Els que van veure a Alicia Sánchez-Camacho després de la reunió de dilluns amb la cúpula del PP i la roda de premsa posterior de María Dolores de Cospedal diuen que estava “molt decebuda”. La contundència de la negativa a la seva proposta de model de finançament per a Catalunya li “va doldre”. Sobretot, perquè no havia fet més que insistir en el que va aprovar el PP català en el seu passat congrés, en el que posa al seu programa electoral i en el document que va portar a la reunió coneguda com “Cimera sobre el pacte fiscal”. La seva idea passa per fer compatible la solidaritat sense perdre posicions en la llista de renda per càpita. Tot, recorden, és compatible amb la LOFCA i no és una cosa que s'acabi d'improvisar perquè es va proposar ja al maig de 2012.
Des del PP català expliquen que tampoc l'objectiu de la cita era sortir amb una solució sota el braç. Però admeten que lamenten la resposta de Cospedal que “un model singular no pot ser una pretensió”. Fonts pròximes a Sánchez-Camacho recorden que des de Catalunya no es veuen igual les coses i que la manca d'acció no és un bon pla: “Alguna cosa hauran de fer més aviat que tard, no? El Govern haurà de moure peça. Així no podem seguir”.
El portaveu dels conservadors catalans, que havia mostrat cert optimisme abans de l'assistència del seu cap a la reunió de matines, ja ha demanat “transparència” i que es facin públiques les balances fiscals. Enric Millo, que insistirà durant la seva reunió amb Cristóbal Montoro, s'ha sumat així a la petició de gairebé tots els partits catalans que es coneguin abans de tres mesos. Les balances fiscals no es publiquen des de 2008.
Preocupació transversal
Preocupació transversalSi alguna cosa sembla no entendre's a Gènova, expliquen els propers a Sánchez-Camacho, és que la qüestió de millorar el finançament no és una exigència exclusiva dels partits nacionalistes. Insisteixen que l'assumpte “preocupa transversalment perquè no amoïna només els votants de CiU o d'ERC sinó també als del PPC” i a un important sector dels empresaris que advoca per buscar “un altre tipus d'encaix” per a Catalunya dins d'Espanya.
Encara que la discussió se centra aquests dies en la qüestió del finançament i de com fixar la solidaritat entre els territoris, avisen que reconduir les relacions entre Catalunya i Espanya passa per no reduir el problema a una qüestió merament econòmica: “S'equivocarien. Això no és només qüestió de diners”.