“Diàleg o diàleg”, ha demanat aquest divendres a Carles Puigdemont el nou delegat del Govern a Catalunya, l'exdiputat del PP Enric Millo. “Tenim obligació de parlar de tot sense major condicionament”, assentia dijous Soraya Sáenz de Santamaría, que donava el tret d'inici a l'anomenada 'operació diàleg', en què el nou govern de Mariano Rajoy s'ha enfundat amb l'objectiu de rebaixar la tensió sobiranista que arriba des de Barcelona.
Des del Govern de Puigdemont es mira el gest a mig camí entre la incredulitat i el desig d'aprofitar-ho. La postura de l'Executiu de Puigdemont la va deixar fixada la portaveu del Govern, Neus Munté, quan va assegurar que “només escoltem paraules, però necessitem fets”. Però, per si de cas aquests fets s'arriben a produir, des del Govern estiren tot el possible per aconseguir que el diàleg, si arriba a produir-se, sigui bilateral i no en un taula amb 17 cadires, tantes com autonomies.
Però, tant si el Govern encerta en el seu escepticisme com si la voluntat de Soraya Sáenz de Santamaría és ferma, l''operació diàleg' que promet xocarà en la pràctica amb diversos esculls. El principal d'ells, la inèrcia de quatre anys de ruptura de les relacions, que han aconseguit que les friccions es facin permanents i que la sensació de greuge, econòmic, competencial i polític, s'enquisti a Catalunya. A més d'això, un eventual diàleg es veurà condicionat per desenes de processos judicials que ja estan oberts i que podrien fer que figures principals de l'independentisme s'enfrontin a judicis que podrien arribar a inhabilitar-los.
Judicis contra polítics
El primer d'aquests processos serà un dels de més voltatge polític. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, acudirà a declarar davant del TSJC d'aquí a dues setmanes, el divendres 16 de desembre. L'expresidenta de l'ANC, a la qual s'espera que l'acompanyi una gran marxa ciutadana fins a la porta dels jutjats com ja va passar amb altres investigats com Artur Mas, s'enfronta a un judici per presumpta desobediència després de la denúncia interposada pel fiscal general de l'estat, que l'acusa d'haver permès un debat en el ple en contra del dictat pel TC.
Al mateix tribunal acabaran acudint l'expresident de la Generalitat i líder del PDECat, Artur Mas, i les excoselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Els tres estan imputats per prevaricació i desobediència, per presumptament haver continuat endavant amb el procés participatiu del 9-N després que el TC emetés una providència que l'anul·lava. L'acusació la lideren dos sindicats policials, en substitució de Manos Limpias, al costat de la Fiscalia.
El líder del PDECat al Congrés i antic conseller, Francesc Homs, té una situació semblant, aquest cop al Tribunal Suprem, que el jutjarà després que el Congrés ho autoritzés amb els vots favorables de PP, PSOE i Ciutadans.
El problema de tots aquests judicis és que, si bé pot rastrejar-se al Govern darrere del primer impuls de l'acció judicial, el que afecta la fiscalia, des de Moncloa poc es pot fer un cop estan judicialitzats. Que aquests judicis es produeixin escapa al control de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, i de ben segur serà un problema que acabin esclatant en plena escenificació de l'anunciada 'operació diàleg'.
A això se li suma un degoteig de causes contra càrrecs municipals per diferents assumptes. Entre ells, el regidor de Vic, Joan Coma Roura, a qui se l'acusa de sedició per haver donat suport a la resolució del 9-N des de l'ajuntament. Com ell, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que va ser detinguda el mes passat per no haver-se presentat davant el jutjat en la causa oberta contra ella per negar-se a retirar la bandera independentista de l'ajuntament.
Quatre anys d'inèrcia
Més enllà dels judicis que poden esclatar en els pròxims mesos i que qüestionaran la voluntat d'entesa entre els dos governs, un altre dels grans problemes de l''operació diàleg' del govern espanyol té a veure amb la seva actuació en els últims quatre anys.
Durant tot el temps que ha durat el Procés, el Govern espanyol ha deixat congelades les reivindicacions que li ha fet el Govern en matèria econòmica, d'inversions i competencial. Moltes d'aquestes reivindicacions es troben en els 23 punts que Artur Mas va portar a Mariano Rajoy l'estiu de 2014, que posteriorment Puigdemont va convertir en 46. Segons una anàlisi feta per Catalunya Plural el març passat la majoria d'aquestes qüestions s'han agreujat en els últims dos anys.
Mostra d'això és l'impost sobre les begudes ensucrades que va anunciar aquesta setmana el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, que al cobrar-se des de l'Estat deixarà sense efecte el projectat per la Generalitat i que Junqueras havia pressupostat en 31 milions per 2017. Des del Govern recorden que aquesta situació no és la primera vegada que passa, assenyalant l'impost sobre dipòsits bancaris, i consideren que és un intent més de l'Estat de no deixar marge fiscal a les comunitats.
Però no tots els assumptes que els governs hauran de revertir per convertir en fets les seves apel·lacions al diàleg tenen a veure amb l'econòmic. Els litigis competencials són un capítol central a la mala relació entre tots dos i el Govern català quantifica els conflictes oberts actualment en 45, 18 plantejats per l'Estat i 27 més plantejats per la Generalitat.
Finalment queda un capítol de difícil digestió per l'executiu català. Des de fa diversos anys el Govern es queixa que la influent diplomàcia espanyola ha vetat totes les actuacions de la Generalitat a l'exterior. El Govern culpa l'actuació de Madrid de les principals plantades que ha rebut d'organismes europeus, com del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, o del president del Parlament europeu, Martin Schulz. Amb aquest últim, per cert, sí que ha pogut veure aquesta setmana la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz. L'actitud de la diplomàcia espanyola que, entenen des de la Generalitat, agreuja Catalunya a l'exterior, ha d'acabar per afrontar un diàleg sincer.