L'Associació Veïnal (AV) de Benimaclet du ja més de tres dècades engrescant tota mena d'accions contra un PAI que pretén desvincular definitivament aquest barri de l'horta en què va néixer fa més de mil anys; així que açò comença a semblar la història interminable. Ho hem contat moltes vegades, però cada cop que algú ens empenya un pas més cap on no volem anar, ho tornarem a repetir. Des de la Generalitat, el Govern del Botànic, que s’ha compromès per llei a protegir l’Horta, es disposa a donar el vistiplau a una modificació del PGOU que permetrà construir enmig d’aquella, en els terrenys de La Lletera, junt al cementeri del barri. Però comencem pel principi.
La història comença en 1988 amb l'aprovació del PGOU de València, que no va tindre en compte cap de les al·legacions en contra que l'AV va interposar. La ciutat duia tres dècades llargues creixent sobre l'Horta. En nombres rodons, havia passat de mig milió d'habitants a mitjans del segle XX a 800.000, una xifra al voltant de la qual seguim avui. El PGOU, amb les seues previsions excessives de creixement demogràfic i el disseny d'una nova circumval·lació (les rondes), condemnava a mort el poc que quedava d’horta sobre el terme municipal. En principi limitava el creixement urbà a les rondes, però ja sabem que sempre es poden trobar bones raons —com en el cas de la nova Fe— per tal de burlar qualsevol tipus de límit.
En tot aquest temps Benimaclet deixa de ser un enclavament urbà enmig de l'Horta per connectar-se a la ciutat mitjançant una catifa d'asfalt i ciment de la qual només s'han lliurat els escocells i alguna que altra placeta enjardinada. Si ens desplacem des de la plaça del poble cap a l'Est, ensopegarem amb la Ronda Nord, que ha trencat la connexió amb l'horta i el cementeri parroquial. Amb el PGOU, ronda endins, 270.000 m2 d'horta riquíssima (el que ara anomenen agricultura de proximitat) es reclassifiquen com a sòl urbanitzable i es dóna la llum verda a la construcció de 1.345 habitatges.
El pas següent el fa també l’Ajuntament en encomanar a Urbem el desenvolupament del PAI. Aquest, però, no arriba a executar-se a causa de les diferències de criteri entre les corporacions del PP i la promotora immobiliària, a la qual en 2014 se li retira la condició d’agent urbanitzador. El resultat n’és que no es fa efectiu el dret d’urbanització; és a dir, no s’hi intervé, tret dels 70.000 m2 que queden enterrats sota la Ronda, una operació que li surt de bades a l'Administració central: en lloc d'expropiar, canvia els terrenys per edificabilitat futura a la zona restant del PAI.
Estant així les coses, eixe mateix any l’AV, amb la col·laboració de les dues universitats públiques de la ciutat, convoca un concurs d'idees sobre el tractament a donar al gran solar del PAI. Diversos equips de professionals hi presenten 43 propostes ben suggeridores. Mentrestant, rere les eleccions municipals del 2015, entra aire fresc a l'Ajuntament i, des de la Regidoria de Participació Ciutadana, es posen en marxa les Estratègies Integrals Participatives, que pretenen encoratjar el ciutadà corrent a involucrar-se en la construcció de la seua ciutat. Benimaclet, amb el seu dinàmic teixit associatiu, és un dels tres barris escollits per a dur a terme l'experiència.
A la tardor-hivern de 2016-17 tots dos processos convergeixen en un seguit de tallers en els quals participen quasi totes les entitats socials, culturals, esportives i polítiques del barri, així com persones a títol individual, que analitzen la realitat del barri i formulen les idees que podrien millorar-lo. El resultat n’és Benimaclet és futur, un document presentat el juny del 2017 a l'Ajuntament en un acte presidit per l'alcalde en què hi intervenen, entre d'altres, els rectors de les dues universitats. Es tracta d'una declaració d'intencions sobre com volen que siga Benimaclet els que hi viuen: un barri de trànsit lent, més verd, dotat amb els equipaments públics que necessita i reclama; i obert a l'Horta, val a dir, reconnectat amb ella, respectant-ne el nivell i recuperant-ne alqueries, camins històrics i sèquies. Benimaclet és futur és quelcom més que un PAI alternatiu, tot i que aquest tema hi ocupa inevitablement un lloc central. El 26 d'abril del 2018, el Ple de l'Ajuntament, amb els vots a favor dels tres partits en el Govern i de Ciutadans, i l'abstenció del PP, l’aprova.
Benimaclet és futur no té força de llei. És només l'expressió de la il·lusió i voluntat d'un barri per al qual la democràcia és quelcom més que anar a votar cada quatre anys. Un document, doncs, que ha de ser tingut en compte per tots aquells que pretenen posar “Le mani sulla cità”. De fet, el document inclou el compromís, per part de l'Ajuntament, de posar en marxa una Comissió de Seguiment que en garantisca l'execució efectiva.
A mitjans del 2018 apareix en escena Metrovacesa, una altra promotora immobiliària que ha acabat aconseguint el suport dels propietaris de poc més de la meitat del sòl i que aspira a convertir-se en el nou agent urbanitzador. Metrovacesa també té un paquet d’actius immobiliaris procedents del BBVA i del Santander difícils de digerir. L'Ajuntament (Urbanisme) suggereix a l'AV que es reunisca amb ella per a conèixer de primera mà les seues pretensions.
