Les darreres setmanes ha estat molt comentada, una notícia sobre les conseqüències que tindria la reducció de la producció mundial de civada, que es preveu com a conseqüència del canvi climàtic, sobre la producció i el preu de la cervesa. La notícia ha estat amplament difosa per diaris i noticiaris de ràdio i televisió i ha tingut gran ressò a les xarxes socials. Vista però, des d’una perspectiva global, sembla que la part més significativa d’esta previsió, ha quedat eclipsada pel sensacionalisme de la notícia i ha passat totalment desapercebuda.
La fabricació de cervesa consumeix, aproximadament, el 17 % de la producció mundial de civada. La major part de la producció d’aquest cereal, el 67 %, se destina a l’alimentació d’animals de granja; i el 16 % restant, se destina al consum humà i a la sembra. És cert que tal com preveu l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), cal esperar una caiguda important en la producció de civada els propers anys. A més, la civada de millor qualitat, que és la que se destina a la producció de cervesa, serà la que més es veurà afectada pel canvi climàtic. Molt probablement, tot plegat impactarà significativament sobre la producció de cervesa. Però aquest fet no ens pot amagar que molt més important que això, serà l’impacte que tindrà esta caiguda en la producció de civada, sobre la producció de carn, ous, llet, formatges, iogurts, etc., destinats a l’alimentació humana.
A més, en l’alimentació mundial, el blat, l’arròs i la dacsa són quantitativa i qualitativament, molt més importants que la civada; perquè són els tres cereals fonamentals en l’alimentació de la humanitat. Sobre ells alerta molt seriosament l’IPCC, en el seu darrer informe del passat 6 d’octubre. Segons els models que fan servir els experts, els propers anys es preveuen caigudes importants en la producció d’aquests tres cereals fonamentals; i també de la resta. Especialment als països en vies de desenvolupament del sud-est asiàtic, l’Àfrica subsahariana i l’Amèrica Central i del Sud. Això pot desencadenar una gran crisi alimentaria i obligar a milions de persones a marxar del lloc on viuen, donant lloc a un nou allau de refugiats ambientals. De fet, no falten els experts que indiquen que el canvi climàtic és la causa profunda de la caravana de migrants, que ara mateix recorre Mèxic en direcció al nord.
El canvi climàtic el tenim ja ací i no el podem evitar. Tan sols tenim cert marge de maniobra per limitar parcialment els seus efectes. Però per poder fer això, hem de lluitar contra aquest de manera ràpida i contundent; amb mesures d’ampli abast i sense precedents. Una acció que no resulta gens fàcil, perquè implica canviar a fons la nostra manera de viure i la nostra manera de fer les coses; i això comporta inconvenients de tot tipus. Entre ells, la gran capacitat de pressió de sectors molt poderosos i interessats en que res canvie; i que contínuament posen en dubte el canvi climàtic i els seus efectes. També el temor dels governs a les enormes repercussions econòmiques i socials de les decisions que cal prendre per descarbonitzar l’economia.
Els models científics indiquen amb claredat, que tan sols reduint fortament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, des de hui mateix i fins aconseguir la neutralitat de les emissions, es podrà pal·liar –que no evitar- el problema. Per això cal molta informació i molta pedagogia per part dels mitjans de comunicació, per arribar on no arriben les denuncies del món acadèmic, ni els esforços de les Nacions Unides amb les seues cimeres i els seus requeriments als estats. Molta pedagogia també per a donar continuïtat als esforços del professorat a les aules, per explicar la gravetat del problema i la necessitat de donar la resposta que cal.
Quan encara no hem acabat de sortir de la crisi econòmica, ens trobem a les portes d’una crisi ambiental que s’obri camí, dia a dia, sense que res l’ature. En lloc de banalitzar els fets, cal que tant els mitjans de comunicació, com l’administració i les diferents institucions, s’impliquen, informen amb rigor i ajuden a conscienciar a la ciutadania sobre el greu problema que tenim a sobre. Els ciutadans i les ciutadanes som els més interessats en l’adopció de les solucions escaients; de manera justa, equitativa i solidaria, per a no acabar pagant també les conseqüències de la nova crisi. Això requereix que totes i tots assumim les responsabilitats i els compromisos pertinents; i que ens impliquem en la lluita per a posar al capdavant de l’administració, a les persones més adients per a dissenyar i dirigir esta transició ecològica tan necessària com inevitable.
*Vicent Sansano, president de la Junta Rectora del PN del Fondo