Pot, la Comunitat Valenciana, canviar Espanya?

La Comunitat Valenciana ha de “liderar una nova idea d’Espanya, de l’Espanya que fa seua la igualtat de les persones i s’identifica amb la seua pluralitat”. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va llançar aqueixa solemne idea el setembre, en el primer debat parlamentari sobre l’estat de la Comunitat Valenciana amb un govern progressista en més de 20 anys.

Que vol dir Puig amb una la “nova idea d’Espanya”? Des del punt de vista de la configuració de l’Estat, una aposta clara per la descentralització, la potenciació de les comunitats i la superació de l’actual Estat de les autonomies. Cal anar a un estat federal, a l’estil dels Estats Units o d’Alemanya, amb el centre cedint competències a la perifèria.

En aqueix nou esquema, la Comunitat Valenciana guanyaria en “capacitat tributària” –gestionaria els seus propis impostos i trencaria amb un finançament autonòmic insuficient– i oferiria “lleialtat institucional” a la resta del país. Així ho apuntava Puig en el seu full de ruta per al govern, el llibre El problema valenciano tiene solución. Exhaustos de ofrendar nuevas glorias a España.

No tot, tanmateix, és atacar els problemes més urgents del territori: el finançament autonòmic, el deute històric i la falta d’inversions del Govern central –Corredor Mediterrani, per exemple– bàsicament. La Generalitat, i singularment Puig, volen fugir del valencianisme ranci i folklòric que hauria estat toquejat pel PP a recuperar l’“orgull de pertinença” basant-se en “elements comuns” i “visió de futur”.

Amb aqueix objectiu, la Generalitat ha llançat una campanya sota el lema Tots a una veu. I, com el 2015, les institucions s’obrin a la ciutadania durant tota la setmana del Nou 9 d’Octubre. En aqueixa línia, i reivindicacions polítiques a banda, s’aposta per un valencianisme obert i inclusiu, que fuja de les etiquetes –plasmades, per exemple, en la Llei de senyals d’identitat– del PP.

En Compromís, soci de govern del PSPV-PSOE de Puig en el Consell, ja han reflexionat sobre què ha de ser el nou valencianisme: “No valen les apel·lacions a la història, la llengua o la identitat en una societat amb una diversitat d’orígens total. Les eines del nacionalisme clàssic no serveixen, almenys ací. Cal reformular la identitat valenciana, reconceptualitzar la identitat nacional, d’acord amb la societat del moment: plural, amb immigració, part d’un món globalitzat”.

Segons Amadeu Mezquida, un dels ideòlegs del Bloc, partit integrat en Compromís, aqueixa identitat, aqueix marc conceptual, es construirà mirant avant, no cap arrere: “En el cas valencià, el passat no ens uneix. Cal parlar de futur per a superar dinàmiques antigues que no ajuden a fer un projecte cohesionador. Ací trobarem el que ens uneix”.

Pot, la Comunitat Valenciana, liderar una nova idea d’Espanya? Vicent Baydal, historiador i autor de Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians, no és optimista. “A Espanya hi ha dos centres de poder, Madrid i Barcelona, infinitament més poderosos que València. En les condicions actuals [La Generalitat fregant la fallida o la reputació sota mínims pels casos de corrupció del PP] és molt difícil liderar res”.

“No obstant això –continua Baydal– per primera vegada des del segle XVIII hi ha una part de la societat valenciana que vol marcar agenda a Espanya, un fet inèdit en dos segles. El Nou d’Octubre, una commemoració que en els últims 25 anys s’ha consolidat fins i tot fora de la ciutat de València, pot ajudar en aqueix objectiu”.

“Cal redefinir el valencianisme després del toc coent pel qual apostava el PP”. Karlos Bernabé, el regidor d’EU que reivindica el valencià a Oriola, cor d’una comarca castellanoparlant. Ell ja ha explicitat la seua proposta: “Una Comunitat (o País) progressista, transformadora, al servei de la ciutadania… que lluita contra les retallades socials, que vol conviure en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles del món i d’Espanya”.

Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del dret en la Universitat de València, comparteix aqueix projecte valencià que, tornant a Puig, aposta per “la igualtat de les persones” i la “pluralitat”. Només hi veu un problema. “La igualtat inclusiva, la preocupació pels vulnerables o la insistència en el respecte a la pluralitat està molt bé, però no és específica del valencianisme. És, simplement, recuperar la tradició del liberalisme bo, el de John Stuart Mill”.

“M’agrada que aqueix projecte per a liderar Espanya, sota aqueixes premisses, isca d’ací”, diu de Lucas, referent intel·lectual sobre drets humans a Espanya. Això sí, adverteix contra qualsevol temptació xovinista. “Estic a favor d’un estat plurinacional, federal o confederal, però m’allunye del nacionalisme polític de Compromís”.

La Comunitat Valenciana ha de “liderar una nova idea d’Espanya, de l’Espanya que fa seua la igualtat de les persones i s’identifica amb la seua pluralitat”. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va llançar aqueixa solemne idea el setembre, en el primer debat parlamentari sobre l’estat de la Comunitat Valenciana amb un govern progressista en més de 20 anys.

Que vol dir Puig amb una la “nova idea d’Espanya”? Des del punt de vista de la configuració de l’Estat, una aposta clara per la descentralització, la potenciació de les comunitats i la superació de l’actual Estat de les autonomies. Cal anar a un estat federal, a l’estil dels Estats Units o d’Alemanya, amb el centre cedint competències a la perifèria.