Els 34 acusats en la peça separada del cas de corrupció Brugal pel contracte de fems d'Oriola han sigut absolts per la secció setena de l'Audiència d'Alacant. Així ho ha avançat À Punt aquest dimecres. L'anul·lació de les escoltes de la policia nacional ha sigut clau per a l'absolució.
La sentència, que consta d'unes 400 pàgines, tanca la causa de la presumpta trama de corrupció al voltant de l'adjudicació del servei de fem d'Oriola (Vega Baixa). Entre els processats estaven els exalcaldes del PP Mónica Lorente i José Manuel Medina, i l'empresari Ángel Fenoll, al qual la Fiscalia atribuïa la màxima responsabilitat. El tribunal de la causa que va donar origen al cas Brugal comunica aquest dimecres la sentència als 34 acusats de la presumpta trama de corrupció.
La causa ha tardat deu mesos a jutjar-se, i forma part de les 17 peces separades del cas Brugal que estan obertes en tota la província d'Alacant. La investigació va arrancar el 2006 per la possible adjudicació irregular del contracte local del fem durant l'etapa de l'alcalde popular José Manuel Medina. De les 34 persones que han passat pel banc dels acusats, 15 han tingut o tenen la condició d'autoritat o de funcionari públic, com els esmentats alcaldes, i set exregidors de l'Ajuntament alacantí.
Per a Medina, la fiscalia demanava 12 anys de presó per prevaricació, frau i suborn; per a la seua successora, Lorente, 8 anys per frau, i per al principal implicat, l'empresari Ángel Fenoll, 37 anys i 8 mesos per prevaricació, frau, suborn, tràfic d'influències, extorsió, coaccions, associació il·lícita, ús d'informació privilegiada i delicte electoral.
Escoltes anul·lades
Pel que sembla entre els punts principals que apuntalen l'absolució dels 34 acusats estaria la declaració de nul·litat d'unes quantes escoltes telefòniques a les quals van ser sotmesos alguns dels investigats.
Aquesta nul·litat va ser presentada pels lletrats defensors en les qüestions prèvies, entre els quals es troben els advocats murcians Mariano Bo i Pablo Martínez, defensors dels empresaris Ángel Fenoll Pérez i Ángel Fenoll Campillo i treballadors de les seues societats.
L'interlocutòria assenyalava que les intervencions telefòniques anul·lades, acordades en 2008, van vulnerar drets fonamentals, per la qual cosa les mateixes s'havien de deixar sense efecte i per extensió totes les perquisicions realitzades posteriorment.