El director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), José Miguel G. Cortés, i l'autora dels textos de la publicació, Rocío Robles Tardío, han presentat en la cafeteria Mascaraque de l'IVAM, '50 obras maestras de la Colección del IVAM 1900-1950', una publicació editada pel museu amb motiu del 30 aniversari.
'50 obras maestras de la Colección del IVAM 1900-1950', que es pot adquirir a través de la botiga en línia de l'IVAM (tienda.ivam.es) per un preu de 15 euros, recorre les primeres quatre dècades del segle XX a través de moviments com el constructivisme, el dadà, l'abstracció analítica o el futurisme, posant de manifest que la Col·lecció de l'IVAM ha sigut el referent i el protagonista vertader en aquests trenta anys d'història.
El director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, ha explicat que “es tracta d'un treball personal en què es mostra el més significatiu dels fons del museu. En aquestes obres es creen cosmogonies i relats relacionats els uns amb els altres fins a mostrar que en la Col·lecció hi ha un eix vertebrador. La Col·lecció s'ha construït amb una clara identitat, amb unes línies bàsiques i una metodologia”.
Es tracta d'una selecció de peces icòniques en què no podien faltar els nuclis vertebradors de la Col·lecció de l'IVAM: els conjunts d'obres tant d'Ignacio Pinazo com de Julio González representats en el catàleg a través d'obres com 'Anochecer en la escollera III' (ca. 1899-1900) i 'Mujer ante el espejo' (1936-1937).
A partir d'aquestes bases centrals, la selecció d'obres mestres inclou aportacions vinculades al moviment futurista com 'La taberna fantástica' (1919) d'Iliazd o 'Las palabras en libertad futuristas' (1919) de Marinetti, així com els llenguatges destrossadors de l'abstracció analítica amb artistes tan importants com Francis Picabia, Sophie Taeuber-Arp, Joaquín Torres-García, Paul Klee, Alexander Calder o Marcel Duchamp.
La visió constructivista de la Col·lecció de l'IVAM està present en una selecció d'obres de László Péri, Naum Gabo, El Lissitzky o Aleksandr Ródtxenko. Altres peces excel·lents que inclou la publicació són obres de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann en l'àmbit dadaista o de la crítica social en el període de la República de Weimar amb les aquarel·les de George Grosz i els fotomuntatges de John Heartfield.
Igualment en aquesta línia trobem a Espanya les aportacions importants de Josep Renau amb el seu cartell famós 'El comisario, nervio de nuestro ejército popular' (1936). També destaquen en aquest repertori obres especialment creades en paper, 'collage' i fotografies que al llarg d'algunes dècades han furgat en dominis de l'inconscient, en el terreny oníric i de la fantasia, com Man Ray, Joan Miró, Claude Cahun o Jean Arp.
Aquesta publicació ofereix l'oportunitat de repassar la trajectòria del museu a través d'un recorregut suggestiu i atraient per part de la Col·lecció. A més, Cortés ha avançat que després de l'estiu de 2020 es presentarà el segon tom d'aquest manual, en el que es publicaran les 50 obres fonamentals de 1950 a l'any 2000.
Contar la història de l'art
El director de l'IVAM va encarregar a Rocío Robles Tardío l'elaboració dels textos del manual, que ha indicat que en la selecció es troben peces de pintura, fotografia, escultura i cartell publicitari i propagandístic, per tal que el públic tinga uns quants elements per a entendre la col·lecció.
A través d'aquest llibre s'entén la tasca del museu i els relats de la història de l'art. Per a Rocío, hi ha grans noms, però no hi estan tots, hi ha una voluntat de contar la història de l'art i el paper que ocupa la Col·lecció de l'IVAM, es tracta d'una tasca a través de la qual contar la història de l'art més enllà dels noms propis, les tècniques o els estils que mostre una riquesa en l'experimentació artística, així com en el paper de l'art en l'àmbit polític, per exemple a través dels cartells o els dibuixos i il·lustracions en les revistes.
Rocío Robles ha comentat que les obres incloses participen d'una cosmogonia que fa que les obres no siguen independents, ni autoreferencials. “Són peces”, ha prosseguit l'autora dels textos, “connectores d'unes cartografies majors en les quals participen, activen i generen connexions internacionals”.
Robles ha indicat com a exemples 'Mujer ante el espejo' de Julio González, que hauria d'haver anat a l'exposició de 1937 amb les d'altres artistes que sí que ho van fer. Per a l'autora, és rellevant la figura de César Domela, ja que serveix de trobada amb els artistes alemanys com John Heartfield o amb els russos que es van preocupar per la tipografia i la imatge gràfica en les seues peces.
L'autora ha assenyalat que no sols hi està la Bauhaus o el cubisme, també hi està el cercle nou d'artistes publicitaris, no sols artistes de primer nom, sinó que hi havia una voluntat de què han de dir i participar de l'art noms com Ella Bergmann. Rocío Robles ha incidit que en les obres seleccionades hi ha mil relats i microrelats que formen part de l'actualitat del segle XX.
El llibre permet repensar els llenguatges plàstics, les noves materialitats, materials no canònics com el metacrilat o el 'plexi' i, segons l'autora, el llibre excedeix les funcions del museu i facilita a la persona que el llija fer-ne diverses lectures, ja que originàriament s'ha pensat per a fer una introducció xicoteta, però gran, a l'art del segle XX.