El meu primer Sant Jordi (un repàs dels autors que s'estrenen)
Que llegir és una activitat que no es deixa mai de practicar ho demostra cada any la diada de Sant Jordi, quan els llibres surten al carrer i el carrer s’omple de gent que surt per comprar-ne. Amb crisi o sense, amb alegria o sense, els llibres no desapareixen, són l’objecte que sempre hi és. De dins en surt allò que busquem, poques vegades ens deceben, si sabem triar. I amb aquesta connexió segura que ens garanteixen hi té molt a veure el material de què estan fets: les paraules, matèria primera de mons creats i recreats, descrits i denunciats. La lectura ens proporciona la possibilitat d’eixamplar la realitat quan la realitat mateixa ens aclapara.
Entre la multitud d’autors que presenten novetat aquest Sant Jordi en volem destacar uns quants que tindran imprès el seu nom per primer cop a la portada d’un llibre. Que a un escriptor li editin un llibre per primera vegada sense res que l’avali és molt difícil però no impossible. A vegades, els premis literaris són el trampolí d’autors que no han publicat mai abans. És el cas del periodista Genís Sinca, el premi Josep Pla d’enguany, que ha estat guardonat per Una família exemplar (Destino). Una tragicomèdia en què Sinca fa un retrat satíric de fins a on pot arribar l’ambició desmesurada d’una família de grimpadors socials.
Un altre premi amb pedigrí és el Documenta, que en l’última edició es va emportar el també periodista Albert Forns. Albert Serra (la novel.la, no el cineasta) (Empúries), títol de la primera novel.la de Forns –que també és l’autor del poemari Ultracolors (Alabatre)–, ja apunta una història atípica que pren com a punt de partida la figura del també atípic cineasta Albert Serra, director de peces excepcionals com Honor de cavalleria (2006) i Els tres porquets (2013). En un exercici metaliterari i ple d’humor, l’àlter ego d’Albert Forns vol convertir-se en el cineasta i aconsegueix visitar el rodatge de la seva pròxima pel.lícula, Història de la meva mort. L’autor fa una reflexió sobre diversos aspectes de l’art contemporani barrejant gèneres com l’autoficció, el periodisme i l’assaig.
I una altra debutant en el camp de la novel.la és Mar Bosch, guanyadora del premi de narrativa Just M. Casero amb Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries). Una novel.la que té “un aire naïf i infantil, però també sinistre i bèstia de com es tracten les veritats”, segons l’autora, i que evoca com a referència literària l’obra de Calders però també es reconeix influenciada per Peter Pan i el Petit Príncep. Bedlam és “una espècie de refugi estrany, una mica oníric”, on es reflecteix “l’absurd que hi ha adjacent en les decisions personals i col.lectives, però que després la vida normalitza”.
Les microeditorials, una marca de qualitat
Més enllà dels premis literaris com a porta d’entrada al circuit editorial, també hi ha l’aposta que fan les editorials per valors emergents. En aquest sentit, un filtre que cal tenir molt en compte són les microeditorials, que es caracteritzen per tenir bon ull a l’hora de triar un llibre per publicar. Aquest últim any han sortit tres projectes amb títols molt interessants: Raig Verd, Edicions del Periscopi i Males Herbes, que s’afegeixen a LaBreu, Club Editor, Adesiara, Ela Geminada, El Gall i Llibres del Segle. Aquestes petites empreses que neixen de l’amor per la literatura i els llibres acostumen a filar molt prim a l’hora de treure un llibre. Si el seu projecte és arriscat, amb els títols no se la juguen. El poc volum de llibres editats que es poden permetre no els dóna marge per a l’error. D’aquesta manera, el seu segell editorial s’acaba convertint en una aposta segura a l’hora d’adquirir un dels seus títols.
Tant Raig Verd, com Edicions del Periscopi i Males Herbes han fet debutar autors que fins ara no havien publicat. És el cas de Víctor Sabaté amb El jove Nathaniel Hathorne (Raig Verd), que per mitjà d’un joc de miralls metaliterari parla de les frustracions i dificultats dels qui s'intenten endinsar en el món de la literatura, al mateix temps que reflexiona sobre les influències, la inspiració i el plagi literari.
Per la seva banda, Edicions del Periscopi ha fet una doble aposta d’escriptors catalans que no havien publicat mai: Manel de la Rosa, amb Cada color d’un riu, que explica com les emocions, per molt doloroses que siguin, també poden ser dinàmiques i ens poden fer sortir del forat. I Tuli Márquez, que tracta de l’amistat, la família, l’èxit i la lleialtat a L’endemà, una història on la protagonista és la música.
I, finalment, cal destacar la novel.la del debutant Jordi Sanglas publicada per Males Herbes. 100.000 candeles és una obra d’una introspecció radical però al mateix temps molt digerible bastida amb un ritme poètic que no deixa de tocar de peus a terra. El protagonista viu un moment de canvis personals en què jugar amb les fràgils peces que no encaixen es converteix en una operació de cirurgia emocional extremament delicada.