Després d’algunes trobades, la cosa queda ben palesa: volen que l'AV done el seu vistiplau a un projecte que només aparentment respecta la filosofia de Benimaclet és futur. Sí, el parc que ha de contindre els equipaments públics passa de 20.000 a 80.000 m2; però no es toca l'edificabilitat, els 1.345 habitatges, que es concentren en la resta de la superfície amb torres de fins a 30 pisos. L’AV manifesta al regidor d’Urbanisme i a Metrovacesa el seu rebuig a una edificabilitat innecessària i incompatible amb la trama del barri i que suposa una nova barrera a la connexió amb l’Horta. A principis de desembre de 2018 Metrovacesa, amb el suport d’Urbanisme i tot ignorant la posició veïnal, presenta formalment el seu projecte de PAI a l'Ajuntament.
Aquella mateixa tardor del 2018 també es crea la plataforma Cuidem Benimaclet, que s’oposa al PAI i defensa la desclassificació tot promovent accions en eixa direcció. En la mesura en què comparteixen el rebuig al projecte de Metrovacesa, l’AV i Cuidem, en la primavera del 2019, inicien un diàleg conjunt amb integrants del Govern municipal. A més a més, acorden signar un conveni amb la Universitat de València per a la realització d'un informe sobre el cost econòmic de les alternatives al PAI de Metrovacesa. Dirigit pel professor Andrés Boix i presentat al barri i als mitjans de comunicació entre desembre del 2019 i gener del 2020, l'informe salva com bonament pot l’escassa disposició de l’Ajuntament (Urbanisme) a facilitar dades i estima el cost de la desclassificació en vora 11,5 milions d’euros; a més a més conclou que un projecte que en reduïsca l'edificabilitat a 1/3 de la permesa a hores d'ara segueix essent econòmicament rendible. Si la iniciativa privada considera insuficient aquesta rendibilitat, l’Ajuntament haurà de reassumir les seues competències urbanístiques i encarregar el projecte a l’empresa pública AUMSA.
Des d’aleshores, l'AV continua treballant en el desenvolupament de propostes inspirades en Benimaclet és futur. De moment, dues qüestions hi susciten consens: limitar l'edificabilitat a allò que s'estima en l'informe de la Universitat (un terç dels habitatges previstos) i soterrar el tram de la Ronda situat entre els camins de Farinós i de les Fonts. Aquesta actuació, que convertiria els terrenys del PAI en una veritable àrea de transició i reconnexió amb l'Horta, obliga a incorporar a la reflexió el triangle delimitat pel Camí de Farinós, la V-21 i la Ronda, horta protegida en la seua major part.
Aquest és un tema de rellevància no només per al barri, que no es pot abordar amb la cura deguda en aquest article. Cal tindre ben present, però, que és molt irritant el que està succeint amb una parcel·la situada al costat del cementeri, al vèrtex Sud d'aquest triangle: l'ocupada pel que queda de l'antiga fàbrica de llet El Prado (La Lletera), una construcció de cert interès arquitectònic avui abandonada i mig enderrocada. Classificada en el PGOU com a sòl urbà d’ús industrial, a Benimaclet és futur se’n sol·licita la reclassificació com a sòl no urbanitzable protegit.
Hom pot discutir si aquesta opció és la més escaient per a una parcel·la l’ús final de la qual ben bé mereixeria un procés participatiu veïnal. El que no resulta acceptable (darrer episodi d'aquesta història interminable) és que, mentre la ciutadania resisteix com pot el confinament, els nous propietaris de la parcel·la estiguen cada vegada més a prop d’aconseguir els seus objectius especulatius. Fa ja uns mesos que pels despatxos de la Generalitat circula un expedient remès per la Regidoria d’Urbanisme, que té com a objecte el canvi d'ús de la parcel·la a residencial comunitari per tal de poder construir-hi una residència d'estudiants. De moment l’expedient no fa més que acumular informes favorables. Ara bé, no hi ha dubte que la Generalitat ha apostat decididament per la conservació i defensa de l’Horta, així que cal esperar que en aquest cas actuarà de manera coherent.
Vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme: Vostè aquell 26 d’abril del 2018 va votar a favor de Benimaclet és Futur. A finals del proppassat mes de gener, després de la manifestació al barri contra el PAI (2.000 participants segons la Policia Local), ens recordava la conveniència de dialogar amb les institucions abans d’eixir al carrer a protestar. Llavors per què ens esta ignorant en aquesta qüestió?
A Benimaclet es respira inquietud. Són molts anys pendents del PAI, molts mesos pendents que l’Ajuntament diga la seua sobre Metrovacesa, i ara ens ixen amb l’afer de La Lletera... Hi ha qui sosté que els processos participatius tenen molts enemics, tal volta per allò que un comença preguntant al ciutadà..., i vaja vostè a saber per on li pot eixir; però el fet és que el nostre alcalde no es cansa de defendre’ls. Precisament per això no s’explica per què resulten tan decebedores les visites a la Regidoria d’Urbanisme cada vegada que hom hi va a interessar-se pel tema.
Al barri encara es recorda que, en 2010, quan el Govern municipal va pretendre modificar el PGOU per tal de convertir en urbanitzable el susdit triangle, la ciutadania aconseguí parar-li els peus. Caldrà tornar a eixir al carrer? Esperem que no, perquè a Benimaclet se segueix confiant que aquest Ajuntament acabarà esporgant el PGOU de les inèrcies desenvolupistes que encara conté i assentant unda nova manera de fer ciutat respectuosa amb les aspiracions i necessitats veïnals. Que així siga.
*Enric Sanchis, junta directiva associació veïnal de Benimaclet