El Govern ha mostrat aquest dimarts una de les línies que no pensa creuar en la negociació dels pressupostos amb la CUP: el límit de dèficit imposat pel Govern central del 0,7%. La consellera portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat que incomplir el límit de dèficit deixaria Catalunya “en una situació molt complicada” ja que no tindria com finançar l'excés de despesa. Aquest ha estat el missatge d'unitat llançat per l'Executiu després que CDC i ERC mostressin diferències de criteri dilluns sobre l'esmena a la totalitat dels anticapitalistes. Per a la CUP, en canvi, qüestionar el límit de dèficit és un dels requisits per entrar a la negociació pressupostària amb JxSí.
Els anticapitalistes, que han registrat la seva esmena a la totalitat aquest dimarts, no es conformen amb menys que la retirada de l'actual projecte de pressupostos i la presentació d'uns de nous “que incorporin part de la visió que té la CUP sobre el que han de ser els pressupostos”. Segons ha explicat la diputada Eulàlia Reguant, si el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, no els presenta uns nous comptes, estan disposats a portar l'esmena fins al final, el que significaria enderrocar el projecte de llei en el ple del dia 8 de juny. Si això arribés a ocórrer, l'aprovació dels comptes de 2016 es podria endarrerir fins després de l'estiu.
Per al nou projecte que li reclamen a Junqueras, la CUP planteja una “desobediència” a l'objectiu de dèficit fixat per Brussel·les però que Montoro reparteix entre les comunitats autònomes i fa complir sota amenaça de sanció. Els anticapitalistes busquen uns comptes que incompleixin deliberadament el límit del desfasament entre ingressos i despeses. Després de la rebel·lió autonòmica del passat mes d'abril, Montoro va elevar l'objectiu de dèficit per al 2016, del 0,3 al 0,7%.
“El nostre objectiu no és carregar-nos cap legislatura”, ha assegurat Reguant, qui a més de al límit de dèficit ha assenyalat a assumptes com la incorporació dels impostos anul·lats pel TC, reformes impositives en el tram de l'IRPF, Successions i Patrimoni, i en general, que “es reverteixin les retallades i privatitzacions dels últims cinc anys”.
Tant Convergència com ERC han retret a la CUP seva actitud. La portaveu del Govern i consellera de Presidència, Neus Munté, ha valorat que resulta “poc compatible fer una crida a la negociació i al diàleg i presentar esmena a la totalitat, que deixa poc marge a la negociació”.
El compliment amb el dèficit és la línia vermella més gruixuda que el Govern ha dibuixat fins ara. La raó cal buscar-la en la debilitat financera de la Generalitat –el 95% dels ingressos del Govern depenen d'Hisenda. Plantejar una rebel·lió del dèficit podria facilitar a Montoro el bloqueig de l'administració catalana.
“Si incomplim l'objectiu de dèficit, qui finançarà el dèficit de més que fem? Si no us finança cap entitat financera, ni el FLA, t'ho estan finançant els proveïdors, i això vol dir hospitals, ajuntaments i entitats socials”, ha raonat el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, en declaracions a l'ACN. Per la seva banda, Munté ha reiterat que “no hi ha marge” per incomplir el dèficit.
Amb tot, en els últims anys un cop finalitzat l'exercici, el dèficit sempre ha superat la barrera imposada per Hisenda. L'any passat, la Generalitat gairebé va quadruplicar l'objectiu amb un 2,7% de dèficit, sent líder en el desfasament fiscal entre les comunitats autònomes.