Documentar 25 anys de crims d’odi a l’Estat com a antídot contra l’oblit
Són sense papers, prostitutes, sense sostre, antifeixistes, transsexuals o senzillament no vestien d’una manera que els altres aprovessin. Tots ells tenen una cosa en comú: són víctimes de crims d’odi a l'Estat, una realitat que sovint apareix fugaçment en titulars i es perd més enllà del succés.
Precisament perquè aquestes víctimes i aquesta realitat no caiguin en l’oblit neix el projecte 'Crims d’odi: memòria de 25 anys d’oblit', un projecte impulsat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos i elaborat per un equip d’investigació multidisciplinari, que recull els casos de crims d’odi coneguts a l'Estat espanyol des de 1990 a 2015. Basant-se en hemeroteques, els autors del projecte han documentat fins a 86 crims (19 d’ells a Catalunya) en els que van morir un total de 88 persones. “Darrere cada xifra hi ha una història personal però el crim d’odi va dirigit contra tot un col·lectiu”, ha emfasitzat Miquel Ramos en la presentació del projecte a Barcelona.
La majoria dels crims (37) són per motius de racisme i xenofòbia mentre que també representen un número important (23) els casos d’aporofòbia, d’odi al pobre, com per exemple el terrible cas de Rosario Endrinal la indigent que ara fa deu anys va morir cremada en un caixer de Barcelona mentre dormia. També dormia la transsexual Sònia, a la glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona, quan un grup de sis neonazis van atacar-la amb puntades de peu a ella i a la seva parella, un dels quatre delictes de transfòbia i homofòbia recollits.
Assignatura pendent amb les víctimes
“Hem fet aquest projecte perquè fins ara no existia”, ha remarcat el periodista David Bou, que ha criticat la manca de bel·ligerància de l’estat davant d’aquest tipus de crims i ha fet servir la paraula “indolència” per descriure l’actuació de l’executiu.
Esteban Ibarra, president del Movimiento contra la Intolerancia, s’ha mostrat satisfet perquè “el projecte recull 25 anys de lluita” tot i que ha matisat que és una lluita inconclusa. Ibarra ha criticat l’estat espanyol per “banalitzar” durant molts anys els discursos i els crims d’odi i per “anar tard” en matèria legislativa. Segons l’Informe Raxen, del Movimiento contra la Intolerancia, hi ha uns 4.000 incidents i agressions d’odi a l’any mentre que des del Ministeri de l’Interior parlen de 1.385. Altres dades indiquen que a Espanya hi ha més de 10.000 ultres i neonazis i que a totes les Comunitats Autònomes hi ha presència de grups racistes i xenòfobs.
Segons ell, l’estat està en deute amb les víctimes pel cert grau d’impunitat imperant, per permetre l’existència de grups que perpetuen aquests crims i per abandonar les víctimes. “Hi ha iniciatives però no tenim una llei integral contra els crims d’odi”, ha afegit recordant que aquest tipus de crims “deshumanitzen les víctimes i ataquen la seva dignitat”.
L’advocada penalista Laia Serra, per la seva banda, ha afegit que la investigació dels delictes d’odi a l’estat és “lamentable” i ha criticat també la manca de formació en aquest camp.
Qui també ha estat present en la presentació del projecte és Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, un jove assassinat per un militar neonazi l'11 de novembre de 2007 al metro de Madrid. L'autor va ser condemnat per odi ideològic. “L’antifeixisme no és delicte, és un deure. Si el meu fill era un antisistema, jo també ho sóc, no puc estar d’acord amb un sistema que aprova l’assassinat d’algú perquè és diferent”, ha dit Muñoz.
Apel·len a la col·laboració per completar el projecte
Bou ha explicat que en la majoria dels casos no hi ha hagut un seguiment periodístic exhaustiu, de seguir si hi ha hagut sentències fermes o no, per exemple. De fet, segons ha reconegut Miquel Ramos, el projecte està incomplert i “un dels objectius també és il·lustrar que falten dades i que les informacions no s’investiguen més”. En aquesta línia Bou ha apel·lat, d’una banda, a la col·laboració ciutadana per completar la llista amb més possibles casos. Des que es va posar en marxar el web, a principis de desembre, el grup d’investigació ha rebut quatre possibles casos nous de crims d’odi que no tenien a la llista.
De l’altra, també ha apel·lat als periodistes perquè s’animin a ‘estirar del fil’ per veure com han acabat algunes de les històries de les quals es desconeix el recorregut judicial. Del seguiment que n’han pogut fer ells en aquests mesos d’investigació, han pogut saber que dels 86 casos 35 han acabat amb una condemna però de la gran majoria no se’n coneix la trajectòria.
