Artur Mas i els altres tres condemnats pel 9-N podrien acabar pagant la factura de la consulta sobiranista. El Tribunal de Comptes ha obert aquest dimecres el procediment que podria concloure amb l'exigència a l'expresident, les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega i l'exconseller Francesc Homs perquè assumeixin de la seva butxaca -o amb el seu patrimoni- els 5,1 milions d'euros públics que va costar el 9-N.
En les dues interlocutòries, el Tribunal de Comptes ha rebutjat les al·legacions de la Generalitat, que va demanar no investigar els expolítics pel 9-N, i ha ordenat obrir la causa, el primer pas de la qual serà el nomenament d'un delegat instructor que practiqui les diligències necessàries.
La denúncia a Mas, Rigau, Ortega i Homs davant del Tribunal de Comptes la van interposar dues entitats contràries a la independència -Societat Civil Catalana, i Advocats Catalans per la Constitució-, i l'obertura de diligències va comptar amb el suport de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia del Tribunal de Comptes.
En la seva interlocutòria, la consellera de comptes Margarita Mariscal de Gante (ministra de Justícia en el primer Govern de José María Aznar), considera que la denúncia de Societat Civil Catalana contra Mas, Rigau, Ortega i Homs “identifica de manera prou precisa uns fets dels quals podria haver derivat un dany a fons públics generador de responsabilitat comptable”. En conseqüència, proposa a la Comissió de Govern del Tribunal de Comptes que nomeni a un instructor.
Cap dels quatre expolítics van ser condemnats per malversació de fons públics. De fet, no van arribar ni a anar a judici per aquest delicte. El magistrat que va instruir la causa penal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar que les compres de la Generalitat per al 9-N es van fer abans de desobeir al Constitucional, fet pel qual no corresponia processar els expolítics per malversació.
Mas, Rigau, Ortega i Homs, finalment, només van ser condemnats per un delicte de desobediència, i no el de prevaricació que també reclamava la Fiscalia. Amb tot, Societat Civil Catalana va denunciar als expolítics davant del Tribunal de Comptes perquè assumissin les despeses del 9-N.
En concret, l'entitat contrària a la independència assenyala com a responsabilitat comptable dels expolítics, que ascendeix a un total de 5,1 milions d'euros, les despeses següents: el web del 9-N (14.837,6 euros), les paperetes i els sobres (70.532,08 euros), els ordinadors portàtils de la votació (2,8 milions), la campanya de publicitat institucional (828.171,42 euros), l'assegurança per als voluntaris (1.409,26 euros), el suport informàtic al 9-N (1,1 milions) i l'enviament d'informació (307.962,71 euros).