una proposta ràpidament rebutjada pels de Junqueras. El plantejament era que CiU, ERC i CUP anessin a les eleccions per separat però sumessin una majoria independentista. No obstant això, després de treure's de sobre Unió, el seu històric soci que representava un llast per a la seva aposta per la independència, el president va sorprendre amb una nova proposta: una llista que unís les forces sobiranistes “més enllà dels partits”. ANC i Òmnium es van apuntar a la proposta de Mas i a Esquerra no li va quedar altra que pujar al carro.
La CUP, en canvi, es presenta al marge, però defensa el caràcter plebiscitari dels comicis. La seva proposta era una llista “sense polítics”, que servís de plebiscit sobre la independència sense interferència d'altres qüestions polítiques. L'objectiu era obtenir una majoria i no arribar a formar govern, per després convocar unes eleccions constituents, aquesta vegada sí, amb partits i programes. La proposta va ser ràpidament rebutjada i la CUP va optar per presentar-se en la seva pròpia llista, encapçalada pel periodista Antonio Baños. La seva aposta és la que ha repetit en diverses ocasions el diputat David Fernàndez al llarg de la legislatura: “Mà oberta per l'autodeterminació i puny tancat contra les retallades”.
Tercera via i federalisme
El PSC intentarà resistir amb la candidatura encapçalada pel seu nou primer secretari, Miquel Iceta, un home amb molta trajectòria en el partit que ha pres les regnes per intentar frenar el seu descens. Els socialistes, que defensen una reforma constitucional en pro d'un estat federal, s'han vist desplaçats per l'esquerra per formacions com Catalunya Sí que és Pot, que confia en ocupar l'espai clàssic del PSC, i en l'eix nacional per una banda ha perdut alguns dels seus militants més catalanistes, i per una altra no pot competir amb les forces de dreta -PP i Ciutadans- com a garant de la unitat d'Espanya.
Una altra de les incògnites d'aquestes eleccions serà quin resultat pugui tenir Unió, que es presenta sola per primera vegada després de trencar la federació amb CDC. La formació democristiana no comparteix la postura de Mas sobre la independència. Defensen la sobirania de Catalunya però articulada a través d'un pacte amb l'estat. Amb una llista encapçalada pel fins fa poc conseller d'Interior, Ramon Espadaler, Unió mostrarà el 27-S quina força té sense Convergència entre els votants catalans.