El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència de l'Audiència Nacional que absolia als acusats del setge al Parlament de Catalunya i ha condemnat a vuit d'ells a tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l'Estat. Els magistrats no contradiuen els fets provats en la primera sentència, però consideren que l'Audiència Nacional va incórrer en un “patent error” en no jerarquitzar el dret constitucional de participació política -en aquest cas l'assistència dels diputats a la cambra- sobre el dret a la protesta dels manifestants.
L'Alt Tribunal considera que els acusats van contribuir a “reforçar la violència i intimidació soferta pels diputats autonòmics impedint el normal desenvolupament de les seves respectives funcions representatives”. A més, consideren que el lema de la manifestació contra les retallades que s'anaven a aprovar aquella jornada –'Aturem el Parlament'– ja concretava el seu propòsit.
La sentència inclou el vot particular de Perfecto Andrés, el que ha provocat que sigui el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, qui redacti la sentència. En principi, havia de ser Andrés el ponent. Els condemnats són José María Vázquez Moreno, José López Cobos, Ángela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales i Carlos Munter.
La sentència de l'Audiència Nacional va suposar un aval per a les noves formes de protesta ciutadana sorgides amb el 15M. En total, van ser 19 absolts en un procés on van coincidir Parlament, Generalitat i Manos Limpias. Només va ser condemnat un dels acusats per una falta, haver pintat amb esprai a una diputada.
La sentència de l'Audiència Nacional ara anul·lada feia la següent reflexió: “Quan les vies d'expressió i d'accés a l'espai públic es troben controlades per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica, com a mecanismes d'imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta sobre el pluralisme, valor essencial, i que promou la lliure igualtat de les persones i grups perquè els drets siguin reals i efectius, com enuncia la Constitució en el seu títol preliminar”.
Per contra, el Suprem considera que “paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar, no ja el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic”.
Fonts de la defensa han mostrat la seva sorpresa per la decisió. Encara temien que la sentència de l'Audiència Nacional fos revocada, esperaven la repetició del judici i no una condemna del Tribunal Suprem.